divendres, 17 de novembre del 2023

Nova via a la paret de l'Extrem: "Després de la tempesta... arriba la calma" 195m 7b


  Ja fa uns dies que la vam enllestir, però ja se sap que  "las cosas de palacio..."

És una via peculiar, fruit de moltes passejades pel peu dels cingles, i d'haver escalat totes les vies que l'envolten. Sempre m'havia cridat l’atenció el mur vertical, un pèl desplomadet, que puja fins al sostre just abans de la vira per on s'arriba a "La Lara" (ara reequipada). És un mur compacte, d'un color marró llampant i amb una textura aspra, sense escletxes, i amb la roca molt dubtosa a l'inici.

Algú va obrir una via d'artifo per la dreta, que arriba al sostre i flanqueja esquerra per sortir a dalt, jo finalment vaig decidir equipar un llarg difícil, aquí la peculiaritat, és una via equipada i també oberta. (Per cert desconec la via d’artifo i no he trobat cap ressenya, la meva via la creua intentant no destorbar l’ambient de la d’artifo).

En un primer moment només volia equipar el llarg per arribar a la feixa i tenir una opció guapa i dura per escalar les vies de l'Extrem, però quan hi vaig estar feinejant em vaig adonar que quedava un espai xulo entre mig de la via de la Lara i la Serp de dues cares. Al cap de poc vaig convèncer al Cèsar, no va ser gaire difícil, i vàrem obrir en un atac des de la vira els llargs superiors. Per tant ens ha quedat una via friki-clàssica.

Un primer llarg equipat, amb certa distància, on trobarem els passos més durs de la via, encara no se si arriba al 7b, però podria ser, 50 metres amb un principi bloquero, pila, i la superació d'un pas de sostre explosiu a dalt. Si ha de sumar la necessitat de fer una bona gestió de les cordes amb xapatges repetits d'una sola corda i cintes llargues per tal de no quedar encallats pel camí. Recomanable portar semàfor d'aliens i camalot 3. En 50 metres 12 ancoratges.

La resta pura escalada clàssica, amb pocs ancoratges que marquen el camí, una dificultat plaent, i un pas no obligat a la part de dalt que li dona el puntet.

Podeu rapelar per la Lara, o bé baixar xino xano pel collet del xut.

Apa que la gaudiu i que algú em decoti el 7b i em baixi els fums ;-)



Primer llarg

Tercer llarg


Cinqué llarg

Mur primer llarg

Panoràmica Extrem




dilluns, 19 de desembre del 2022

Antiga nova via a Sant Llorenç de Montgai "Isaac Gabriel" V+

 La "Isaac-Gabriel" a la paret de l'Ós, qui no l'ha fet? Bona part de la comunitat escaladora l'hem solcat en algun moment, fins i tot diverses vegades. Prova d'això és la pulimenta que tenen ja alguns dels seus passatges i sobretot el primer llarg. Guardeu-vos d'escalar-la un dia que faci molta calor.

És una senyora via, del 72 crec, oberta amb algun burilet i diversos claus. Admirable el traçat directe i atlètic que van triar, i amb passatges que s'han pogut anar fent tots en lliure moderat i és molt agradable.

No se en quina data o en diverses dates és va anar reequipant i equipant perquè des de fa molts anys ja s'escalava només amb cintes expres.

Jo la vaig conèixer ja equipada, l'hauré escalat unes 7 o 8 vegades, des de la primera en ple estiu passant calor i patint, altres donant-la a conèixer als amics, en solitari, al ensamble, algun intent frustrat de seguida de solo integral (soc un cagat)... i quan ja feia temps que la tenia oblidada ara l'he tornat ha escalar i m'ha semblat una nova via, més exigent i amb més caràcter. Llàstima que no puguem corregir la pulimenta.

No fa massa, el Jordi Mercader, amb consens amb els aperturistes, la va desequipar pràcticament tota excepte les reunions, un parell de pitonets vells, i el parabolt del pas més complicat del segon llarg on sembla que abans havia un bloc que facilitava el tema.

No entraré a valorar ni opinar si està bé o no haver-ho fet, i si s'hauria de fer o no a d'altres vies, però si que explicaré la meva experiència.

Durant el temps que ha estat equipada era una via per disfrutar sense patir, considerada senzilla, on s'havia de vigilar perquè els parabolts no sempre estaven a prop però amb 3 o 4 tasconets o semàfor d'aliens quedava tot ben protegit i podríem considerar-la fàcil agradable i segura. S'hi podia anar per iniciació, per fer escalada ràpida, o per portar als col·legues que tenen ganes de provar d'escalar una mica.

Val a dir que sempre han estat uns V+ rabiosets en alguns punts, bastant atlètics, i tots sortíem ben contents i arregladets. A més el fet que s'hagi pulit força en alguns punts complica l'assumpte i ja n'he sentit d'unes quantes patinades amb saques.

Ara és totalment diferent, no hi han les assegurances intermitges i s'ha de carregar material per equipar i fer-ho a consciència. Si que és veritat que hi han molts emplaçaments, però de vegades és laboriós col·locar les peces i s'ha de tenir paciència, manya, i resistència. A més la relliscossitat d'alguns punts no ajuda.

Per tant ara és una senyora via, que no és pot prendre a la lleugera, demanà calma, habilitat, i resistència. No podem dir que sigui una via difícil, però caldrà afrontar-la amb un cert rodatge, i una bona dosi de consciència per sortir-ne ben parat.

Jo personalment haig de reconèixer que l'he gaudit molt sempre, i ara en aquest estat més pur també. L'ha vàrem fer ahir i vam disfrutar molt i avui seguim ben contents!!

Material que creiem necessari: Joc tascons complert, semàfor aliens repetit, camalots (0'5-0'75x2-1-2)


Petits detalls que hem observat:

-Sobresurten molts espàrrecs, poden ser perillosos, estèticament no molen, en un d'ells en una volta d'esperó se'ns va rostar la corda produint molt rossament.

-Hi havia un nus empotrat al flanqueig que no dona massa bon rotllo, potser millor treure'l

-Un parabolt tret al inici del tercer llarg potser és necessari per fer la viatge astral, però no n'estic segur.


"Cordada de tres molt eixerida"


dimecres, 2 de març del 2022

"Skylines" Fontfreda.

 Via austera, que conserva el seu gust d'aventura. Va enllaçant plaques i petits diedres per anar trobant camí. 

Molt poc equipada amb algun pitó, algun espit puntual, i ponts de roca que ja són molt vells. En alguns trams cal esforçar-se per seguir el camí en zones de placa de mal protegir, o lluitar una mica amb les punxes i la sorra d'alguns trams. Sovint roca a controlar.

Els dos trams d'artifo de moment encara és solucionen amb aliens i algun tasconet petit.

Deu ni do amb les vies de Fontfreda, aveure si podem anar fent alguna de les modernes.

Anar bé d'aliens i tasconets, va bé un estrep... El plom segueix a lloc, si és trenca potser caldrà fer algun inventillo amb un ganxet o tasco petit repicat.


"Ressenya de Blocempotrat"









"Verticalitat"



diumenge, 16 de gener del 2022

"Els tres ateus". Paret de l'extrem. Montroig.

 Via nova que ens ha agradat força i ens ha fet treballar i escalar de valent.

Solca el marcat diedre sota la via de la Lara i la Serp de dues cares per anar fent diagonal dreta i recórrer l'espai que quedava a l'esquerra de la Pau ranger i la PSMV... vent vist!

Equipament auster, caldrà esforçar-se per protegir i en alguns llocs per seguir el camí. El primer llarg és espectacular. Alerta seria en alguna zona de mala roca, sobretot al tercer llarg arribant a reunió.


Felicitats als aperturistes, ens va quedar una bona sensació d'aventura.



"Ressenya original"


"Situació"

"Primer llarg"



"Segón llarg"

"Tercer llarg"

"Quart llarg"

"Cinqué llarg"


"Metálica". Pilar Sin Brillo. Montroig.

Bona via, directa, contundent, i amb poc "brillo". Els graus colladets i la protecció s'ha de treballar amb consciència.

Quatre llarguets on flairarem l'estil de l'escalada amb caràcter del Montroig. 

Magnífic primer llarg molt bo i treballós. El segon és l'únic que desmereix una mica amb quantitat de blocs, sorra, i vegetació; anar al lloro. El tercer ben atlètic i amb una segona meitat de roca boníssima. La sortida directa de 6b del quart llarg sense desperdici, supera dos panxes on trobarem un spit a cadascuna, atlètica, i amb empotraments potents. 

Ens ha quedat bon gust, via a tenir en compte, però ull, treballosa i obligada.

Bon dia al solet de gener 🌞


"Ressenya original"
                                                          
"Segon llarg"



"Quart llarg"



dimarts, 22 d’octubre del 2019

Existencialismo, 6b/A1 (650 m.), Paret d'Aragó, Montrebei.


Si… ens van passant coses… hi han activitats, fins i tot vies en concret… que esdevenen necessàries… necessitats existencials…

Ja fa temps que li anava radera, els esperons més alts de la punta de la paret d’Aragó sempre m’han aclaparat, recordo passar-hi de petit d’excursió i més endavant amb bici i al·lucinar mirant aquesta mole contundent i grandiosa.

És una via llarguíssima, i costa trobar la finestra de l’any per abordar-la, si massa calor, si massa poca llum, si ara fred… cal fixar-s’hi, esperar el moment, plantejar l’estratègia… Un parell de cops se m’havia presentat el moment, que al final per mi no ho va ser, el primer cop per fred, el segon per mala estratègia…

Finalment hem trobat el moment, a més com a mi m’agrada, amb sinceritat, amb treball en equip necessari, rialles, i calma… com demana la via ;-)

L'existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...

Una via aventurera, que ens demana, decisió, tenacitat, resistència i en la que no val a badar... Nosaltres ens hem encantat una mica, per sort amb aquesta tropa això significa que s’allarga la festa!

La celebració amb birres 0,0 d’una màquina de vending prop de Benavarri no ens va fer justícia però ;-))

Hem fet servir bàsicament la ressenya del Romàntic guerrer, amb el material que hi diu afegint un martell amb tres pitons (universal, uve, P), hem clavat poquet però en llocs puntuals reduint un pèl l’exposició, quan clavàvem penjàvem el martell i els altres recollien, anant tres ho portàvem bé.

Al·lucinant l’aventura d’aquests pioners obrint-la en estil alpí a l’any 80 !!



Ressenya del Romàntic, gràcies Lluís




Reunioneta






Nocturnejant

Cim

Quasevol raconet és bo per recuperar una mica😂




dissabte, 5 d’octubre del 2019

Vend Mobylette état presque neuf, 7a/A1, (ED, 180 m.), Paret de les Gralles, Serra Carbonera


Les vies Ravier, sempre sonen en majúscules, les grans clàssiques dels germans sobradament conegudes, i les del fill Christian de vegades temudes... almenys per mi.

Per la zona me'n venen al cap 4 així ràpid, segurament me'n deixo alguna, un parell al Montroig "Jour de Colere", "Rouland amunt rouland avall", al Tamok "Solei serche le futur", i la que ens ocupa a la Carbonera. També alguna pel Doll, però això per mi ja és lluny ;-). Totes tenen un denominador en comú, han set deixades una mica de banda pels escaladors locals durant anys.

De fet aquesta és una petita via, no arriba als 200 metres, i quan la mires doncs no sembla res de l'altre món. Però ningú en parla, només conec una cordada que l'hagi fet (Salla/Cogul 2014)... bé lo típic de les vies oblidades o que fan cangue-li.

Poquet a poquet vaig anar entrant a la Carbonera, primer fent les vies velletes que feia temps que no és feien i animant altres grimpaires que desconfiaven, després juntament amb el revival que li va donar el Salla tb hi vaig obrir un parell de vies... ara aquesta pensava: "passo no cal, amb aquestes alçades no anirem a prendre mal..."

Pues res com que tinc un parell d'amics forçut/uda molt llençats i valents, agobiat per la seva insistència i perseverança finalment vaig accedir a participar en aquesta petita aventura de proximitat... això si amb molta calma, catxarrets i un parell de petates plens de riures i un poquet de seny, poquet però...

Al final com passa sovint, no ha estat tan ferotge el llop com pensàvem, ara bé, tampoc la regalen, és una via on tampoc cal gaire grau, però el que cal que sigui sòlid, i cal sumar-li prudència, calma, tacte, paciència i habilitat per emplaçar assegurances trobar el camí i seleccionar correctament les preses per pujar.

La nostra estratègia ha estat doblar joc de friens i semàfor d'aliens, camalots més grans del 3 no calen, i pitons en dúiem uns quants però amb 5 o 6 variats (3 universals, 2 uve, 1 pla) n'hi ha més que suficient. De fet crec que hem ficat 3 pitons al primer + dos per reforçar r1, dos pitons per reforçar r3, i ja està.

Ara bé obrir-la ja deuria ser un altra història, i sabent una mica com les gasten aquests gavatxets en concret, segur que anaven de pas, no s’ho van mirar gaire, i van dir per aquí, i per aquí van pujar i sense tardar gaire, i això és saber escalar i tenir un sentit especial per resoldre situacions severes... La meva admiració, i segur que de tornada van fer alguna paradeta “ para tomar copas y conocer chicas...”

Menció especial a l'equip, del que estic molt orgullós, els "Menage a trois", sou molt divertits, quan escalo amb vosaltres feu que vies difícils siguin més fàcils!!

I ja que hi sóc li dediquem l’escalada al nostre amic Albert Cogul que està viatjant per tota Europa i és font d'inspiració per la seva actitud davant la vida... A més sap com les gasten en aquesta via!!

Salut!!


"92. Del llibre Escalades a la Noguera"

"Resenya original"

"Comencem"

"Primer llarg"

"Inici segon"

"Tetris segon llarg"

"Segon"

"Segona erre"
"Principi tercer"


"Final tercer"

"Quart"

"Quart"

"Cinqué"

"Contents!"