Camarasa FREE: "Terra lliure" Paret de les Gralles.

Via tremenda per salvatges...!

                    "Ressenya del llibre de las 100 mejores"

La vam disfrutar molt i vaja liada... suposo que va imperar la llei del Murphy.

Al Carles li vaig dir, fem l'aproximació desde la presa que així farem una bona excursió, i tant bona, no ho entenc sempre acabo arrivant a la paret per un punt diferent després d'una bona embardissada, i jo que hem pensava que ja tenia el camí controlat.

   "Aprox"                                                 "Panoràmica desoladora de la via"



Bueno a les 12 comencem, xino xano, que som tranquils i anem xerrant, que no ens veiem gaire... primer llarg buf buf venga, para donam corda que vull anar a la dreta que potser i cap una altra via, que si dona que si torno... Bueno va segon llarg, buf buf buf buf, al tanto que trencadet no està, no hi han pas cantos petits que és trenquin, però et va enfilan per un castell de blocs desde tele fins a piano, escalant i assegurant-hi que se't fiquen per corbata, com a algú se li desmonti allò ja no caldrà enterro... molt vibran i realment guapo, però amb por.

 

"Primer llarg"                                                               "Segon llarg"



Bé ja som a la r2, justament en un niu de voltor tipus suite de luxe, amb molta palla per estar comodes i cagadetes que l'envolten. Això si al resguard de la pluja, que ens va començar a caure i no va parar fins al cap de dos hores... que si baixem que si aquí s'està prou bé... saps que trucarem a l'Eva i que ens miri el radar de meteocat...

- Uppsss... Evaaa, com va, que feies la migdiada....
- Grrr, estava profunda!! Que heu fet, esteu bé, ja us val...
- Gluuups... perdona, esque estem en una situació molt còmica trampejant la pluja sentadets al mig d'un niu de voltors i ens estem plantejant el futur, no ens podries mirar el radar i avere com s'interpreta la tempesta...?
- Q mamons... ja us val... quina son... ara ho miro... I us truco...

 "Sembla que despeja  no?"                                                                                                                                                                      


Sort de les companyes sofertes, que ens aguanten i vetllen per nosaltres, aprofito per agrair-li a l'Eva la seva paciència... En fi la tempesta li sembla passatgera i el Carles i jo la fem peta un parell d'horetes, l'aigua cau de biaix i no mulla massa la paret... quines vistes... quina fresqueta... bona conversa i bona companyia... que més volem... casi que ens enamorem...

 

                                    "Entranyable..."


Venga va! que haurem d'empendre el vol o el voltor ens farà pagar lloguer...

Tercer llarg, aquí no regalen res, i la via els hi ha sortit barata. Quart llarg, buf, buf i rebuf, aquí si que ens les hem tingut que fer baixar una altre cop a lloc, bona apretada, 6b o más, amb un pont de roca i un clau en 45 metrets la roca ha anat millorant. I últim.... xemeneia final aspatarrant...

"Quart llarg"

"Quart llarg"

"Cinqué llarg"

Al nostre parer viote, i més sabent que la van obrir en una jornada del tirón i amb sols un espit en cada reunió. Estil salvatge total.

"Xemeneia final"

Està clar que hi han zones amb roca xunga i perilloses, però al meu parer, per qui li agradi l'escalada d'aventura i autoprotecció una mica salvatge val molt la pena. Potser no per anar-la repetint.

Bé tot amenitzat amb un descens selvàtic en que no localitzem el rapel ens despenjem d'un arbret sobre el abismo i ens fotem l'embardissada de la vida, rascades, queixes i plors.... vaja panorama i el que ens guardem per la intimitat...

Potser són les endorfines que ens fan escriure aquestes paraules, però la nostra mirada brillant i perduda la resta de la setmana deu significar alguna cosa.

Gràcies als aperturistes i gràcies al Carles alias "Menjakintus" per deixar-se enredar, compartir l'escalada, i saber disfrutar les desventures.

Salut!!

"Menjakintus power"