dijous, 23 de desembre de 2010

"Trifolls" Paret de l'Ós... 1979

És ben bé que eren tres FOLLS, com les gastaven al 1979, ja m'hagues agradat veure com coi pujaven per aquesta línea, difícil i poc equipada... en aquella època jo vaig veure la llum del sol per primer cop i poc albiraven els meus pares que algun dia m'enfilaria per aquella nova línia que els tres folls estaven obrint... i que m'hi fotria de lloros, menys!

Només n'hi he trobat ressenyes al llibre "Escalades a la noguera" de Jordi Marmolejo i Joan Escuer; i al llibre de piades de Sant Llorenç. I aquí les deixo:





És una via del tot clàssica, amb combinació d'artificial i lliure, amb bones possibilitats d'apurar bastant en lliure. El principal problema és que està molt velleta (ahí me han dao... curiosament tant velleta com jo, coi això et fa tocar de peus a terra),hi abandonadeta, l'equipament vell i escadusser, fa que es repeteix molt esporàdicament i hagi set conquerida per tot el món animal i vegetal, des de molsa, líquens, fongs... fins a terra, arrels, argelagues, savines, esbarzers i matolls de tot tipus... de fet a mesura que vas pujant els hi has d'anar demanant permís i apartar-los una mica ni que sigui amb les dents.




S'han de portar alguns clauets, tot i que ja se'n troben de vells i tb algun buril molt masegat, tot i això, jo que no hem remeno gaire bé amb el tema dels claus, volent passar amb friends, un hem va gastar una broma i sort del buril vell que el vuelo va ser xulo.

Vist en perspectiva crec que és una gran via, amb una línea molt bonica, el problema n'és l'abandó. Seria bo reequipar-la i netejar-la un poc, potser ficant reunions noves i segures i canviant els pocs burils vells que hi ha per parabolts ja tornaria a ser més atractiva, i al repetir-la més gent quedaria neta. Jo la vaig disfrutar molt, és una llàstima que estigui tant deixada. De fet m'ofereixo per renovar-la, però els aperturistes hi hauran de dir la seva.

Aquí us deixo algunes fotos...








Gracias Juan por compartir la escalda y pararme la caída...

"Terra i Cel" La més difícil de la paret de l'Ós... no ho se pas...

Bé, últimament la cosa va d'anar fent les vies de la zona que sempre es van quedant a la caixa de les vies pendents, ja sigui per difícils, ja sigui per velletes amb equipaments escadussers, ja sigui per mandra, ja sigui per mala fama i por.

D'aquesta via, la "Terra i Cel" de la paret de l'Ós, la veritat és que no en sabia gran cosa, només havia vist al llibre de la noguera i les ressenyes del Luichy que semblava força més difícil i a equipar que les altres i simplement l'havia evitat.

Al llibre Escalades a la Noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer, surt així:





Hi la ressenya del Luichy...



Per despiste i impetuositat ni els uns ni els altres varem agafar càmera, doncs no hi tenim fotos, només diré dos o tres impressions i qui s'animi palante!

Ens ho varem passar teta, els dos primers llargs duríssims i molt bloqueros, per altra banda equipats i no obligats del tot, a partir d'aquí festival d'escalada en 6a/6a+ i algun petit punt de 6b, amb passets tècnics, atlètics i ficant catxarrets... si ets delicat, t'agrada equipar amb tot tipus de catxarrets i t'agraden les fissurilles i diedres cegos i imperfectes... Disfrutaràs

Molt bona via i no tant dura com aparenta, això si apreta els dos primers llargs, no desanimar-se.

Merci al Ramón i a l'Albert amb qui vaig compartir cordada.