En un dia emboirat ens ajuntem l'Edu i jo, l'idea que corria de feia temps era fer "Estel de l'Alba"...
Anem pujant i trobem el sol molt justet, la boira enganxada a peu de paret puja i baixa, total la deixem per un altre dia i valorem alternatives... al final anem cap a l'Elsa Pataky, no hem sentit de cap ascenció però quan obria la del pare el llarg de dalt em va captivar.
Fem trucadeta al Marmo que ens indica i comencem... val a dir que els dos llargs de baix són força bruts i guarrots... tenen passatges bons, però estan bastant selvàtics. La part de dalt ja és una altra cosa, un llargot de 50 metres que comença rampós, per fer un tall de placa amb bombo vertical, i anar entrant a un diedre que és torna xemenèia ampla al final...
Els dos probem i entre el fred i la indecisió abandonem a mig llarg... hi haurem de tornar.
El següent dia i tornem, primer hem quedat amb el Marmo que ens deixa un bon regal... un frein gigante que diu que ens anirà bé, i menys mal. Aquest cop entrem per la del pare per arribar a la feixa, així l'Edu la coneix i la va assaborint, després li fotem aquest cop decidits al llarg clau de l'Elsa, potent i contundent, com ella mateixa... rapelem per la del pare i escalem els últims llargs de la del pare...
Gran jornada d'hivern amb activitat contundent, sort deportar força friends i tascons i un de gegant!!
Per la Elsa va bé anar bent carregat de friends, dos del 3,5 i un del 4 bastant imprescindibles, bon joc de tascons, friends i aliens.
És una via valenta i auténtica que anirà agafant nom, segons el Marmo hem fet la segona...
Apalí!!
Ressenya original amb afegits nostres
2º llarg
3ºllarg... el llarg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada