dissabte, 17 d’agost del 2013

"Diedre Audobert". Montrebei.


Escalem amb en Carles l'Audobert, a ple juliol, com alternativa a l'escapadeta que teníem planejada a Ordesa... i és aquest estiu que estem tenint... que després de tant temps sense gaudir d'una sortideta de més d'un dia... ens obliga a igualment no marxar gaire lluny de casa.

 

Com que improvisem perquè el vespre anterior va fer una tronada i aiguat de por, doncs anem a la valenta, copiem quatre ratlles d'un full del bar d'Àger, carreguem trastes i a veure per on pugem...

 

Anem bé, trobem la vira que s'ha de fer a gates, molt xula, i tirem amunt campi qui pugui... com ha de ser crec que no anem bé, flanquejo a saco assegurant-me com puc, i ara si fa pinta que en aquests endiedrats passen més escaladors... crec que hem fet els dos primers o tercers de la Nazgul...

 

La via guapíssima, fem totes les erres ja que pràcticament no portem ressenya i dubtem alhora d'enllaçar, per tant tardem un bon ratet i pillem sol a dalt, tot i això el dia és fresquet i no morim axixarrats...

 

Bona via jabalinera amb una mica de tot, sobretot, arrastrades varies per dins xemeneies i grans diedres, algo de terra i plantes puntxoses, i molta roca amb molts forats i fissures que t'animen a anar pujant.

 

El famós llarg de off- with o com es digui fantàstic, ara ficar-li V+ és extraterrestre... nosaltres tenim la sort de trobar-lo ja amb els parabolets del Xep i el Porta, dos que substitueixen els antics burils i van de muerte, els vai provar els dos... i no sóc esvelt que diguem.

 

Apa vam disfrutar i també patir... per mi gran via... que hem va deixar ben magullat... l'un demà al mati vàrem decidir piscina al càmping d'Àger... je je...


                                                         "La vira d'entrada"

                                                             "Nazgul crec 2º o 3º llarg2"


                                                             "Diedrets"


                                                                     "Diedres xemeneies"



                                                                "Desde l'ombreta"








                                                           "Servits!! Gràcies"

Cerdà-Riera a la Bandereta (Ven-Suri-Ven). Montserrat.


Ens ajuntem amb en Carles per fer una matinal ràpida a Montserrat, triem aquesta bonica via de la zona nord d'Agulles. Una clàssica lògica i molt repetida, amb un itinerari ben definit on podrem observar un recull de peces montserratines de diferents èpoques.

 

S'ha d'anar una mica alerta amb la roca del segon llarg, la resta molt bé i força agradable, bona d'equipar entre mig de ferrets antic.

 

L’hem disfrutat i hem pogut anar a fer vermutet i dinar... cosa que no passa molt sovint.

 

Salut!