Al final triem una ràpida que no hem fet cap dels dos, la Papisuca, al costat dret de la Passatgers del vent.
A mi se m'ha passat una mica sense pena ni gloria, via típica esportiva ochentera, plaques i bombos atléticos, roca sobada en els trams vermells i millor en els grisos. Està reequipada amb parabolts.
Els llargs més durs són el primer de 6c i el quart de 7a o más, el 6c molt polit i amb una regleta petita polida infernal, el 7a per a popeyes. Els altres llargs tampoc desmereixen cal tibar. Als punts difícils pots fer alguna trampeta.
Al baixar vàrem fer una via esportiva d'un llarg que hi ha baixant per la canal entre roca alta i roca dels arcs a la banda esquerra. És diu el sur también existe, equipada amb espits, és guapeta, 6b o 6b+ crec.
Ale la ressenya i alguna foto.
Peu de via
Segón llarg
Segon llarg
Plaquis
Ressenya del 86 de J. Jover... per flipar, i la del llibre antic de vilanova encara la posa més fàcil.
Aveure si ens despertem
Els sur también existe
Escalant a Cambotja
Vaja dos friskyes
Amb la postura que hem caracteritza
Enhorabona a tu i a l'Albert que ja veig que no es cansa mai.
ResponEliminaQuin parell de "mandoblas". Prepareu-vos, he tornat al gimnas i dintre de cinc o sis anys us fotre canya. Una abraçada
ResponEliminaLO SERGI
Merci Mingo... és veritat l'Albert és un maquinilla.
ResponEliminaSergi... aquestes paelles que et fots no combinen gaire amb els entrenus de fimnàs... haurem d'anar seguint els teus pogressos...
Salut!