El camí de pujada cap a la cova és una delícia, ben fressat agradable i en un entorn i vistes espectaculars. Desde que m'hi vaig passar uns dies obrint la "Via del pare" que aquest raconet de la vessant més oriental del Montroig hem genera un carinyo especial.
La via és curiosa, mirant la ressenya sembla facileta i ràpida, i després veus que no és fàcileta i que hi has d'esmerçar temps i concentració per escalar amb cura i protegir-te bé. En alguns punts la roca és discreta, i té alguna sortideta que s'ha d'anar amb compte.
El primer llarg és molt xulo de diedre i fissures però bastant romot, t'hi has de moure bé i és pot protegir. El segón ja té alguna apretadeta i excursionetes, la part final amb roca d'anar amb compte. El tercer és on vam patir més, però crec que ens vam equivocar, sortint de la reunió de dos spits és molt fi i atlétic fins a caçar un spit llunya, cauré damunt la reunió fa força por, una vegada a dalt vaig veure que hi havia un clau una mica a l'esquerra i que no s'havia d'anar recte, tots ens vam endur un ensurt quan vaig arrencar el canto de la ma esquerra, sort que la dreta va aguantar... uff!
Per rapel·lar en aquesta zona penso que lo millor és fer-ho per la "Via del pare" on amb dos rapels de 50 metros arribarem al terra. Reunions amb parabolts i mallons.
La pròxima la Wins tack rut, i la Elsa Pataki!
felicitats per l'activitat manolos,ja em diras quant facis la Wins Tack aquesta tinc ganes de reequipar-la es una mica mes dureta que la mal tabaco.
ResponEliminaLo Nik.