dimarts, 22 d’octubre de 2019

Existencialismo, 6b/A1 (650 m.), Paret d'Aragó, Montrebei.


Si… ens van passant coses… hi han activitats, fins i tot vies en concret… que esdevenen necessàries… necessitats existencials…

Ja fa temps que li anava radera, els esperons més alts de la punta de la paret d’Aragó sempre m’han aclaparat, recordo passar-hi de petit d’excursió i més endavant amb bici i al·lucinar mirant aquesta mole contundent i grandiosa.

És una via llarguíssima, i costa trobar la finestra de l’any per abordar-la, si massa calor, si massa poca llum, si ara fred… cal fixar-s’hi, esperar el moment, plantejar l’estratègia… Un parell de cops se m’havia presentat el moment, que al final per mi no ho va ser, el primer cop per fred, el segon per mala estratègia…

Finalment hem trobat el moment, a més com a mi m’agrada, amb sinceritat, amb treball en equip necessari, rialles, i calma… com demana la via ;-)

L'existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...

Una via aventurera, que ens demana, decisió, tenacitat, resistència i en la que no val a badar... Nosaltres ens hem encantat una mica, per sort amb aquesta tropa això significa que s’allarga la festa!

La celebració amb birres 0,0 d’una màquina de vending prop de Benavarri no ens va fer justícia però ;-))

Hem fet servir bàsicament la ressenya del Romàntic guerrer, amb el material que hi diu afegint un martell amb tres pitons (universal, uve, P), hem clavat poquet però en llocs puntuals reduint un pèl l’exposició, quan clavàvem penjàvem el martell i els altres recollien, anant tres ho portàvem bé.

Al·lucinant l’aventura d’aquests pioners obrint-la en estil alpí a l’any 80 !!



Ressenya del Romàntic, gràcies Lluís




Reunioneta






Nocturnejant

Cim

Quasevol raconet és bo per recuperar una mica😂




dissabte, 5 d’octubre de 2019

Vend Mobylette état presque neuf, 7a/A1, (ED, 180 m.), Paret de les Gralles, Serra Carbonera


Les vies Ravier, sempre sonen en majúscules, les grans clàssiques dels germans sobradament conegudes, i les del fill Christian de vegades temudes... almenys per mi.

Per la zona me'n venen al cap 4 així ràpid, segurament me'n deixo alguna, un parell al Montroig "Jour de Colere", "Rouland amunt rouland avall", al Tamok "Solei serche le futur", i la que ens ocupa a la Carbonera. També alguna pel Doll, però això per mi ja és lluny ;-). Totes tenen un denominador en comú, han set deixades una mica de banda pels escaladors locals durant anys.

De fet aquesta és una petita via, no arriba als 200 metres, i quan la mires doncs no sembla res de l'altre món. Però ningú en parla, només conec una cordada que l'hagi fet (Salla/Cogul 2014)... bé lo típic de les vies oblidades o que fan cangue-li.

Poquet a poquet vaig anar entrant a la Carbonera, primer fent les vies velletes que feia temps que no és feien i animant altres grimpaires que desconfiaven, després juntament amb el revival que li va donar el Salla tb hi vaig obrir un parell de vies... ara aquesta pensava: "passo no cal, amb aquestes alçades no anirem a prendre mal..."

Pues res com que tinc un parell d'amics forçut/uda molt llençats i valents, agobiat per la seva insistència i perseverança finalment vaig accedir a participar en aquesta petita aventura de proximitat... això si amb molta calma, catxarrets i un parell de petates plens de riures i un poquet de seny, poquet però...

Al final com passa sovint, no ha estat tan ferotge el llop com pensàvem, ara bé, tampoc la regalen, és una via on tampoc cal gaire grau, però el que cal que sigui sòlid, i cal sumar-li prudència, calma, tacte, paciència i habilitat per emplaçar assegurances trobar el camí i seleccionar correctament les preses per pujar.

La nostra estratègia ha estat doblar joc de friens i semàfor d'aliens, camalots més grans del 3 no calen, i pitons en dúiem uns quants però amb 5 o 6 variats (3 universals, 2 uve, 1 pla) n'hi ha més que suficient. De fet crec que hem ficat 3 pitons al primer + dos per reforçar r1, dos pitons per reforçar r3, i ja està.

Ara bé obrir-la ja deuria ser un altra història, i sabent una mica com les gasten aquests gavatxets en concret, segur que anaven de pas, no s’ho van mirar gaire, i van dir per aquí, i per aquí van pujar i sense tardar gaire, i això és saber escalar i tenir un sentit especial per resoldre situacions severes... La meva admiració, i segur que de tornada van fer alguna paradeta “ para tomar copas y conocer chicas...”

Menció especial a l'equip, del que estic molt orgullós, els "Menage a trois", sou molt divertits, quan escalo amb vosaltres feu que vies difícils siguin més fàcils!!

I ja que hi sóc li dediquem l’escalada al nostre amic Albert Cogul que està viatjant per tota Europa i és font d'inspiració per la seva actitud davant la vida... A més sap com les gasten en aquesta via!!

Salut!!


"92. Del llibre Escalades a la Noguera"

"Resenya original"

"Comencem"

"Primer llarg"

"Inici segon"

"Tetris segon llarg"

"Segon"

"Segona erre"
"Principi tercer"


"Final tercer"

"Quart"

"Quart"

"Cinqué"

"Contents!"











divendres, 27 d’abril de 2018

"Esbiaixada". Cingles del Puig de Millà.



Fa dies que no cau cap via mínimament interessant... parlem amb el Suka i proposa el puig de Millà, no el coneix encara, jo ja hi vaig fer la "Gran escanyall"... ja se com les gasten... no se...

Bé ni a una que es diu "Esbiaixada" algo així com "que va de tort", a més és força llarga, pues va ja ens pega... que va de tort per a llarg...

Quin lloc més xulo, d'aquells que es fa raro trobar-te algú més, l'aproximació ja té lo seu, i alerta amb quin cotxe t'aventures. Pura primavera salvatge, paisatge d'ensomni, no fa massa calor i la via guapa guapa, que més volem.

La via és una successió de fissures que van encadenant ressalts, la majoria permeten bastants empotraments de mans i força lloc per emplaçar els amics, tot i que se n'han de dur uns quants de grandets i l'artilleria pesa, són llargs força atlètics.

Al meu parer via d'aventura molt recomanable i amb reunions còmodes.

Alerta amb la ruda que ja està on fire, em va deixar algun record.

Com que tinc algun amic molt freak em va demanar que georeferenciés diversos punts per orientar-se, deixo aquí les coordenades d'on vàrem deixar el vehicle i del punt on hi ha la canal d'accés a les vies.

COORDENADES ON HEM APARCAT EL COTXE: 41.9956368,0.6724998
COORDENADES ON HI HA LA CANAL DE BAIXADA: 42.0033033,0.6695878


"Info revista vèrtex"

"info revista vèrtex"










"Torre de les Conclues"


dilluns, 8 de gener de 2018

"Novembre negre". Paret de l'Extrem. Montroig.

Tela amb l'hivern del 2017...

Després que la fredor s’acarnissés durament una temporada a casa meva, i entre grip ... i grip, aconsegueixo treure una mica d'energia per sortir a fer una vieta i sentir una mica de muntanya que em convé.

Quedem amb en Suka que no para mai i decidim fer apropet de casa la "Novembre negre" a la paret de l'Extrem. Aquesta via la tenia molt nomenada i sovint havíem dit anem a fer-la però per un all o una ceba encara restava pendent.

Doncs ha estat un bon regal de Nadal, bonica, agradable i aventurera, m'ha encantat, a més en Suka que s'ha fet un tall al dit me l'ha deixada obrir tota... doncs doble regal moltes gràcies,

Avui que he repassat una mica m'adono que ja en van 47, doncs aquesta una de les bones... no se si eren les ganes d'escalar o que però l'he trobat una via molt encertada, que et fa escalar, buscar-te el camí i una mica la vida per protegir-te i amb passatges ben estètics i amb roca força bona.

Apa de fotos... doncs poques... millor penjo la ressenya de l'Armand que és prou eixerida i el testimoni atemporal...


"Ressenya de l'Armand Ballart"


"No som res"


Bon 2018!


dimecres, 22 de març de 2017

Vieta nova: "Ous tomata i birres". Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai.

Penjo la topo d'aquesta vieta curta curteta que dedico a la colleta de Sant Llorenç i als tresors que compartim ;-)

Oberta per sota, el primer amb solitari i el segon amb l'ajuda de la super Ari. La via queda tal qual l'hem obert tot i que hem substituït els claus utilitzats per bolts que de pitons no en tenim gaires. Comença a l'esquerra de l'integral Pim-Pam

Anar-hi amb compte, les assegurances són allunyades en alguns punts i la roca del diedre deixa molt que desitjar, tampoc es pot protegir gaire.


dimarts, 13 de setembre de 2016

"Intringolis". Paret dels Heretges. Camarasa.


Avui al matí i amb els nens i nenes recent deixadets al cole, ens juntem dos papis un ratet i ràpid ràpid ens enfilem a l'Intringolis sense massa miraments.

A collons, és una via petita però molt ben parida, autèntica i amb bona roca. El segon llarg preciós i amb possibilitats de fer-lo amb lliure, llàstima que se m'ha trencat un peu un cop enfilat el diedre vermell llis i avall que fa baixada!




Us deixo les ressenyes que he trobat i un parell de fotos.


Del llibre "Escalades a la noguera"

Apunt de volar al primer llarg

Tercer llarg


dilluns, 5 de setembre de 2016

"Pitufos". Collegats.

Després d'unes horetes d'ara vinc, ara no vinc, anem aquí, anem allà... Últimament el club d'alterne està esbalotat...

Xerrant amb l'Ari, quelcom per consolar-nos, fresquet i no gaire lluny... em passa pel cap la Pitufos de Collegats, hosti si fa temps que la volia fer. S'ho mira una mica i decidit.

Bona tria, és una via fresqueta, per dies de calor, et passes pràcticament tota la via a l'ombra.

La van obrir en Godoy i en Solís l'any 1979, jo feia  encara no quatre mesos que havia arribat al mòn. És una via molt guapa i curiosa, com m'agradaria trobar una línea així per obrir, que bé que s'ho deurien passar!

Té una placa ben exigent a l'entrada on t'ho has de currar per aconseguir protegir-te amb cara i ulls, i deprés vinga festival de xemene

ies! Vinga metres i arrastrades, amb bona roca i sovint amb opcions d'anar ficant proteccions força decents.

Hem disfrutat molt!

Al tram que marca que s'ha d'abandonar la vertical de la xemeneia s'ha d'entrar cap dins de la fissura, vas fent i apareixes a l'altre costat de la llastra. Després escales altre cop cap a dins de la fissura en sentit contrari i en diagonal ascendent i si vas buscant el millor pas apareixes de pet a la reunió. Molt curiós. Hem vist per internet alguna confusió escalant per l'exterior... cap dins cap dins...

Apa la ressenya de l'Armand i no us la perdeu! Segur que no fareu cua!



"Ressenya de l'Armand Ballard"


"Placa exigent del principi"


"Escuraxemeneies"


"Quin plaer i bona roca"


"Cap dins cap dins..."

"Amb lo bé que s'estava a l'ombra"