Enmig d'aquest dies de canícula que ens han sobrevingut, ens calcem el tanga i les xancletes i ens montem unes vacances ràpides a la selva venezolana que tenim més propera... la Serra Carbonera, concretament a la paret de les Gralles. Si on hi ha la "Terra lliure" que surt a les 100 millors d'en Soldevila. Resulta que hi han més vies, tot i que força desconegudes i oblidades.
Pel cas triem la "75 aniversari" que varen obrir uns clàssics del SEAM de Lleida, la secció d'escalada del centre excursinista de Lleida per celebrar el 75 aniversari del centre. Això va ser al 1980 concretament fa uns 32 anys. La via està tal qual la varen obrir, amb escarpies casolanes, reunions velletes i molts blocs per caure.
"Ressenya del llibre escalades a la noguera"
Val a dir que ens va agradar, potser comencem a ser una mica rarets, però no vam tirar cap bloc que fos més gran que un microones... Ja anavem avisats pel Jordi "Marmo" que els dos primers llargs eren cuidadin cuidadin a escollir bé les peces del puzzle, però a apartir d'aquí disfrutariem. Així va ser, dos primers llargs delicats on no val a badar però que mantenint la calma no son tan dramàtics, i deprés diedres i fisures xules, assequibles, i de bon protegir, sempre amb una mica d'ull amb la roca.
La primera reunió un abre, la segona un pont de roca immens, i les altres un clau cutre però fàcils de reforçar. Als llargs força claus antics, en vam contar entre 15 o 20...
A qui li agradi l'exhuberància de l'entorn de la paret de les gralles i ella mateixa li aconsello, sempre amb cura, i amb un bon joc de friens, aliens i tascons es passa força bé. Portavem tres o quatre claus però no van ser necessaris. S'empalment bé el 3 i 4 llarg, i s'empalment fatal el 5 i el 6 no ho feu o suareu tinta com vaig fer jo, quin patir...
"Tetris o no tetris"
"La selva més propera"
És una via ràpida, entre aprox per ermita de Sant Jordi, via, i retorn, varem estar unes 5 o 6 horetes.
Apa ens va quedar bon sabor de boca, regust clàssic, afruitat amb tot amb lliure sense claus...
La vam compartir amb en Ramon en un bon matí d'estiu.
PD: Val la pena entrar pel primer llarg de la terra lliure, un pel més difícil però menys precari i exposat, llavors flanquejar una mica fins fer reunió a la figuera.
"Primer llarg"
"Segona reu"
"Voltor feliç"
"Tercer llarg"
Enhorabona, una via amb repeticions tan escadusseres ben be val una felicitació.
ResponElimina