dijous, 2 d’agost de 2012

"Caballo loco". Paret dels Heretges, Camarasa.


Ahir ens animem d'horeta amb en Jaume, tot i començar cap a les 8:30 des de bon principi ja anem deixant un rastre de suor per la via com si fóssim cargols bavosos... molta calor.

La via per la col·lecció, de rostolls, bé no se li pot treure el mèrit de ser una via amb caràcter per ser tota neta de ferros, "clean" que se li diu ara, i tenir diversos passatges finets i apretadets. S'ha d'anar alerta amb un parell de passets de placa brutots i amb roca cutrilla i alguna que altra fissura i diedre amb blocs bons i alguns paranys.

No m'hi vaig fixar al principi, la via és de L. Marin i A. Pifarré, els mateixos obridors de la "Pau Ranger" i la via per l'estil... campi qui pugui... ens va anar sortint amb algun ai ai ai, i altre ui ui ui, puja baixa puja baixa calor i esgarrinxades.

Apa deixo la ressenya del llibre "Escalades a la noguera". La via està força abandonada i només té alguns pons de roca podrits però que tenen espai per anar-los enfilant, conserven el cordino vell per marcar.

La via va molt a tocar i comparteix algun tram amb la tropicana, la qual si que sembla una bona selva, obligat mono i ulleres de busseig... aquesta crec que no la faré.

Salut!



                                                   "Extret del llibre Escalades a la noguera"

4 comentaris:

  1. Hola Victor. No se qui et va enganyar per anar a fer-la, a mi em va enganyar lo Pepe. Suposo que no hi tornaras mai mes , a no ser que la senyalitzin i l'asfaltin. Una abraçada.
    LO SERGI

    ResponElimina
  2. ... lo fotut és que m'enganyo a mi mateix... tens raó no hi tornaré mai més... encara tinc esgarrinxades i agulletes als bessons de tant fer el puja baixa puja baixa per trobar el camí...

    Salut Sergei!

    ResponElimina
  3. ai, que poc et va agradar la pau ranger i a mi en canvi em va sembla fantàstica... què diferent pot ser això dels gustos i disgustos... a aquesta banda de Camarassa hi ha un munt de línies on treure-hi la pols i segurament algunes de molt bones, a veure! salut i banyets al riu!

    ResponElimina
  4. Jo crec que es una de les vies mitiques de Camarasa, hon podem tastar el autentic caracter de la zona.No deixa de ser un paseig per les olors,punxes i molses.Una clase de botanica de riba mediterrania
    AU BESITOS LO FORESTGALL

    ResponElimina