La primera més antiga, semiequipada que segueix diedres i xemeneies, en algún punt molt estreta, probable encallament, no portar motxilla, ho dic per experiència. La vaig fer sol i portava motxilla per ordenar la corda i ben bé que mi vaig estar mitja hora remenant-me sense poder anar amunt ni avall... quasi per trucar als pompiers. La via hem va agradar força.
La segona de tall modern, freaky, només cintetes, una mica molsosa i terrosa, algún llarg bó. El primer molt dur per fer-lo amb lliure i només començar. A mi no em va agradar massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada