Bé amb aquesta entrada hem presento i inauguro aquest bloc, que ha estat rondant temps pel meu capet però ha tardat en materialitzar-se... igual que la majoria dels fets que envolten la meva vida. Poc a poc i bona lletra.
Després d'una temporadeta vivint a St Llorenç de Montgai, copsant el seu tarannà i coneixent les seves vies, comencen a sorgir els projectes fruit de descobriments i noves companyies de cordada. Per tot aquell que estimi la roca de St. Llorenç o la vulgui cortejar, pot lidiar amb un nou itinerari d'allò més clàssic i curiós. El nou traçat comença just en la mateixa entrada de la via "Crisis", un altra nouvinguda a la pared de l'Ós, i segueix la marcada diagonal per sota dels sostres fins a confluir en el pas vermell per on travessen els sostres la "Martinetti" i "l'Hivern Kòsmik", a partir d'allí un llarg de bogeria (obert sense expansions però ara equipat) i una fissura ben marcada porten al cim.
La via la vam obrir en l'estil més clàssic i amb instal·lació de només un espit de progressió a l'entrada del tercer llarg i dos reunions noves. Tot i que s'aprofita alguna de les assegurances de les vies que creua. Bona via llògica i de molta autoprotecció. Posteriorment hem equipat part del tercer llarg per la seva mala roca i exposició, hem montat bones reunions i algun petit detallet més però continua sent una via amb caràcter per amants d'anar carregats de friends i tascons.
"Victor al tercer llarg"
Aquí us deixo la ressenya i el desig de que la repetiu, i comenteu, i critiqueu... espero que la gaudiu, i arribi a ser una altra clàssiqueta més que tinguem entre les nostres vivències.
"Juan al segon llarg"
Bufa... això dels blocs és un curro... per començar ja n'hi ha prou,després tinc pensat entrar alguna vieta més oberta durant aquests anys i fer un petit recull de vies selectes (per mi esclar) realitzades durant els últims 11 anys (una per any no patiu). Així penso que li començaré a donar impuls amb aquest humil bloc de vivències en vertical amb amics i amigues d'arreu.
Apa espero que us agradi i trobeu informacions que us puguin servir...
Salut i Pau!!
Benvingut al món bloggaire i enhorabona per la via. Una opció més per quan ens deixem caure per Sant Llorenç de Montgai :)
ResponEliminaI tens raó, això dels blogs és un curro!!!
Benvingut!
ResponEliminaPosem la via a la llista (llarga, molt llarga) de vies pendents.
Benvingut!
ResponEliminaEl mes passat vàrem fer la "Hivern Kòsmic", i tot el tram de roca vermella estava totalment descompost i trencat! (En breu penjaré la piada al meu blog)
A "La Travesia de los Gladiadores" heu pogut evitar el tram més trencat de roca vermella?
Moltes gràcies i enhorabona per l'obertura.
Merci a tots pel comentaris i ànims...
ResponEliminaJosep, l'Hivern Kòsmic és una bona via felicitats, la "Travessa" comparteix el petit tros de sortida per una fissura vermella ampla al segon llarg, que et porta a buscar l'espit negre de sota la roca trencada on hi ha el pas per accedir a la feixeta. Desde l'espit la "Travessa" flanqueja a l'esquerra fins una nova reunió a uns pocs metres (anelles per rapelar). A partir d'allí vam obrir un nou pas pels sostres vermells, per una zona nova, on la roca ens va fer patir bastant, finalment una vegada oberta vam decidir equipar aquell tram amb parabolts i netejar dins el possible els blocs més justets. Ara a quedat força bé, si es va amb compte de no bombardejar als de baix, però és segura per l'equipament.
Ja direu el que.
Salut!
Benvingut al club!
ResponEliminagràcies per la via i la ressenya, haurem de pujar a tastar-la.
Ahir la vàrem fer i ens va agradar molt. Molt encertat l'equipament ( merci per les xapes al penúltim llarg! ) i també la linia. Tots el llargs em vàren semblar guapos, felicitats per la via!
ResponEliminaMerci Bloc Empotrat, us vaig veure fent-la, vaig passar corrent per sota quan ja estaveu força amunt. M'alegro que us hagi agradat.
ResponEliminaSalut!
eo Víctor! ahir la vam fer, i ben acompanyats pel Juan des del peu de via anar comentant la jugada.. felicitats als dos, molt guapa, i com bé dius, amb caràcter, més del que sembla! sorprèn que encara tan tard encara surtin vies tan recomanables en aquest pany.. i un encert trobar per on atravessar els sostres vermells en lliure!
ResponEliminafelicitats!
Ei m'alegro que us hagi agradat... tots vam quedar molt contents d'aquesta via. De fet vam tenir un dia de gràcia i molta sort ja que vam començar mig en broma i amb un sol dia la vam acabar. Per obrir-la només vam montar tres reunions i solament vam ficar un espit de via just sortint de la reunió dos. La currada per treure el tercer llarg sense expansions va ser tremenda i degut a que les canes ja comencen a ser massa abundants després el vam equipar amb bolts.
ResponEliminaAviat no us quedaràn més vies per fer a stllors, ens haurem d'afañar a obrir-ne de noves.
Crec que tb us agradaria la del pare a la cova del tabac i la trifolls a la paret de l'os tot i que està força abandonada.
Apa saltu!
caram caram caram.. això del tercer llarg.. aquests detalls haurien de formar part de la topo-història-d'una-obertura.
Eliminala trifolls queda apuntada que se m'havia "traspapelat", i al montroig també fa falta anar-hi de tant en tant.
Ho fa la llum de tot plegat, que és especial
salut!