dilluns, 19 de març de 2012

Colorantes Permitidos + Chaci Piruli. Montserrat.

Estem a tope ja les fem de dos en dos...

Com cada any per aquestes dates retrobada amb els nostres malsons... les plaques montserratines... Com sempre bon humor i mentalitat positiva... aquest any si pujarem passejant-nos i sense pensa que hi ha molta distància entre seguros... disfrutarem i no passarem gens de por... total màxim 6a i tot equipat segur serà escalada plaisir...

Despertat hòstia!! PLACA-PLACA!!... Vols fer el favor de concentrar-te encara et faràs mal tant puja-baixa-puja-baixa...
- Esque tinc por i m'estic aprenent el camí... segur que algún parabolt s'ha fugat a missa mentres no miravem... Vinga banzaaaiii amunt amunt i fora!! Por tutatiiiiiiis!!!

Bé petit resum de les nostres escalades en placa per Montserrat... no serem mai montserratins... però l'any que bé hi tornarem, la triarem ben xunga, i pensarem que ens hi passejarem i que anirem sobrats... de moment aquest any ja hem fet la penitència... a partir d'ara que venen les caloretes ja només ens hi veuran per la cara nord a Montserrat, ben entaforats en diedres fissures i xemeneies infernals... nosaltres de fins no en tenim res... però de jabalins un rato!

Però bé tp cal queixar-se tant que ens en hem sortit prou bé... amb alguna tremolada de neurones per part meva sobretot... però prou bé. Les dos vies són xules, equipades amb alejillos, com més fàcil més llargs, a la chachi encara pots ficar algún alien, a l'altra m'ha semblat que no... si no penses massa es pugen prou ràpid. Bona opció per fer-les les dos en un dia. Algún llarg és pot empalmar però no m'enrecordo quin, tots són semblants, el fet de no poder-hi distingir formacions geològiques diverses fa que només recordi mars de códols, que si me´ls miro massa hem marejo fent infinitat de combinacions per pujar a cada qual peor... Ja ho diu el Carles (millor plaquero montserrati que jo): no miris la ressenya, no pensis, agafa carrerilla, no et paris, i amunt amunt i fora.... a i no miris cap abaix continuament hóstia no vas amunt?

Haig de dir que vaig disfrutar... i sentir missa mentres escales a 150 metres del terra i 10 o 12 de la xapa és molt reconfortant per l'esperit... gràcies mossen...

Apa uns dibuixets:


"Les dues de'n Luichy, bones com sempre"



"Inventus per minimitzar els factors..."





 "De fer el jabali si que en sabem..."



"Memòries d'Africa..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada