"Diedre Termineitor" + "Xemeneia Picazo-Cullell". Paret del Doll.

Al Google Earth podem trobar imatges aterridores com aquesta de la paret del Doll... a la realitat és un lloc molt entranyable i acollidor... encara que una mica fràgil... també perdedor... amb imatges com aquesta ens podem fer una idea del lloc que ens ajudi a orientar-nos...

La idea era fer la Triple Directa, ressenyada fa un temps pel Luichy com a combinació dels millors llargs de diverses vies, a la pràctica hem acabat fent el diedre Termineitor i la Xemeneia Picazo-Cullell sense saber on érem... bé que érem en una xemeneia si que ho sabíem...

El dia no comença bé... sovint les obviem, però és interessant i important saber adonar-se i fer cas dels senyals:

Primer el comentari d'uns col·legues al bar... "Ets escalador del Doll quan cagues terra després d'escalar..." bufa...

Segon el company és deixa el casc i el joc de freins a Manlleu, lo qualo li fa perillar el cap i ja no tenim tant marge d'amics com volíem...

Tercer arribem a peu de via passats d'hora...

Quart se’ns enganxa l'alien blau al Termineitor i perdem temps traient-lo... o fem però amb un tirant trencat...

Deu ni dó amb el Termineitor, llarg atlètic, durillo i laboriós de protegir a sobre és el primer.

Arribats aquí toca ser responsables i prendre bones decisions... anem tard, hauríem de plegar o buscar alternatives perquè no és plan d'arribar a casa a les tantes o demà...

Jo com a quasi local, segur de mi mateix penso... no fa massa vaig fer la Xemeneia fonda... xula i ràpida... em fa una mica de pal repetir-la però el Carles a vingut de Manlleu i té ganes d'escalar... diria que estava per aquí a la dreta... si si aquest circ de roca sembla ben be el que travessava pel mig, ja està tirem per la canal empalmem la Xemeneia fonda i com que és ràpida sortim per dalt amb horari prudencial i quedem com uns senyors!  El Carles... pues que ha de dir...

Una vegada a la canal ja veig que no em sona res... però a dalt és veu una xemeneia molt majeta ella i encara no és tard i com que som uns makines pues tira palante pecho lobo...

No tenim ressenya ni referència ni na, després de bons apuros i sortint de nit amb el frontalete per un tunelet que casi no hi passo arribem a dalt i no sabem quin cony de xemeneia hem fet, ara bé té uns doscents metres i dos espits, algun clau i cordinos.

Més tard tot fent l’entrepà a Camarasa i encara notant una mica de terra a les dents lligarem caps...

Ressenya original

Ressenya de J.Jover

Gran Xemeneia super arrastradora i ben atlètica, amb roca de tots els tipus possibles... quasi ens quedem a dormir a la cova gran, perquè encertar el camí cap al forat poc més gran que la tassa de water per sortir de la Xemeneia a les fosques i amb frontal , sense saber-ho ni tenir ressenya... no va ser fàcil...

Aquesta sortida túnel és un dels passos més curiosos sorprenents i més ben trobats dels que jo he pogut veure escalant. Em va deixar admirat.

Gràcies al Carles amb qui vam compartir les arrastrades, penúries i alegries...

"TAK"

"El coi de foradet petit per on acabariem sortint"

Espeleoescalada