dilluns, 20 de maig de 2013

Recent sortida del forn: "Roc FM" Paret del Tamok, Rentisclera de la Massana, Camarasa.


*A qui no li agradin els rotllos  sentimentalistes i a més amb fil conductor paternal, millor salti directament fins al següent asterisc.

 

Sempre m'han cridat l'atenció els paratges i cingles feréstecs, llunyans, als que costa d'arribar, els que tenen mala fama... Sempre costa trobar companyia per fer-hi una incursió, sovint m'hi apropo sol, suat i esgarrinxat, últimament mirant el rellotge perquè no hem queda massa temps "suelto", miro i remiro, imagino, projecto, i engego la maquinària que hem fa ser, mentider, persuasiu, venedor de fum... fabrico aquells ulls, i falsa confiança que són capaces de convèncer... en el fons de vegades sóc dolent... complico la vida als meus amics...






Primer enredo al Miki per anar a repetir la directa Bassi... via fàcil, ràpida i curteta li dic... després ensabono al Dani... val a dir que ja hem coneix de lluny...

Nois aprofito per agrair-vos el suport, i que compartim teràpia en aquests projectes... sabent que uns ho necessitem més que d'altres... i que tot i això vulgueu seguir venint a fer birres amb mi.



En els temps que corren, i en l'etapa que visc, no tinc massa a l'abast les distàncies, el temps, l’aïllament i el desapego necessari per emprendre grans aventures en paratges llunyans i isolats... llavors acostumo a trobar símils a prop de casa i em munto la pel·lícula particular que us pot o no interessar... però si hem sona el mòbil i la dona, el nen, la feina, la mama, la sala, la emd, les gallines, hem reclamen, doncs cop de ràpel acrobàtic i en horeta i poc a pie de canyón!... e lu que hi ha...



En Roc és un amor fatal... a vingut per explicar-me que ja no sóc el protagonista de la meva vida... m'ho diu fent-me petons amb als llavis, i quan tanco els ulls de plaer patern hem solta un parell de cops de cap als morros...


 
Sempre he gaudit de sentir-me lliure, de no tenir lligams, sem coneix per ser la persona que més  kilòmetres recorria passejant pel barri vell de Girona durant les vesprades, i per qui més hores deixava passar contemplant la vida sentat en qualsevol racó de pedra estratègic... sense presses, sense neguits... això ja fa temps que va anar canviant... i amb en Roc... amb en ROOOOCCCC me cagüen laaaaa! Me tornat un estressat... i perdo el cap com quan estàs enamorat! M'atrapa, hem camela, m'admira, hem desperta els més dolços i pacífics sentiments... a la vegada hem gira del revés, hem maltracta, m’ofèn, i hem desperta la ràbia oculta, la mala llet i hem fica histèric.... me l'estimo molt eeehh...
 













La via que li dedico és com ell... activa, nerviosa, ràpida i lenta, bellugadissa, rebuscada, sinuosa... tot un camí i una vivència per davant... no sempre amb bon camí, sovint amb conflictes, dubtes, inseguretats i poca perspectiva... camí variat, misteriós, que ens ennerviex perquè no ens mostra el devenir...
 
 

 
 
Penso que la nostra funció com a pares és donar suport, estar al costat, transmetre seguretat i confiança per ja tenir experiència en haver fet part del camí...  Això he fet jo amb la via, qui hi vagi m'hi sentirà al costat, i trobarà un camí rude, però mai prou rude, camí que jo he suavitzat i que us permetrà tenir una aventurilla... als manolos que ni ha molts busqueu-vos coses mes complexes...





 
 




  Els anys passaran, i com d'altres de la zona no és repetirà, o és repetirà molt poc... els nens del poble, junt amb el meu, si hi ha sort creixeran i és faran forts, i llei de vida faran el que voldran... No se si m'agradaria que també escales, jo vaig fer patir molt als meus pares els primers anys d'escalada... però no crec que sigui a les nostres mans, espero saber respectar-los i fer-los costat independentment dels gustos que desenvolupin.... Tot i això si trien el "lado oscuro" hem reservo un comodí per afegir uns bolts despenjant-me segurament amb penes i treballs per dalt... No ho digueu a ningú... i menys a ells ok que segur que seran molt més valents que jo...




*La via: m'agrada per sinuosa, vistes, espectacularitat, i barreja de tècniques sense que s'hagin d'executar en un nivell gaire elevat.

Segurament amb 6a i +o- A1 és pot passar per tot arreu.

No és una via equipada, és necessiten força trastes tot i que hi ha força parabolts ja que al meu entendre i executar de l'art de l'escalada si no els ficava no ho veia clar i massa insegur per tirar avant.

En lliure no esta tot encadenat, crec que és podria arribar a encadenar fins i tot algun tram de 7b/7b+, tot i això hi han dos flanquejos de A1 en el primer i segon llarg que veig molt difícil que es puguin encadenar, però no se sap mai.

 

Començo a ser pureta... i un tio preocupat... he afegit algun parabolt més dels que vaig utilitzar en la primera... alerta amb la roca del principi del cinquè llarg.

 

Els hi agradarà a escaladors amants d'entorns diversos i curiosos, que els hi agradin les formes i varietat en l'escalada i la roca, que és moguin bé en roca variable, hi no tinguin moltes manies.

 

Apa m'he desfogat i perdoneu el rollo però si llegiu el meu blogg és el vostre problema... no crec que us serveixi gaire per la vostra vida...

 

Salut!

 

Un Restauratacks que fica més parabolols que takcs...

 

PD: La via no és molt llarga però és pot fer una mica més llarga del que puguem pensar, anar-hi aviat, no és fàcil empalmar llargs tot i que són curts...


 



1 comentari: