divendres, 27 d’abril de 2018

"Esbiaixada". Cingles del Puig de Millà.



Fa dies que no cau cap via mínimament interessant... parlem amb el Suka i proposa el puig de Millà, no el coneix encara, jo ja hi vaig fer la "Gran escanyall"... ja se com les gasten... no se...

Bé ni a una que es diu "Esbiaixada" algo així com "que va de tort", a més és força llarga, pues va ja ens pega... que va de tort per a llarg...

Quin lloc més xulo, d'aquells que es fa raro trobar-te algú més, l'aproximació ja té lo seu, i alerta amb quin cotxe t'aventures. Pura primavera salvatge, paisatge d'ensomni, no fa massa calor i la via guapa guapa, que més volem.

La via és una successió de fissures que van encadenant ressalts, la majoria permeten bastants empotraments de mans i força lloc per emplaçar els amics, tot i que se n'han de dur uns quants de grandets i l'artilleria pesa, són llargs força atlètics.

Al meu parer via d'aventura molt recomanable i amb reunions còmodes.

Alerta amb la ruda que ja està on fire, em va deixar algun record.

Com que tinc algun amic molt freak em va demanar que georeferenciés diversos punts per orientar-se, deixo aquí les coordenades d'on vàrem deixar el vehicle i del punt on hi ha la canal d'accés a les vies.

COORDENADES ON HEM APARCAT EL COTXE: 41.9956368,0.6724998
COORDENADES ON HI HA LA CANAL DE BAIXADA: 42.0033033,0.6695878


"Info revista vèrtex"

"info revista vèrtex"










"Torre de les Conclues"


dilluns, 8 de gener de 2018

"Novembre negre". Paret de l'Extrem. Montroig.

Tela amb l'hivern del 2017...

Després que la fredor s’acarnissés durament una temporada a casa meva, i entre grip ... i grip, aconsegueixo treure una mica d'energia per sortir a fer una vieta i sentir una mica de muntanya que em convé.

Quedem amb en Suka que no para mai i decidim fer apropet de casa la "Novembre negre" a la paret de l'Extrem. Aquesta via la tenia molt nomenada i sovint havíem dit anem a fer-la però per un all o una ceba encara restava pendent.

Doncs ha estat un bon regal de Nadal, bonica, agradable i aventurera, m'ha encantat, a més en Suka que s'ha fet un tall al dit me l'ha deixada obrir tota... doncs doble regal moltes gràcies,

Avui que he repassat una mica m'adono que ja en van 47, doncs aquesta una de les bones... no se si eren les ganes d'escalar o que però l'he trobat una via molt encertada, que et fa escalar, buscar-te el camí i una mica la vida per protegir-te i amb passatges ben estètics i amb roca força bona.

Apa de fotos... doncs poques... millor penjo la ressenya de l'Armand que és prou eixerida i el testimoni atemporal...


"Ressenya de l'Armand Ballart"


"No som res"


Bon 2018!


dimecres, 22 de març de 2017

Vieta nova: "Ous tomata i birres". Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai.

Penjo la topo d'aquesta vieta curta curteta que dedico a la colleta de Sant Llorenç i als tresors que compartim ;-)

Oberta per sota, el primer amb solitari i el segon amb l'ajuda de la super Ari. La via queda tal qual l'hem obert tot i que hem substituït els claus utilitzats per bolts que de pitons no en tenim gaires. Comença a l'esquerra de l'integral Pim-Pam

Anar-hi amb compte, les assegurances són allunyades en alguns punts i la roca del diedre deixa molt que desitjar, tampoc es pot protegir gaire.


dimarts, 13 de setembre de 2016

"Intringolis". Paret dels Heretges. Camarasa.


Avui al matí i amb els nens i nenes recent deixadets al cole, ens juntem dos papis un ratet i ràpid ràpid ens enfilem a l'Intringolis sense massa miraments.

A collons, és una via petita però molt ben parida, autèntica i amb bona roca. El segon llarg preciós i amb possibilitats de fer-lo amb lliure, llàstima que se m'ha trencat un peu un cop enfilat el diedre vermell llis i avall que fa baixada!




Us deixo les ressenyes que he trobat i un parell de fotos.


Del llibre "Escalades a la noguera"

Apunt de volar al primer llarg

Tercer llarg


dilluns, 5 de setembre de 2016

"Pitufos". Collegats.

Després d'unes horetes d'ara vinc, ara no vinc, anem aquí, anem allà... Últimament el club d'alterne està esbalotat...

Xerrant amb l'Ari, quelcom per consolar-nos, fresquet i no gaire lluny... em passa pel cap la Pitufos de Collegats, hosti si fa temps que la volia fer. S'ho mira una mica i decidit.

Bona tria, és una via fresqueta, per dies de calor, et passes pràcticament tota la via a l'ombra.

La van obrir en Godoy i en Solís l'any 1979, jo feia  encara no quatre mesos que havia arribat al mòn. És una via molt guapa i curiosa, com m'agradaria trobar una línea així per obrir, que bé que s'ho deurien passar!

Té una placa ben exigent a l'entrada on t'ho has de currar per aconseguir protegir-te amb cara i ulls, i deprés vinga festival de xemene

ies! Vinga metres i arrastrades, amb bona roca i sovint amb opcions d'anar ficant proteccions força decents.

Hem disfrutat molt!

Al tram que marca que s'ha d'abandonar la vertical de la xemeneia s'ha d'entrar cap dins de la fissura, vas fent i apareixes a l'altre costat de la llastra. Després escales altre cop cap a dins de la fissura en sentit contrari i en diagonal ascendent i si vas buscant el millor pas apareixes de pet a la reunió. Molt curiós. Hem vist per internet alguna confusió escalant per l'exterior... cap dins cap dins...

Apa la ressenya de l'Armand i no us la perdeu! Segur que no fareu cua!



"Ressenya de l'Armand Ballard"


"Placa exigent del principi"


"Escuraxemeneies"


"Quin plaer i bona roca"


"Cap dins cap dins..."

"Amb lo bé que s'estava a l'ombra"

dijous, 26 de maig de 2016

"Qui cerca troba" Paret de les Gralles. Serra Carbonera.

Ara que comença arribar la calor enfilem a encetar la temporada a la Carbonera, la selva Veneçolana mes propera...

D'aquesta via massa info no hi ha, amagadeta a la dreta de la paret, amb la mateixa entrada que la xemeneia oest, és separa d'aquesta per la dreta amb tres tres llarguets, un d'ells potent.

Després de fer el tram comú amb la xemeneia tenim un primer resalt fácil de cinqué amb bona roca, per continuar amb els dos llargs que li donen salsa a la via, un 6a peleón però amb molt bona roca, i un 6b d'offwith cabrón pq està molt trencat, sobretot la banda dreta on no podem recolzar el peu ni un momento.

Ressenya del llibre de piades


Ben trobada i per col·leccionistes...


 
Principi de l'últim llarg, aquí encara faig bona cara...
 


 
principi del penúltim 6a

"LLuna Plena". Paret dels sostres. Montroig.

Enfilem una collada de bon matí a tastar la "Lluna Plena"...

Just al costat esquerre de l'Estel de l'Alba, semblant, però menys continua i sostinguda, i més embardissada i trencadota.

La via és xula, però un parell de feixes molt herboses punxoses la fan desagradable, i el llarg de 6b molt bònic, llàstima que la part d'offwith hagi estat conquerida per bardisses vàries i fa que esdevingui una lluita aferrissada amb la natura... ho dic per experiencia.

Si he de triar em quedo amb la de l'Alba, però tampoc li faig mala cara a la Lluna...

Tascons, aliens, friens... fins al 4 crec.

"Ressenya del llibre de piades"
 
Primer llarg