Repetició Holocausto i petita restauració...

Fa uns dies ens vàrem ajuntar per casualitat tres passarells de la vertical... la idea era passar la tarda fent una vieta al congost de Terradets, però en arribar-hi la cosa pintava negra i començava la pluja. Ràpidament acordem tornar cap a la zona de Sant Llorenç, sense cap idea concreta, i llavors anar xerrant, lo típic, sempre hi han coses pendents... que si jo hem vaig baixar d'aquí o d'allà... i sempre queda una espineta.

Resultat tots tres cap a l'Holocausto de la roca del Cilíndre allà per les cinc de la tarda, un sabia on anava els altre no.

Amb penes i treballs i força estona per pensar-nos la manera menys arriscada de fer alguns passos repetim aquesta impressionant vieta (per lo de curteta)... i quedem satisfets com reis amb la nostra dosi d'adrenalina ben servida. Varem passar sense claus, però pq no en portàvem, tot i això si algú es troba que falta algun dels claus vells o l’hi en salta un segurament seran necessaris.


Segona reunió

La línea és espectacular, una via molt lògica i estètica, dura i amb molta autoprotecció. La nota negativa la dona la roca molt dolenta en diversos trams i l'exposició que dona això en alguns passos. Poder els punts més crítics els trobem al segon llarg, que arrenca amb un pas exposat amb mala roca i continua amb zones a protegir i claus ja força vellets.


Que més volem...

A un servidor li va tocar el segon llarg, i en vista de la tensió viscuda, que em va portar a un agermanament profund amb aquesta via, i disfrutant encara d’algun dia lliure postrepetició de la via, decideixo rapelar-la i contribuir a la causa mínimament. Realitzo una petita restauració després d'un ràpel trepidant. Únicament he substituït el buril ja molt vellet i podrit al qual arribes després d'uns metres exposadillos amb mala roca i que en veure'l et deixava la moral una mica tremolosa. I he deixat amb bona voluntat una "v" molt ben clavada abans d'aquest tram pelut en dos forats consecutius on es veu clarament que sempre s'hi ha clavat i desclavat. Ara un dels forats, el més bo està lliure, hi entra un tricamp perfecte o un alien verd regular, i la "v" està ficada. Espero que s'hi quedi durant molt temps.





Doncs res, aquí us deixo les fotos, és una via exigent que dona molta satisfacció, però s'hi ha d'anar amb consciència... Amb petites aportacions entre tots allargarem la vida de les petites obres d'art com aquesta... ah i tb la nostra!

Salut!

Pd: Gràcies al Ramón i al Marc amb qui vàrem compartir l'escalada.