Després de sentir que el Jordi i el David li han fet una rentada de cara i un parell d'entrades noves a l'aresta reina de Sant Llorenç, i coincidint les ganes d'un grupet d'animats i animades que encara l'haurien de tastar, ens animem en diumenge ventós i gèlid a fer equilibris entre el vent el cel i l'aresta.
Per mi la segona vegada, incomparable amb la primera, quan amb 18 anyets i amb material rupestre agafat de "prestao" del camió de bombers d'Artesa on treballava a l'estiu. Sense saber que utilitzàvem una corda estàtica enlloc de dinàmica i utilitzant sovint candaus lince amb la seva clau enlloc de mosquetons.
El mateix material vàrem fer servir amb el company d'aventures de les dos ascensions, l'Eduard, quan vàrem encaramar-nos a la xemeneia Carles-Andrés del cilindre. Cordes estàtiques, bambes, barreja de candaus i mosquetons... i molt de valor.... o inconsciència i desconeixement. Quan l'Eduard és va quedar atrapat sense poder pujar des de la 2º reunió sota el sostre i vaig rapelar fent tot el flanqueig per sota el sostre per arribar des de el cim fins a ell i recollir tot el material... buf quin jare... i quines cordes... estàtiques i tacades d'oli...
Per l'Eva, la Marta, el Miki, i el Jordi, el seu primer cop a l'aresta i escalant amb tant de vent. Especialment content per l'Eva la meva parella, que després de nou mesos d'embaràs i deu més de criança d’en Roc, reprèn la via llarga començant en aquesta bonica aresta. La cordada "estira i arronsa" ha tornat!!
Jornada especialment divertida per mi, que lidero la primera cordada seguit per les dues mosses de segones, divertides, expressives, i una mica picantones!
En Miki i en Jordi se'n surten prou bé seguint-nos a una distància prudencial, són uns màquines, cada dia són més autònoms, ja els podem portar a tot arreu!
Penjo la ressenya que corre per la xarxa i un parell d’instantànies....
"L'Eva i la Marta reposant"
"Amb aquestes coleguis de cordada si fa falta obro tots els llargs...!"
"Cim"
"Mundialment famosa cordada estira i arronsa"
Al final m´hi fareu anar. Fa vint i cinc anys que no pujo per la cresta , ara que soc GALL , qué millor que anar a la Cresta? Ein?. Una abraçada.
ResponEliminaLO SERGI