" Ressenya del blog Perspectiva Vertical"
Diuen que qui té un amic... té un tresor...
Últimament hem dona que pensar... si són més d'un tens molts tresors... llavors ets ric... llavors estas molt content i no et cal treballar gaire... llavors... són escaladors... llavors estant tots com un llum... llavors obren vies i diuen llarg guapo al llarg més dur... i escalada sincera i austera a l'escalada exposada i sense equipament... llavors s'han de repetir les vies dels amics per allò del tresor...
Resultat = Pilles continuament... de perdidos al rio.
Vaig fer la via ahir i encara tinc les neurones descentrades no hi puc fer més.
És una via salvatge dura i exposada, per mi que hi vaig anar amb nivell massa just per disfrutar-la.
Però bé ara feta està, amb en Ramón, compartint penes i treballs, carros de friends i tascons, i amb un horari impresentable que no fico perque hem fa vergonya.
Via alpina que combina plaques i fissures i zones de blocs i puzzles, molt poquet equipada... i amb un grauet que comença a ser interessant i força ajustadet.
Contar un bon grapat d'horetes entre pujar, escalar, baixar i tot plegat, per nosaltres primera incursió a Penya Montanyesa, en el dia i amb logística improvisada.
Quin muntanyot, paisatge espectacular, boscos i prats de conte, i els poblets del voltant molt xulos i la gent acollidora.
I si vam acabar esllomats...
pabernus mataooo...
ResponElimina