"Detritus" al cilindre. Sant Llorenç de Montgai.

Històrica via oberta el 1978 per dos grans i prolífics escaladors de Lleida, en J.Muñoz i J.Godoi... manolos dels 70's.

Fa força temps que en sentia de tant en tant comentaris d'aquesta via, sempre dolents, roca terrorífica, sense assegurances, perillosa, lletja... suposo que tants afalacs hem van anar despertant la curiositat, de fet ja força cops havia contemplat l'idea d'anar a jutjar-la per mi mateix... quan ho suggeria als possibles interessats sempre rebia llargues, i fins i tot havia contemplat l'idea de ficar-m'hi en solitari, menys mal que no ho vaig fer.

Tot i això els qualificatius que he anat sentint de la via hem tenien mosca i ja havia decidit anar-hi amb força material i amb la condició de substituir les reunions. Va faltar que el Roger "comepiedras" digues que si embarcava i que havia comentat al Sr. Godoi l'intenció de substituir les reus, i vinga engeguem la maquinària.

La veritat és que ens ha costat força i hem tingut alguns "altercados", per acabar-la i hem tingut que anar tres dies i fitxar una nova incorporació al equipo, en "Miki" que clavava i desclavava per primer cop però com un poses.

El primer dia el vam prendre amb en Roger com una toma de contacto, i vam tenir la mala sort que ell va caure al segon llarg fent-se mal a un dit, llavors vam retirar deixant una corda a la segona erre.

Al segon tiento en Roger no va venir ja que el dit no el tenia bé, amb en Miki jumars i cap amunt, vam obrir el tercer i el quart, amb caiguda amb estil, d'un servidor arrencant tres claus del llarg d'artificial. Després del curro i el susto, i havent entrat una mica tard ja anàvem justos de temps i els crits d'en Juan observant-nos des de baix: "Nens bajaros ya que que os va a pillar el negro... venga que aún os vais a hacer daño!!" ens van persuadir quan ja tenia convençut al Miki pq comences a desmuntar l'artificial amb la maceta de paleta que li havia deixat...

I bé la tercera és la vençuda, en Miki amb martell més proporcionat a la seva mida en mano desmunta l'artifo, obro l'últim i escalador previsor vale por dos... brindem amb un parell de cervezetes dalt del Cilindre.

La via per mi és espectacular, hem faig creus de com vam pujar per allà al 78, un any abans de néixer jo, ja vaig fer l'holocausto i vaig flipar, i amb aquesta encara me quedat més admirat... Realment som uns tirilles que diuen alguns...

Pues res com sempre els comentaris poden tenir algo de raó però són exagerats, ni tan trencada, ni tan, exposada, ni tan lletja, ni tan terrible... ara si una mica més exposada, una mica més trencada, força envellida, però entranyable, una línia vertical i feréstega molt ben trobada, una sorpresa de com és pot anar pujant per allà, i una aventura assegurada. Això si al meu parer millor anar-hi amb cap, temps, i habilitat per assegurar-se amb condicions.

Ara les reus són renovades amb dos parabolts, i tb hem canviat dos burils de via que estaven fets caldo, tb se'ns ha quedat un tasconet empotrat a l'artifo; no hem tocat res més, o sigui que encara hi ha força peces que tenen 33 anyets, tracteu-les bé que no estan para muchos achaques.

Material utilitzat: joc camalots fins al 3, semàfor aliens, + o - 15 claus (força uves i universals i un bong), i un bon joc de fisures.

Al meu parer el llarg més exposat és el tercer, i el més laboriós el quart, tot i això tots tenen lo seu, no n'hi ha cap que ens hagi sortit ràpid i sense patir gens. Penúltima erre molt penjada... nervis a controlar... Sortides de les erres quasi totes amb risc de caure sobre reunió, montar-s'ho bé per si de cas.

Merci al Roger i al Miki per embarcar-si amb mi, i fer-se un fart de currar mentres jo els estressava per l'horari i hem queia quan estaven relaxats...

Deixo senzilla ressenya actualitzada i unes quantes instantànies verticals.

                                                          "T'hi hauràs de penjar..."

                                                               "Llarg d'artifo"

                                                            "Les reunions us esperen..."

                                                                 "Llarg d'artifo"

                                                                    "L'arma secreta"

                                                                          "Últim llarg"

                                                                          "Cim"


M'agradaria saber quantes vegades s'ha repetit aquesta via, jo només tinc constància segons el llibre "Escalades a la noguera" de dos repeticions fins al 1996, una de V.Gómez i J.Massana als 80's, i una altra crec als 90's per J.Marmolejo, J.Tolosa, Maria?. Potser m'equivoco, si teniu més informació d'altres ascensions o m'he equivocat en les que fico feu-m'ho saber que així recordarem una mica d'història.