Decàleg d'un "Restauratacks" obridor de vies...

1- Els objectius ben lluny del cotxe...

2- Les línies, el més naturals possibles, fissures, diedres, coves, i coses rares... evitaràs les plaques sobre totes les coses...

3- Qui comença ho dicta la sort.

4- Llarg començat... llarg acabat. Només és canvia d'obridor si monta reunió o voluntariament després d'una caiguda.

5- Per cada espit, parabolt, o buril ficat entre roles pagaràs una Voll-Damm al teu company de cordada. En cas d'obertura en solitari li pagaràs al primer que trobis a l'arribar al bar.

6- Els deutes es salden sens falta just a l'acabar la jornada... sigui l'hora que sigui.... s'hagi d'anar on s'hagi d'anar.

7- El nom el fica qui trova la via, o qui ja ha iniciat la via... amb excepcions..

8- Si la via surt una cagada o està sortint una cagada, o reconeixeràs la deixaràs neta de material un altre cop dintre de lo possible i abandonaràs el lloc amb la cua entre les cames per no tornari mai més. En aquest cas no ho comentaràs als amics ni ho piaràs.

9- Una vegada enllestida en faràs bona propaganda i diràs que l'aproximació són màxim 20 minuts, però que portin pantalons llargs. Aconsellaràs que portin un mòbil, unes bengales de senyalització, i un kit de supervivència per dos dies que constarà de: abric, frontal, cordinos, mallons, i dos llaunes de voll-damm.

10- Moriràs en una gran bacanal fotent el polvo de la vida... o sigui que no serà obrint una via.

He dit

By Ylerget alias "Restauratacks"