Aquest any l'un per l'altre ens liem i ens tirem de la moto, amb el Ramón participem al ral·li a Terradets... Jo ja l'aviso ja que hi vaig participar el primer any amb en Marc... Ramón que cansa mooolt... Ja anirem de trankis diu ell...
La veritat és que gaire organitzats no anàvem, en Ramón no és va poder canviar la guardià del dia anterior al ral·li i sortia a les set, total que arribava tard, els papers els vaig presentar amitges just avanç de la sortida, sort que hi tenim bons contactes... bons amics que sempre participen de tots els tinglaus, Marc, Jordi, Albert...etc
Pues res que alhora de triar via hem trobo sol i no tinc cap planning, veig de reüll un cartellet que diu que bonifiquen amb 15 punts la cordada que faci una via a cada paret, l'amanita, bagasses, i Regina... pues som-hi no se m'acudeix res més que triar la Gali a Regina, 550 metracos per començar, i el Ramón sense aparèixer.
Lo lògic hauria set començar per l'Amanita, llavors al rapelar bagasses, i al baixar Regina... però no! per fer-ho més punky comencem per Regina... el Ramón arriba sobat tres quarts d'hora tard quan tots han sortit, i jo m'espero assegut amb tot el material... li explico... hem mira amb cara rara... i fa l'expressió que hem sol fer quan no li quadra el que dic o faig... bé no ens queda més remeis cap a Regina.
Sortim, al cap de deu minuts el Ramón s'adona que s'ha deixat l'assegurador... sortir de guàrdia és durillo... torna al cotxe i repeteix aproximació, la fem malament i grimpem a lo jabalí pel bosquet, començo bé hem trobo una cinta dels 80 d'aquelles fosforito, velleta ella, que després ens farà servei en alguna empalmada de les totes que vam fer.
Per fi començo a escalar, amb fred i màniga curta, crec que vaig ser l'únic que va fer tot el ral·li amb màniga curta... Dos llargs seguits reunió! Ramón que puges? Ramón? M'estava cagant!
Ok tot solventat per fi el Ramón arrenca, poc a poc i gelat i amb bona lletra, per a poc a poc anar increscendo amb eficàcia i velocitat...
A mesura que anem agafant ritme ens va arribant el solet, quin gust, quin plaer, quines vistes i quin coloret taronja que agafa tot... l'únic dissonant d'aquest ambient bucòlic són els brams d’algun artificialero que és queixa que anem molt ràpid...
Ja està, a partir d'aquí i fins les 20:00 és un no parar de llargs de dos en dos, petits ensambles, reunió! i ja pots pujar!
La Gali quatre hores i quart, baixem, deu ni do amb la baixada, correm fins bagasses, que fem que fem, la Sergio, per on va, ni idea tiu, tira pues, entre pitos i flautes quatre horetes més, baixem, correm, el temps és just, quin mal de peus, una fàcil, ok la chachacha, però per on va, més o menys per allà...
Ens queda una hora i vint, comencem la que ens sembla la cha cha cha, error, estem començant la desenlace inesperado... amunt amunt, pel micro ens van avisant, 30 minuts, 20 minuts, 10 minuts, 5 minuts...
Sort de la solvència del Ramón que empalma dos llargs finíssims de 6b quan ja quasi no ens queden peus... surto jo corren sense seguros per on havíem sortit abans a la del Sergio, quan crido al Ramón quasi que ja el tinc allà mateix... Si! ens puntua! El meu rellotge marca les 20:03, ja no correm més!
Baixem tranquil·lament i trobem tota la trup de Sanllors esperant-nos rient de l'espectacle final i felicitant-nos, els peques també i són amb cara de sorpresa...
La resta lo de sempre, birres, vinet, bon sopar i bona companyia... realment divertit, ben muntat, i amb alegria i energia contagiosa entre participants i acompanyants, de tant en tant val la pena, sempre amb molt de compte... però és molt cansat... ara fins d'aquí tres anyets més ja en parlarem...
Total 1150 metrets: Gali Molero, del Sergio, Desenlace inesperado i sorpresa... HEM QUEDAT CINQUÉS!!
PD: Vam ser els únics que vam fer una via a Regina, a més la via dels aperturistes que van ser homenatjats aquest any, en Ramon Galí i en Julià Molero... ahí queda eso! Vam quedar com uns senyors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada