dijous, 10 de febrer de 2011

Arsenalato de Titaponio? Arsenalat de titaponi? Roca del Cilindre.


Bé un petit relat d'una via que va passar sense pena ni glòria... Quan la vam fer, ja no m'enrecordo crec que l'estiu passat, però em fa gràcia dedicar-li quatre paraules pq quan la busco a internet no trobo res... sovint m'hi trobo, busco vies a internet i no surt cap referència, cap blog, avui en dia és com si no existíssin, algunes amb motiu però d'altres no s'ho mereixen.

La via en qüestió la varem fer amb en Ramon un dia que ens avorriem i no sabiem que pujar, en la meva opinió és de les que no es mereix que hi hagi massa informació, o gens.

És una vieta de tres llarguets a la roca del cilindre, tota equipada, tot i que a l'últim llarg val la pena porta algún tasconet i friend petit. Roca molt dolenta al primer i segon llarg, defet amb lo antiga que és i encara es desmonta. L'últim llarg la roca millora.

Apurant pot sortir amb algún pas de 6c al segon llarg sinó pots fer Ae. El traçat és xulo i està ben pensat, de fet és una via antigota i amb mentalitat molt esportiva; ara bé la roca és fatal i els seguros vells i fets malbé. Originariament amb burils, i més tard arreglada una mica amb espits. Ara és una barreja d'espits i burils intercalats.

Bueno no li faig massa bona propaganda però val a dir que m'ho vaig passar força bé i va ser trepidant trobar la manera de pujar suament per on la roca era menys dolenta i fent passets ben curiosos amb la màxima delicadesa.

De fotos no en tinc cap...

Ale perquè els curiosos trobem alguna cosa a internet

Salut!

5 comentaris:

  1. Nosaltres ens hi vam posar fa uns quants anys. Era un dia d'aquests que fa mal temps i que després de voltar una mica acabes a Sant Llorenç. Algú al bar ens la va recomanar. Suposo que no li vam caure massa bé...
    Vam anar fent flipant una mica amb la roca i els seguros. Al final del segon llarg se'm va petar una presa que va anar a petar a la cara del company que estava a la reunió. No va ser res greu, però va ser el senyal per fer-nos baixar. I no hi hem tornat, ni crec que hi torni.
    No sé si vau trobar un mallon.

    ResponElimina
  2. Bones,

    podria ser que hi fos el mallón, però almenys jo estava en trance amb la roca i ni el recordo ni hem vaig entretenir a recuperar res... Apa salut, i alerta amb els que recomanen aquestes coses als bars...

    ResponElimina
  3. Juanill lo val de ram en ram3 de juliol de 2013 a les 10:16

    Per a gustos no hi ha res escrit. Però si aquesta via "l'asfaltessin" a cop de parabolt com la "Directa" es faria molt més. Quan vaig fer la "Directa" l'any 1979 la roca era d'una qualitat dolenta, igual que "l'Arsenalato" i mira ara...

    ResponElimina
  4. D'asfaltada ja n'està... amb espits i burils... sinó pujar seria un infern...

    ResponElimina