Ja fa uns mesos varem plantejar la sang de crack, en millor època i millor temperatura, però coses de la logística varem anar a petar a Montserrat... i és el que té escalar amb companys que estem repartits per la geografia catalana, quasi en tots els extrems del pais. Trobar un lloc que ens ajunti a tots costa.
Doncs res, de la via ja en corre molta informació, vam passar un fred que deunidó, encara tinc obertes les clivelles per on sortia la sang de pseudocrack. La via la vaig trobar molt bona, no és difícil si et saps bellugar en fisures, diedres, xemeneies... a mi m'encanten... encanvi, m'aterren les plaques fines i exposades... sera el fet de pertanyer a l'espècie d'escaladors que procedeixen dels hipopótams de cames exprimaxades...
Doncs res unes fotos on el protagonista és en Carles que se li gelaven les mans i no hem volia fer fotos, li haig d'agraïr el gest de deixar-me fruir de tots els llargs de 6e i ajudar-me apendre a rescalfar-me els dits amb la ment.
Apa el pròxim dia al solete!!
Bona ressenya d'en Luichy d'onaclimb.
En Carles arribant a r1 amb la seva "aura" especial...
Ara ja hem sento els peus tiu...
molt bona via xo com vau "sentir" cal parar compte amb aquesta via a l'hivern, amb menys estona de sol del que aparenta (fins les 13h?) i treient en nas a l'esperó del congost on sovint l'acompanya un lleuger ventet.. ara quan afluixi el fred reprene'm la visita al montroig?
ResponEliminaEi nanu!Si deunido quina rasca i a sobre vam començar a les 12 com els bons o sigui q morenos no ens hi vam ficar... Ara per ara només escalo un dia a la setmana que ja és algo i és o dissabte o diumenge... serà qüestió de coordinar-nos. Aveure si és suavitza el fred i quedem.
ResponEliminaApa a cuidar-se! Salut