dimarts, 3 de maig de 2011

Decàleg d'un "Restauratacks" obridor de vies...









1- Els objectius ben lluny del cotxe...

2- Les línies, el més naturals possibles, fissures, diedres, coves, i coses rares... evitaràs les plaques sobre totes les coses...

3- Qui comença ho dicta la sort.

4- Llarg començat... llarg acabat. Només és canvia d'obridor si monta reunió o voluntariament després d'una caiguda.

5- Per cada espit, parabolt, o buril ficat entre roles pagaràs una Voll-Damm al teu company de cordada. En cas d'obertura en solitari li pagaràs al primer que trobis a l'arribar al bar.

6- Els deutes es salden sens falta just a l'acabar la jornada... sigui l'hora que sigui.... s'hagi d'anar on s'hagi d'anar.

7- El nom el fica qui trova la via, o qui ja ha iniciat la via... amb excepcions..

8- Si la via surt una cagada o està sortint una cagada, o reconeixeràs la deixaràs neta de material un altre cop dintre de lo possible i abandonaràs el lloc amb la cua entre les cames per no tornari mai més. En aquest cas no ho comentaràs als amics ni ho piaràs.

9- Una vegada enllestida en faràs bona propaganda i diràs que l'aproximació són màxim 20 minuts, però que portin pantalons llargs. Aconsellaràs que portin un mòbil, unes bengales de senyalització, i un kit de supervivència per dos dies que constarà de: abric, frontal, cordinos, mallons, i dos llaunes de voll-damm.

10- Moriràs en una gran bacanal fotent el polvo de la vida... o sigui que no serà obrint una via.

He dit

By Ylerget alias "Restauratacks"


4 comentaris:

  1. Total ment d'acort.
    Nico.
    LOGALLDEPONET

    ResponElimina
  2. De quina fusta estan fets aquests tacs ??

    ResponElimina
  3. Jo tb estic d'adord, però hi ha un punt que m'agrada per sobre de tots i és l'últim.

    ResponElimina