dilluns, 5 de setembre de 2016

"Pitufos". Collegats.

Després d'unes horetes d'ara vinc, ara no vinc, anem aquí, anem allà... Últimament el club d'alterne està esbalotat...

Xerrant amb l'Ari, quelcom per consolar-nos, fresquet i no gaire lluny... em passa pel cap la Pitufos de Collegats, hosti si fa temps que la volia fer. S'ho mira una mica i decidit.

Bona tria, és una via fresqueta, per dies de calor, et passes pràcticament tota la via a l'ombra.

La van obrir en Godoy i en Solís l'any 1979, jo feia  encara no quatre mesos que havia arribat al mòn. És una via molt guapa i curiosa, com m'agradaria trobar una línea així per obrir, que bé que s'ho deurien passar!

Té una placa ben exigent a l'entrada on t'ho has de currar per aconseguir protegir-te amb cara i ulls, i deprés vinga festival de xemene

ies! Vinga metres i arrastrades, amb bona roca i sovint amb opcions d'anar ficant proteccions força decents.

Hem disfrutat molt!

Al tram que marca que s'ha d'abandonar la vertical de la xemeneia s'ha d'entrar cap dins de la fissura, vas fent i apareixes a l'altre costat de la llastra. Després escales altre cop cap a dins de la fissura en sentit contrari i en diagonal ascendent i si vas buscant el millor pas apareixes de pet a la reunió. Molt curiós. Hem vist per internet alguna confusió escalant per l'exterior... cap dins cap dins...

Apa la ressenya de l'Armand i no us la perdeu! Segur que no fareu cua!



"Ressenya de l'Armand Ballard"


"Placa exigent del principi"


"Escuraxemeneies"


"Quin plaer i bona roca"


"Cap dins cap dins..."

"Amb lo bé que s'estava a l'ombra"

Cap comentari:

Publica un comentari