Xerrant amb l'Ari, quelcom per consolar-nos, fresquet i no gaire lluny... em passa pel cap la Pitufos de Collegats, hosti si fa temps que la volia fer. S'ho mira una mica i decidit.
Bona tria, és una via fresqueta, per dies de calor, et passes pràcticament tota la via a l'ombra.
La van obrir en Godoy i en Solís l'any 1979, jo feia encara no quatre mesos que havia arribat al mòn. És una via molt guapa i curiosa, com m'agradaria trobar una línea així per obrir, que bé que s'ho deurien passar!
Té una placa ben exigent a l'entrada on t'ho has de currar per aconseguir protegir-te amb cara i ulls, i deprés vinga festival de xemene
Hem disfrutat molt!
Al tram que marca que s'ha d'abandonar la vertical de la xemeneia s'ha d'entrar cap dins de la fissura, vas fent i apareixes a l'altre costat de la llastra. Després escales altre cop cap a dins de la fissura en sentit contrari i en diagonal ascendent i si vas buscant el millor pas apareixes de pet a la reunió. Molt curiós. Hem vist per internet alguna confusió escalant per l'exterior... cap dins cap dins...
Apa la ressenya de l'Armand i no us la perdeu! Segur que no fareu cua!
 |
| "Ressenya de l'Armand Ballard" |
 |
| "Placa exigent del principi" |
 |
| "Escuraxemeneies" |
 |
| "Quin plaer i bona roca" |
 |
| "Cap dins cap dins..." |
 |
| "Amb lo bé que s'estava a l'ombra" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada