Enredo al Ramón que últimament porta les piles carregades i després d'apretar les dents al primer llarg i no se perdonats dos vuelos dels bons, no se qui passa més por si ell volant o jo assegurant, sortim per dalt amb les orelles plenes de molsa i herbetes del segon llarg, 6a+ amb roca delicada.
Ressenya del llibre escalades a la noguera:
Bona via, millor escalfar amb algo facilet abans de començar, apretar les dents, i no pensar massa...
Epa Victor que els equipadors de la Sin perdón, no eren pas de la Tak band, sino dels Pardinyes free!!! ja veig que fa falta una història del Sanllors per les noves generacions, jejeje
ResponEliminaJa veus no ens enterem de res... es que a la primera reu hi ha gravat un grafiti a la roca que fica tak, per això pensavem que era de tak band...
ResponEliminaApa les coses clares! Salut!
Venga que a la nova guia que haurà de caure tard o d'hora i pot haver un bon recull d'historia de l'escalada i dels escaladors.