Mestres- Lleonart. Directa a les Torres de Bassiero

Bé com que últimament no hem queda gaire temps per escalar i sempre hi han aventurilles que s'han quedat en el tintero... doncs faig un remember de l'estiuet passat quan ja s'albira l'estiuet present... gran via aquesta la "Mestres-Lleonart" de les salvatges torres de Bassiero.

                                                   Ressenya del llibre de las cien mejores.

Ja fa molt temps que n'havia sentit parlar, i hosti que surt a las cien mejores, si però està a can collons i a més la historieta de la fissura offwidth que costa molt de protegir sino portes algun friend molt gordo... ejem ejem... algú fàcil d'enganyar... ok el Ramón s'apunta que li va la marxa...

Ara bé escalador precavido escala muchas vias... com a bons restauratacks, ens ajuntem al pati de la caseta, motosserra va destral bé, i traça més aviat poca mediante. Ens acabem confeccionant uns tacs mida camalot del 5 i més, que ni els deixebles del Santacana.

                             Apunt!

Pues va furgo hyppi sesentara del Ramon i cap amunt.

Dios quin pateo, si algo fa falta per fer aquesta via són cames, és troba en un lloc preciós, pel camí fem una vistaço de la via "Deja vu" per quan siguem grans, i en unes hores ens plantem a la via.

                                        Primer llarg

La via al meu parer és preciosa, un festival de fissures i diedres regulars i irregularíssimes, de bon protegir i amb roca super adherent. Ens ho passem teta. Col•loquem el primer tac i a cops de martell es parteix per la meitat, vaja merda de fusta hem fet servir, però bé queda col•locat.

                                               Segon llarg

                                        Li tires tu?

Quan arriba el offwidth ens dona el riure, encara m'hi veig allí empotrat amb el tac penjat del coll, ficant-lo cap dins i sense tocar vores, coitus interruptus... pues ale després d'una arrastrada cardíaca m'arrapo d'un clau torçat i tiro palante... a pendre pel cul el tac, el deixo en una repisa i anar fent.

                                        Amb el cul apret

                                        Últim llarg

En resum una via preciosa amb un pas de cul apret... paisatge inigualable, ambient fresquet de muntanya i aire pur... Quan creixi hi hem faci fort m'agradaria tornar ni que sigui per tastar la deja vu.

Deixo algunes fotos.

Moraleja:

"la mida del tac que decideixis arrossegar és proporcional a la mida que set ficarà el forat de l'ojete quan facis el pas..."
ylerget dixit