dilluns, 1 de setembre del 2014

CARBONERA ON FIRE. Últimes vies repetides a la paret de les Gralles: Rat Penat, Territori Tutsi, Xemeneia Oest.





La serra de la Carbonera, coneguda pels locals com la selva veneçolana més propera, està vivint un temps gloriós... fa goig veure-hi tres o quatre cordades juntes un dissabte patint i netejant la morralla...

Últimament el gran impulsor de la paret "lo Salla" hi ha concluït 4 vies semiequipades amb bolts modernillas i força sanejades, totes picantones. També s'ha currat un nou accés, molt volat, però més còmode i ràpid.

Si recopil·lem vies velles i noves ara podem contar amb 11 vies... hi ha feina... algunes de les velles força abandonades.

Per ordre d'esquerra a dreta: GAM, Urbi et orbi, Rat penat, Territori Tutsi, Via del Salla, Terra lliure, 75 aniversari,  Vend Mobylette etat presque neuf, Qui cerca troba, Xemeneia Oest, Via de la Terra.

Últimament hi hem fet unes quantes excursionetes, el Salla tenia ganes d'ensenyar-nos les seves vies noves, fa sombreta, i com que estem esperant la Juana que si tarda gaire caducarà doncs ha set un entorn ideal.

Les últimes han estat dos incursions, una amb el Salla, vam repetir la Rat penat i la Territori Tutsi, i en un altra ocasió amb l'Albert i el Dani voliem fer la Qui cerca troba i la Xemenia oest i només varem repetir la Xemenia Oest.

Territori Tutsi: De les noves del Salla la més assequible, V,6b,7a/Ae,6a+. Via força ràpida, ben sanejada, amb força parabolts.

Rat penat: 6c/6c+,6b, 6c/6c+. Via semiequipada amb parabolts, més escasos que a la Tutsi i més apretadora, a mi em va ficar les piles.

Xemeneia Oest: Via classicorrona de xemeia i fisura molt desequipada, grau suau però molt trencada, diria que de les set vies que he fet a la paret la més trencada. V+,V+,6a/6a+

Per totes portaria joc de camalots fins al 3,5, semafor aliens i tascons.

Ara per  ara les noves no tenen ressenyes oficials més que els croquis que el Salla ha deixat al llibre de piades del bar. Penjo dos petits croquis d'aproximació i situació de vies a la paret i unes quantes fotos.

Croquis del Salla





Primer Territori Tutsi


Segón Territori Tutsi


El rei de la Carbonera!




Tercer Territori Tutsi



Últim Territori Tutsi



Segón Rat Penat
Ressenya del bar de Llorenç de la Xemenia Oest

Primer Xemenia Oest

Segon Xemeneia Oest

Segona reu Xemeneia amb el Dani poc convençut

Últim Xemenia Oest

Reconforta l'esperit


Compis


Inconfundible tótem que marca l'inici dels ràpels del jefe Salla.

Sóc un gegant! i tinc la Carbonera radera!!

dilluns, 9 de juny del 2014

"Il·lusió". Cilindre. Sant Llorenç de Montgai.

El gran sostre fissurat, és una de les primeres imatges que capta l'escalador quan arriba a Sant Llorenç, estètica formació majestuosa, flotant i intrigant. Al llarg dels anys no li hem fet gaire justicia a la seva espectacularitat, ja que la via a set poc repetida i s'ha encomanat una aureol·la d'aquelles típiques de via terrible. No ho és de terrible, de fet és xula, però si ha d'anar amb el material adequat, sinó si que  ho pot semblar de terrible.

"Llibre de piades del Seam"


Els últims anys sembla que no ha tingut massa repeticions, que jo hagi sentit, del Marmo, Nico, Cosin... però ja fa uns anyets... el Nico me'n va fer una bona explicació.

L'aventureta, ja que la via és molt curteta, no ens ha estat tan fàcil... els escaladors, almenys molts i sovint, tendim a confiar-nos, a pensar que les coses ens sortiran fàcils o que ja ho trampejarem sobre la marxa... sobretot si les últimes vies ens han anat bé i hem sortit contents...
Ja ho sabeu: "Al bar tots escalem mooolt bé".

"Escalades a la noguera"

"Escalades a la noguera"



Doncs això pel primer intent enredo al Jesús, li dic que és curtet i ja farem, que segur que se'ns fa curt i al acabar podem fer l'Excalibur que està al costat... juas juas... en unes tres hores obrim llarg i un terç, i em quedo encallat al principi de la fissura travessa, sense cap peça que toqui vores, no m'atreveixo ni a començar-la i baixem a consolar-nos fent la songoku a ple sol... Només haviem pillat el camalot del quatre i molt d'optimisme... el 4 no serveix per res...

Segon intent, com sóc un pesat el Salla m'acompanya, ara portem un camalot del 5, tampoc és prou per escalar tranquil, passo la travessa guarrejant i fent corre el frien i després m'encallo a la sortida de la xemeneia, a més amb les cordes mal xapades... hem començat tard i ja fosqueja, i el Salla que ja es fa gran m'obliga a baixar que ja te fred... menos mal però pq a dalt no és fàcil.

Per fi el bó el tercer, quedem amb el Jaume, els altres ja no volen repetir, i a sobre porta la càmara per fer unes fotos-cul...  Ara si que ho he organitzat tot, vaig equipat amb tres camalots del cinc, un del Salla, un de l'Albert, i un del Juan... passo la travessa en lliure poquet a poquet, i guardo un cinc, surto de la xemeneia fent un go out suicida que diu en Clua i col·loco el tercer cinc, flanqueig a dretes amb un primer pas difícil i per fi amb un roçament bestial tal i com m'havia advertit el Nico arribo al cim!!

"Croquis cutre nou"
Realment aquests dies he tingut "Il·lusió!" i tb altres sentiments contraposats cada cop que hem fracassat, però ha set bonic, he vibrat, m'ho he passat bé i malament, i n'estic agraït... i tot això en una via tan petita, propera i curteta... i baratet!

També estic content de tenir amics que encara que costi una mica es deixin enganyar i m'acompanyin i d'altres que hem deixin els seus preciats camalots gigantes. Gràcies companys!

Desde fa ja uns anys que estic visquent a Sant Llorenç quan faig aquestes escalades que quasi estan caigudes en l'oblit aprofito per restaurar-les total o parcialment, ho faig perquè penso que és una pena que ja ningú i vagi perquè els seguros són molt precaris, per seguretat, i perque penso que és una petita aportació perqué més persones els pròxims anys les segueixin pujant i vibrant, entre ells potser la canalla que ara puja fort a sant llorenç, quan el meu fill tingui 20 anys els burils que canvio ja tindrien 53 anys... no se si estaria massa tranquil quan hem digui... pare demà vaig a probar la detritus...
Per altra banda m'he proposat respectar sempre el criteri dels aperturistes i el caràcter de les vies, mai canvio ni fico cap expansió que no hi fos abans. Per tant bàsicament restauro reunions i passos puntuals.

En aquest cas crec que he fet un petit error, restaurant dos burins que vàrem trobar al primer llarg i que després vaig saber que no hi eren a la primera ascenció, o almenys no hi surten a la piada.

He canviat 7 expansions, dos al primer llarg, dos primera erre, una després de la travessa, i dos al cim. Al cim hi ha cadena amb anella i amb un ràpel llarg s'arriba al terra. La via continua tenint el mateix caràcter i exposició, però les expansions són bolts.

Espero que algúns romàntics, nostàlgics i aventurers aprofiteu per tocar una mica "d'Il·lusió". I donar vidilla al Stllors!!




"Burí primer llarg"

"Burí primer llarg"

"Reunió cim"

dijous, 29 de maig del 2014

"Via del Salla". Serra Carbonera. Paret de les Gralles.

Nova via de l'hiperactiu Victor Sans alies "Salla" a la Carbonera.

Ens enreda a l'Albert i a mi, como no, i l'anem a repetir.

Fins ara només hi havien que jo sàpiga 5 vies a la Carbonera, per ordre d'obertura diria que són: Gam, 75 aniversari, Terra lliure, Xemeneia Oest, Qui cerca troba.
En Victor n'ha obert tres més, dos de curtes i una més llarga paral·lela pel costat esquerra a la Terra lliure, aquesta és la que vàrem repetir.

És una via força guapa, amb una mica més de dificultat que la terra lliure, però també més equipada que aquesta. Està força sanejada i no és pateix molt per la roca.
Val la pena i l'entorn és guapíssim.

El Victor a muntat una línia de ràpels nova per fer l'aproximació més fàcil. Seguint l'aproximació antiga enlloc de baixar a buscar el ràpel del final del barranc i flanquejar per la base de la paret, ens desviem més o menys al principi de l'entrada del barranc seguint unes fites que ens porten a la part de dalt de la carena, i seguint-la just per el filo de la timba arribem als ràpels on hi ha un petit menhir pintat de vermell. Rapèl·lem per les reunions d'una de les vies curtes que ha obert i accedim a la base de la paret. El peu de via és el mateix que el de la Terra lliure.


Ressenya i fotos:






dilluns, 10 de març del 2014

"Portaventura". Doll, paret de la Vall.






Hi han comentaris... ressenyes... imatges... que encenen flames perilloses... de les que no sol t'il·luminen sinó que també et poden cremar...



Els meus comentaris porucs se'ls apropia el Salla per infundar-nos el valor o poca cordura necessària per dirigir-nos a aquest indret salvatge... sort que com a bon doctor, bregat en múltiples operacions delicades, és guarda un as a la màniga per que el bon humor ens espanti els fantasmes!!

I és que no hi ha res com afrontar una via perillosa fent cordada amb un superheroi!! SPIDERMAN!!





Línia magnífica, impressionant en una paret molt vertical, alguns trams boníssims amb roca acceptable, però força llargs amb roca molt dinàmica i sorrenca... i no és de riure...
La descripció de la ressenya és molt encertada, via difícil i sostinguda que requereix bona tècnica i autocontrol escalant roca xunga, línia impressionant.... però escalada molt poc recomanable.
Vamos pels que les toves ja no us fan efecte i busqueu drogues dures... però alerta que la dosi no sigui massa alta... jo vaig ratllar la sobredosi.
El màquina de l'equip se la va currar quasi tota amb solvència i alguna enganxada de neurones... però poques... i un servidor només va obrir dos llargs el sisè i el setè que hem van deixar la mente i el cuerpo servits i fundits...








Al tema i prou de sentimentalismes:
Per fer l'aproximació lo millor és baixar pel camí de les escales del Doll i buscar la feixa on acaba la via AC/DC, i rapelar-la. Primer cadena en un arbre i després reunions parabolt amb argolles. Dos ràpels i abaix. Fins a peu de via fiquem-li una horeta de tranquis i amb ràpels.




"Llargs 3 i 4 flanqueo, al fons és pot veure la fissura de la AC/DC per rapelar"


El primer i el segon llarg em van semblar els millors, la roca la més decent, el segon apretadillo amb offwith xemeneia, amb vista és poden anar protegint, però al segon no és fàcil ficar peces.


                          "Final segon llarg i imatge de la llastra que forma llargs 1 i 2"   



El tercer i quart els empalmem, sortideta fins la feixa i flanqueo kamikaze, roca desastre, terra i vegetació. A la r3 hi ha un spit i on marca la quatre un munter de blocs tam-tam on hi ha un clau, fa cagar. Lo millor és apretar les dents i anar com es pugui 4 o 5 metres al principi del llarg 5 i montar reunió penjada al diedre fissurat vermell, nosaltres clau canyon i dos friends a caldo. Incòmoda.




"Flanqueoooorrrrr..."



Cinquè llarg molt trencat però assegurable bastant decent fins arribada a reunió bastant obligadeta, on el salla va tenir la primera enganxada de neurona i és va cascar una exursioneta d'uns 15 metracos amb roca dinàmica...ufff



"Arribada r5 i vista del llarg 5 el diedre vermell anterior
al gran diedre que és veu més marcat "






Sisè agafo el relleu... no ser com m'ho faig, els llargs putrefactes em persegueixen... Castell de cartes amb tram d'off with canal terrossa on calia piolet i arribada amb bombet on vaig fer un A0 d'una v petita... nervis a flor de pell, radar encès i derrumbes continus... "La Guerra de Korea".
Flotants en pedres dinàmiques i algun pitó al fang.


"Brrrr... dinàmic total... menys mal que quan era peque feia molts legos..."



Setè A1 amb roca que comença xunga i va millorant i després V bueno amb roca decent.




"Seté llarg tram A1 alliberat pel segón"


Vuitè vista la meva lentitud el Salla torna agafar el relleu, xemeneia canyon, bastant trencada a la sortida, al tanto, vam soltar un parell de microones, i molts xusquets... A la part final no segueix ben bé la xemeneia pura interior sinó que surt una mica enfora i agafa una canal xemeneia que va paral·lela.



"Espatarring..."




La majoria de les reus a reforçar amb Claus...



Ja l'he feta, jo ja no hi torno... aneu amb compte!!







Gran equip i gran aventura amb els màquines Jesús i Victor (Salla).



















"No veas com buida birres l'espaiderman...!! el vam tenir que porta a casa..."