Vieta de la Pala Alta, que n'havia sentit parlar força, suposo que de sentir-ne bons comentaris n'esperava més. La del costat la Capitan veneno hem va agradar més.
Bona escalada d'autoprotecció, però amb força mates i un parell de punts de roca una mica xunga, destacant el pas del llarg dur on has de tibar si o si d'una punta que sobresurt i no sembla massa estable, això amb una repisa sota els peus. Molta sort, jo ja l'he tingut.
"Ressenya i texte del llibre Escalades a la Noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada