divendres, 30 de desembre del 2011

Grup escaladors i escaladores de la Noguera.

Molt bones, hem engegat un grup nou a la web de facebook, que pretén ser un punt de trobada i caldo de cultiu de nous projectes, per gent que visquem per la zona i tb per tothom que la freqüenti i tingui ganes d'establir contactes i noves relacions escalatories de tipus diversos.

O sigui que si en teniu ganes pues us hi apunteu i ale a perdre més temps a l'ordenata.

Nom del grup: Escaladors/es de la Noguera

Apa siau...


dimecres, 28 de desembre del 2011

Pau Rangers rut. Serra del Montroig.

Via d'aventura quasi desequipada, només un espit i dos claus en llargs, una mica discontinua amb herbes i dos bons llargs el tercer i el quart. No ens ha agradat massa però l'aventura està servida, amb habilitat i paciència és pot passar amb tascons i friends, però portar dos o tres clauets no està demés que els espits de les reunions comencen a estar força vellets.

Deixò la ressenya que he copiat del blog de l'Edu http://edunz.blogspot.com/" i diria que és la foto de la ressenya que hi ha al bar de Llorenç.

Apa solo para aventureros... la placa 0.0 d'escàndol, però aveure com l'assegureu...

Amb bona companyia de l'Albert i l'Eduard.



L'equipillo

dilluns, 19 de desembre del 2011

Nova via al Montroig: "La via del pare".

Al bell mig de l'estiu, aquest estiu estrany que hem tingut, que ens enganyava jugant amb la resposta del nostre metabolisme als canvis de temperatura, aprofitant un dies més frescos, i empès per les ganes d'estar sol i la ràbia de veure com la vida fa el que vol amb nosaltres i de vegades no podem fer res per oposar-nos-hi, vaig fer unes quantes excursions fruit de les quals aprofitant la mala llet vaig encetar en solitari el primer llarg d'aquesta via, quan el meu pare encara hi era, i sense saber que seria la seva via.







És troba a la serra del Montroig, a la part més oriental, molt aprop de la cova del tabac. Aparcant prop dels túnels de la presa de Camarasa (el millor lloc és tot just passar els túnels direcció Tremp a dreta i esquerra hi ha lloc), agafem el bon camí de la cova i al cap d'uns 20 minutets en una marcada corba, just on hi han unes cadenes per terra per ajudar-se a caminar, veiem un circ de roca amb una xemeneia molt marcada, pues allí.





Després de començar sol, amb unes quantes converses al voltant d'unes cerveses, en Jordi Pujades escalador primerenc i entusiasta de mena és va sumar al projecte, i menys mal, perquè jo sol anava perdent empenta. Li agraeixo moltíssim la seva ajuda empenta i optimisme, i els bons moments que hem compartit els dos enmig de la boira com "gorilas en la niebla", i en les dues baixades de nit i rient a cor ple de la situació i lo contents que estàvem.




Encara que a petita escala, ha set un viatge emocional, de la ràbia i la foscor obrint via entre la boira i el fred, a la serenor i tristor tranquil·la de les primeres repeticions enmig del solet i en bona companyia.


                 "Xemeneia del primer llarg"

























                                                                                                           "Segon llarg"


                                                          "Tercer llarg"












                               "Tram d'artifo i plaqueta de roca perfecta del 4º llarg"


La via no és un vión, és una més, no és molt difícil, ni molt llarga, ni la roca és perfecta, però es bonica, és curiosa, amb un xemeneia espectacular que és pot alliberar amb 6c. L'entorn és màgic i l'activitat per un dia qualsevol amb bon temps és molt complerta i crec que deixarà bon sabor de boca a qui gaudeixi amb vies clàssiques semiequipades, amb punt picant i salvatge però sense ser exposades.

Amb un grauet de 6a/A1+ , bona visió de la línia, i domini col·locant catxarrets i anem de lujo.




El pare era una persona tenaç, perseverant, constant... difícilment se'l feia canviar d'opinió a la primera, sempre trobava la manera de tirar endavant els seus plans, i era valent, no pensava en que podia ser que alguna cosa no l’aconseguís. Ell havia i seguia treballant molt, gaudia ja de coses aconseguides, i és trencava el cap per aconseguir coses per nosaltres... de fet quan qualsevol de nosaltres pensava que algo era difícil i no ho veia gaire clar, ell no, trobava la manera i hem feia adonar que era possible.

Ara estem esperant al Roc, ja veurem com ens sortirà la nostra relació... tot és possible... però sabrem estimar-nos de totes maneres? El meu pare ho va saber fer, jo vaig sortir força diferent de com segur s'havia imaginat, recordo quan hem va trobar les primeres fotos escalant a Terradets i Vilanova d'amagades amb la consegüent xerrada sèria sobre si m'havia begut l'enteniment, pare és que vull ser escalador, i el vaig arribar a fer escalar amb mi... recordo quan havia de començar la universitat i tot seriós li vaig dir que volia ser "vagabundo", deixant-los preocupats, i al cap d'un temps tot seriós li plantejava que pensava que estava perdent el temps a la universitat perquè volia ser bomber però que era molt difícil, i ell m'animava dient-me que creia que si realment ho volia ser estava segur que ho seria.

Estic molt content del pare que he tingut, i tinc molts i molts records de totes les coses que he fet amb ell fins que vaig necessitar sortir sol a la vida. Recordo la vida amb els meus pares de petit com una gran aventura plena d'anècdotes, activitat, companyia, aprenentatge, alegria i gens de soledat... cosa que se del cert que m'ha ajudat a fer-me i a ser com sóc. Ho agraeixo i espero ser un bon pare pels meus fills.

Fa molt i molt de temps li vaig dir al meu pare: Pare he sentit que el senyor Pauet s'ha mort quan ha bolcat amb el tractor, i ara tinc molta por de morir-me... i ell durant diversos dies hem va anar fent sentir tranquil... ara pare ja no tinc por de morir-me sabent que tu vas davant obrint camí... Potser de petit ho veia com algo molt solitari... i poc a poc arribarà un dia que hi serem més de nosaltres a l'altra banda que en aquesta...

Tant de bo tinguem força temps per esgotar les piles fins al fons...

Si algú s'anima espero que la gaudeixi.

Salut!

PD: (Al segon llarg assegurar desplaçats de la vertical de la via... és xulo però s'ha de ser delicat i poden caure algunes pedres).



dissabte, 10 de desembre del 2011

Desequilibri Hormonal. Paret de Catalunya, Montrebei.

Gran via que varem escalar dijous amb el Ramón... Preciosa de cap a peus, bones fisures amb bona tècnica d'empotraments de tot tipus, moviments fins de peus, i força desequipada però amb grans possibilitats de protegir-se.

Jo hi vaig anar pensant, ja veràs l'apretada que haurem de fer avui, i val a dir que cada llarg te lu seu, però és més necessari mantenir la calma i bellugar-se bé que no apretar.

El dia espectacular, solet i bona vista, vam portar la ressenya que ha fet en Luichy i va de conya molt ben feta i de material el que hi diu però només duïem un camalot 4 i va ser suficient fent-lo correr una mica, i tb varem portar tascons que vam utilitzar en comptades ocasions.

Sis horetes i cap a casa que comença a fer fred.

Apa unes instantànies.


                                 "Boníssima ressenya del Luichy (La noche del Loro)"


                                           "Fisura tècnica fineta i una mica polida 1e llarg"

                                          
                                                  "Relax recuperant la moral a la r"


                                                    "Fisuronguis potent al 4º llarg"


                                                          " la dretor del la paret..."


"N'hi ha que si posen bé..."


                                                   "Tirorirori,,, tarirorirorirori,,,,"


"Apa salut! i sobretot disfruteu dels paisatges, a mí em cal aturar-me una mica, disfrutar de la calma i l'entorn sense pressa, que devegades sembla que m'estiguin perseguint... "

dissabte, 3 de desembre del 2011

"Mariola motors". Serra del Montroig.

Després de llegir últimament unes quantes piades d'aquesta via als blogs... doncs hem va agafar l'efecte blogger i fresca com estava al meu subconcient quan en Jordi em va proposar d'anar a fer una vieta fàcil doncs és la primera que li vaig suggerir.

Via molt bonica d'autoprotecció, amb una roca vermella una mica patinosa al segon llarg i unes quantes caques de voltor per les que ens haurem de restregar una mica al segon llarg.

Amb cintes llargues i una mica de traça es poden empalmar el 1e i 2º llarg i el 3e i 4º, així ho vam fer i surt una via super ràpida.

Apa unes instantànies:







PD: Aquests dies de boira s'està coïent una nova via al Montroig....

dimecres, 12 d’octubre del 2011

"Homus Montserratinus". Roca d'en Sanhida. Montserrat.

... Els escaladors de ponent no som bons montserratins... tot i això i en vista de l'atracció que tb ens genera ca la montse, amb en Carles de fa temps que intentem que la muntanya sagrada ens accepti com a pseudo-monserratins... Per això no podíem deixar passar l'oportunitat de guanyar-nos el títol de "Homus montserratinus".

Gran via d'autoprotecció, només consta d'unes estaquetes de fusta una mica atrotinades i alguns claus artesanals, pel camí. Les reunions amb spits i claus han set reforçades amb un parabolt.

Aquest cop ens l'hem tingut de currar, les arrastrades, tensions i magulladures han  set vàries. Els graus del mestre Hita suposo són per professionals, nosaltres hem agut de recórrer a totes les argúcies del nostre repertori... al final potser només ens hem guanyat el títol de "Gayus Montserratinus", però algo és algu, a més als que vivim a Sant Llorenç lo de gay ja no ens ve de nou...

Només avisar que el ferro que aguanta la cordeta fixa que marca l'inici del flanqueo amb roca putrefacta al final del tercer llarg no esta per gaires històries, altantu a llençar-se a pillar la suposada cordeta salvadora. Per altra banda sorpresa la meva al xapar l’últim clau amb anelleta del llarg impressionant, bonic, espatarrant que és l'últim; susdit clau és belluga i al estirar-lo cap a fora hem quedo amb el moscata a ala ma i una espasa de damocles de gairebé mig metro que ara penja com a record del meu museu d’andròmines personal.

Al arribar a casa he llegit informació de la via, que degut al repentí canvi de plans a les 00:30 del dia anterior a la gesta ja amb unes quantes ratafies al cos, doncs clar la baixada no era igual per la "sang de crack" que per la "Homus montserratinus".... he llegit algu d'uns ràpels molt macus... que no tenen a veure amb la canal guarra i amb les cordes trencades per la qual ens vam arrastrar i en alguna xemeneia puntual eso si a pelo en pecho vam passar més por que a la pròpia via... arribant cosa no rara, ja de fosc al cotxe... pues res rapeleu, senyors i senyores, rapeleu...

La roca en alguns llargs xungui xungui, i en general roca d'aquella que no acaba de fer canto per estar tranqui...


"Del blog d'en Pastes"

"Primer llarg"




"No ho veig massa clar... vols tirar tu?"




"Segon llarg"




"Fantàstic últim llarg"


 
"Canaling"




"Boletus Montserratinus"




"Un altre cop..."

Amatista. Paret del Pas nou Vilanova de Meia.

Bé com que ens estrenem al Pas nou anem amb en Miki a fer la "fàcil" del sector...

Deu ni dó, la "fàcil" ja ens mostra com les gasten al Pas nou... en general passos finets i seguros lluny, ara bé les caigudes semblen netes, però no ho vam provar, és útil portar algun tasconet i aliens petits de tant en tant, sobretot per escurçar algun aleje en zones fàcils on no t'agradaria morir caient en un quart...

Es veu que n'hi ha de millors, que encara hem de tastar, però aquesta, en ser la "fàcil", es fa molt i està bastant relliscoseta ella.

Serveix per fer dos vies en un dia (Primera opció contemplada), o per arribar a l'hora del vermut i la paella si hi vas matinet (opció escollida). No ens va tocar el sol fins allà les 12:00.

Apali

 "Burilillu Jungfrau"








"SuperMiki"

dimecres, 5 d’octubre del 2011

"Guerreros de la Roca". Camarasa Paret del dispensari.

Bona via d'aventureta!... no per fàcil, sinó per curteta. Quatre llargs d'autoprotecció quasi total, no hi han expansions ni en les reunions, de fet no hi ha cap expansió ni cap clau en tota la via, només trobem ponts de roca molt ben parits.

La ressenya demana força friends grans, nosaltres vam passar amb dos camalots blaus i un de més gran, del quatre penso... però si n'haguessim tingut més tb els hauriem ficat.

El primer llarg té un passet plaquero que queda una mica expo, amb una v  o un universal podria quedar més segur.

A mi em va agradar molt, via neta de ferros, una mica embardissada al principi, i amb una fissura final d'escàndol, per fer amb mig dia i arribar al vermut i la paella...

Deixo la ressenya:

diumenge, 28 d’agost del 2011

"Laura". Comalestorres, Cavallers.

Últimament no hem queda gaire temps, ni energia per anar a escalar massa lluny... de moment aquesta ha estat l'escapadeta de l'estiu; aveure si hi ha sort i encara puc esgarrapar algun altra sortideta durant el setembre.

La via força coneguda i de la que s'hen troba molta informació a la xarxa. Roca bona, bones fissures, i força segura intercala autoprotecció amb força parabolts. Aproximació cómoda i ràpida.

Nosaltres aconsellats per diversos amics vam optar per envoltar-nos les mans amb esparadrap i la veritat és que ho varem agraïr, tb és d'agrair portar dos friends camalot nº 3 (el groc) pel pas de fissura clau de 6c... a i conéixer la tècnica de "la mariposa" ahí queda dixo... és una bona pista, encara que no de fàcil aplicació...

Pues res unes foticos i un bon dia que vam passar amb en Ramon i que varem rematar menjant xurros amb xocolata a Pont de Suert.


 "Val molt la pena"



 "Fent amics..."



"Jardins vertiguays"


 "Fissura tècnica tercer llarg"




 "Offwith segon llarg"



"Divina reunió"


dijous, 21 de juliol del 2011

Pensionistes. Montroig. Sant Llorenç de Montgai

Bonica via, a primera vista de ressenya sembla molt suau,  al meu parer et fa treballar força i té els seus puntets picants... m'ha agradat molt.

Us deixo còpia de la ressenya que hi ha al bar de st. llorenç.

Per despiste ens vam deixar a l'últim llarg un parell de tascons que estrenyien alguna xapeta o cap de buril... si algú me'ls vol tornar els podeu deixar al bar de stllors i dir que són del Victor.

Salut!

dimarts, 24 de maig del 2011

Camarasa FREE: "Terra lliure" Paret de les Gralles.

Via tremenda per salvatges...!


                    "Ressenya del llibre de las 100 mejores"


La vam disfrutar molt i vaja liada... suposo que va imperar la llei del Murphy.

Al Carles li vaig dir, fem l'aproximació desde la presa que així farem una bona excursió, i tant bona, no ho entenc sempre acabo arrivant a la paret per un punt diferent després d'una bona embardissada, i jo que hem pensava que ja tenia el camí controlat.



   "Aprox"                                                 "Panoràmica desoladora de la via"

Bueno a les 12 comencem, xino xano, que som tranquils i anem xerrant, que no ens veiem gaire... primer llarg buf buf venga, para donam corda que vull anar a la dreta que potser i cap una altra via, que si dona que si torno... Bueno va segon llarg, buf buf buf buf, al tanto que trencadet no està, no hi han pas cantos petits que és trenquin, però et va enfilan per un castell de blocs desde tele fins a piano, escalant i assegurant-hi que se't fiquen per corbata, com a algú se li desmonti allò ja no caldrà enterro... molt vibran i realment guapo, però amb por.


 


"Primer llarg"                                                               "Segon llarg"

Bé ja som a la r2, justament en un niu de voltor tipus suite de luxe, amb molta palla per estar comodes i cagadetes que l'envolten. Això si al resguard de la pluja, que ens va començar a caure i no va parar fins al cap de dos hores... que si baixem que si aquí s'està prou bé... saps que trucarem a l'Eva i que ens miri el radar de meteocat...

- Uppsss... Evaaa, com va, que feies la migdiada....
- Grrr, estava profunda!! Que heu fet, esteu bé, ja us val...
- Gluuups... perdona, esque estem en una situació molt còmica trampejant la pluja sentadets al mig d'un niu de voltors i ens estem plantejant el futur, no ens podries mirar el radar i avere com s'interpreta la tempesta...?
- Q mamons... ja us val... quina son... ara ho miro... I us truco...
























 "Sembla que despeja  no?"                                                                                                                                                                      


Sort de les companyes sofertes, que ens aguanten i vetllen per nosaltres, aprofito per agrair-li a l'Eva la seva paciència... En fi la tempesta li sembla passatgera i el Carles i jo la fem peta un parell d'horetes, l'aigua cau de biaix i no mulla massa la paret... quines vistes... quina fresqueta... bona conversa i bona companyia... que més volem... casi que ens enamorem...



 













                                    "Entranyable..."


Venga va! que haurem d'empendre el vol o el voltor ens farà pagar lloguer...
Tercer llarg, aquí no regalen res, i la via els hi ha sortit barata. Quart llarg, buf, buf i rebuf, aquí si que ens les hem tingut que fer baixar una altre cop a lloc, bona apretada, 6b o más, amb un pont de roca i un clau en 45 metrets la roca ha anat millorant. I últim.... xemeneia final aspatarrant...

"Quart llarg"

"Quart llarg"

"Cinqué llarg"




Al nostre parer viote, i més sabent que la van obrir en una jornada del tirón i amb sols un espit en cada reunió. Estil salvatge total.

"Xemeneia final"
Està clar que hi han zones amb roca xunga i perilloses, però al meu parer, per qui li agradi l'escalada d'aventura i autoprotecció una mica salvatge val molt la pena. Potser no per anar-la repetint.

Bé tot amenitzat amb un descens selvàtic en que no localitzem el rapel ens despenjem d'un arbret sobre el abismo i ens fotem l'embardissada de la vida, rascades, queixes i plors.... vaja panorama i el que ens guardem per la intimitat...

Potser són les endorfines que ens fan escriure aquestes paraules, però la nostra mirada brillant i perduda la resta de la setmana deu significar alguna cosa.

Gràcies als aperturistes i gràcies al Carles alias "Menjakintus" per deixar-se enredar, compartir l'escalada, i saber disfrutar les desventures.


Salut!!
"Menjakintus power"