RESTAURATACKS: "Portaventura". Doll, paret de la Vall.

Hi han comentaris... ressenyes... imatges... que encenen flames perilloses... de les que no sol t'il·luminen sinó que també et poden cremar...

Els meus comentaris porucs se'ls apropia el Salla per infundar-nos el valor o poca cordura necessària per dirigir-nos a aquest indret salvatge... sort que com a bon doctor, bregat en múltiples operacions delicades, és guarda un as a la màniga per que el bon humor ens espanti els fantasmes!!

I és que no hi ha res com afrontar una via perillosa fent cordada amb un superheroi!! SPIDERMAN!!

Línia magnífica, impressionant en una paret molt vertical, alguns trams boníssims amb roca acceptable, però força llargs amb roca molt dinàmica i sorrenca... i no és de riure...

La descripció de la ressenya és molt encertada, via difícil i sostinguda que requereix bona tècnica i autocontrol escalant roca xunga, línia impressionant.... però escalada molt poc recomanable.

Vamos pels que les toves ja no us fan efecte i busqueu drogues dures... però alerta que la dosi no sigui massa alta... jo vaig ratllar la sobredosi.

El màquina de l'equip se la va currar quasi tota amb solvència i alguna enganxada de neurones... però poques... i un servidor només va obrir dos llargs el sisè i el setè que hem van deixar la mente i el cuerpo servits i fundits...

Al tema i prou de sentimentalismes:

Per fer l'aproximació lo millor és baixar pel camí de les escales del Doll i buscar la feixa on acaba la via AC/DC, i rapelar-la. Primer cadena en un arbre i després reunions parabolt amb argolles. Dos ràpels i abaix. Fins a peu de via fiquem-li una horeta de tranquis i amb ràpels.

"Llargs 3 i 4 flanqueo, al fons és pot veure la fissura de la AC/DC per rapelar"

El primer i el segon llarg em van semblar els millors, la roca la més decent, el segon apretadillo amb offwith xemeneia, amb vista és poden anar protegint, però al segon no és fàcil ficar peces.

"Final segon llarg i imatge de la llastra que forma llargs 1 i 2"

El tercer i quart els empalmem, sortideta fins la feixa i flanqueo kamikaze, roca desastre, terra i vegetació. A la r3 hi ha un spit i on marca la quatre un munter de blocs tam-tam on hi ha un clau, fa cagar. Lo millor és apretar les dents i anar com es pugui 4 o 5 metres al principi del llarg 5 i montar reunió penjada al diedre fissurat vermell, nosaltres clau canyon i dos friends a caldo. Incòmoda.

"Flanqueoooorrrrr..."

Cinquè llarg molt trencat però assegurable bastant decent fins arribada a reunió bastant obligadeta, on el salla va tenir la primera enganxada de neurona i és va cascar una exursioneta d'uns 15 metracos amb roca dinàmica...ufff

"Arribada r5 i vista del llarg 5 el diedre vermell anterior
al gran diedre que és veu més marcat "

Sisè agafo el relleu... no ser com m'ho faig, els llargs putrefactes em persegueixen... Castell de cartes amb tram d'off with canal terrossa on calia piolet i arribada amb bombet on vaig fer un A0 d'una v petita... nervis a flor de pell, radar encès i derrumbes continus... "La Guerra de Korea".

Flotants en pedres dinàmiques i algun pitó al fang.

"Brrrr... dinàmic total... menys mal que quan era peque feia molts legos..."

Setè A1 amb roca que comença xunga i va millorant i després V bueno amb roca decent.

"Seté llarg tram A1 alliberat pel segón"

Vuitè vista la meva lentitud el Salla torna agafar el relleu, xemeneia canyon, bastant trencada a la sortida, al tanto, vam soltar un parell de microones, i molts xusquets... A la part final no segueix ben bé la xemeneia pura interior sinó que surt una mica enfora i agafa una canal xemeneia que va paral·lela.