divendres, 27 de desembre del 2013

"Elsa Pataky". Cova del tabac. Montroig.

En un dia emboirat ens ajuntem l'Edu i jo, l'idea que corria de feia temps era fer "Estel de l'Alba"...
 
Anem pujant i trobem el sol molt justet, la boira enganxada a peu de paret puja i baixa, total la deixem per un altre dia i valorem alternatives... al final anem cap a l'Elsa Pataky, no hem sentit de cap ascenció però quan obria la del pare el llarg de dalt em va captivar.
 
Fem trucadeta al Marmo que ens indica i comencem... val a dir que els dos llargs de baix són força bruts i guarrots... tenen passatges bons, però estan bastant selvàtics. La part de dalt ja és una altra cosa, un llargot de 50 metres que comença rampós, per fer un tall de placa amb bombo vertical, i anar entrant a un diedre que és torna xemenèia ampla al final...
 
Els dos probem i entre el fred i la indecisió abandonem a mig llarg... hi haurem de tornar.
 
El següent dia i tornem, primer hem quedat amb el Marmo que ens deixa un bon regal... un frein gigante que diu que ens anirà bé, i menys mal. Aquest cop entrem per la del pare per arribar a la feixa, així l'Edu la coneix i la va assaborint, després li fotem aquest cop decidits al llarg clau de l'Elsa, potent i contundent, com ella mateixa... rapelem per la del pare i escalem els últims llargs de la del pare...
 
Gran jornada d'hivern amb activitat contundent, sort deportar força friends i tascons i un de gegant!!
 
Per la Elsa va bé anar bent carregat de friends, dos del 3,5 i un del 4 bastant imprescindibles, bon joc de tascons, friends i aliens.
 
És una via valenta i auténtica que anirà agafant nom, segons el Marmo hem fet la segona...
 
Apalí!!
 
Ressenya original amb afegits nostres
 
2º llarg
 
3ºllarg... el llarg
 
 
 
 
 

Primera repetició "Rock F.M." Paret del Tamok. Camarasa.

Fa temps que no escalavem  amb l'Albert, va estar ben fotut, i cuidant-se una bona temporada... Ja el trobàvem a faltar... Parlem per quedar i li proposo repetir la via que vàrem obrir just abans de l'estiu, la Rock F.M. Ell que és un entusiasta s'anima a l'acte... No esperava menys!

Tenim un matí de solet preciós i tot el dia per davant... la via impressiona per sota... com sempre passa i vaig confiat, car ja l'he escalat obrint-la i quan ja ho has fet et relaxes i sembla més fácil.

La primera part fins la cova la treiem bé combinant lliure i artifo fácil, però triguem una estona. A partir de la cova comencen les apretades.

El tercer llarg pinta més dur que el 7a que orientativament li vaig otorgar, tot i que és passa bé amb 6a/A1... el grau final en lliure encara no li podem ficar, jo volo de primer probant-lo i l'Albert de segon!

El cinqué i el sisé surten amb 6b i 6c... tot i que el 6c últim només l'encadeno de segón, utilitzant forçà mants on l'Albert a ficat assegurances obrint amb combinació de lliure i artifo.

Sortim satisfets, jo sobretot, cansat, i amb aquell gust de la feina ben feta, és una bona escalada i et deixa servit...

El descens perl corriolet que mena damunt del túnel és un plaer pels sentits.

Gràcies Albert, vam fer un bon equip!
 
 
 
 
 
 

"Joaquin Sabina". Sócol del Montroig.

El bon dia de la paella del "Gall"... surto de guàrdia... una mica desorientat i a deshora m'ajunto al bar amb en Nico i el Pepe que em portaràn a fer una via al sòcol... sort que em treuen a passeig...

No havia fet encara cap via al sòcol del Montroig, això que últimament he anat veient que sen n'han obert varies.

El sòcol és curiós, laberíntic, discontinu, frondós... la roca és variadeta, i abunda roca regular, tampoc puc jutjar totes les vies, però la que vam fer vas trobant trams bé i d'altres rostolleros i que encara que vigilis vas tirant pedretes. Anavem tres, al primer llarg pujant l'últim ja vaig rebre pedrada a la barbeta, al tercer el bruto del Pepe va fer baixar una allau de pedres que ens vam cagar...

A dalt de tot i a un llarg, el llarg... bon llarg vertical, amb fissurote i bona roca, pràcticament desequipat i que s'ha d'agafar amb ganes i compte... aquest el vaig disfrutar!

Va una mica de basarda pensar que el Marmo ho va obrir a pelo!

La ressenya i alguna foto:
 
 

"Montse Pueyo". Vilanova de meia.

Enfilem amb en Carles, cap a la roca dels Arcs, fa un matí gris de boira i força fred... hem estat fent força el romancer, fa mandra, no sabem quina via fer...

Per fugir ràpid del fred triem la Somni de Químfer que és rápida i ja la coneixem, no agafem gaire material. A última hora ens trobem davant la Montse Pueyo i recordó que l'han arreglat una mica, ens hi fiquem sense ressenya i amb material de menys...

La via no mata, és una linia molt clàssica, amb zigues zagues, i zones amb matoll... ens costa més del compte seguir el traçat i no portem tot el material que faria falta... fins i tot m'encigalo al tercer llarg i continuo recte enlloc de desviar-me a l'esquerra, sort de la cordada de noies que ens segueix que m'indiquen que la reunió està a l'esquerra, em va tocar fer un flanqueix vibrant...

Arribant a dalt força fred, i ràpid ràpid cap avall!

Una més amb en menjakintus!!