"Intringolis". Paret dels Heretges. Camarasa.

Avui al matí i amb els nens i nenes recent deixadets al cole, ens juntem dos papis un ratet i ràpid ràpid ens enfilem a l'Intringolis sense massa miraments.

A collons, és una via petita però molt ben parida, autèntica i amb bona roca. El segon llarg preciós i amb possibilitats de fer-lo amb lliure, llàstima que se m'ha trencat un peu un cop enfilat el diedre vermell llis i avall que fa baixada!




Us deixo les ressenyes que he trobat i un parell de fotos.

Del llibre "Escalades a la noguera"

Apunt de volar al primer llarg

Tercer llarg

CARBONERA ON FIRE. Últimes vies repetides a la paret de les Gralles: Rat Penat, Territori Tutsi, Xemeneia Oest.

La serra de la Carbonera, coneguda pels locals com la selva veneçolana més propera, està vivint un temps gloriós... fa goig veure-hi tres o quatre cordades juntes un dissabte patint i netejant la morralla...

Últimament el gran impulsor de la paret "lo Salla" hi ha concluït 4 vies semiequipades amb bolts modernillas i força sanejades, totes picantones. També s'ha currat un nou accés, molt volat, però més còmode i ràpid.

Si recopil·lem vies velles i noves ara podem contar amb 11 vies... hi ha feina... algunes de les velles força abandonades.

Per ordre d'esquerra a dreta: GAM, Urbi et orbi, Rat penat, Territori Tutsi, Via del Salla, Terra lliure, 75 aniversari,  Vend Mobylette etat presque neuf, Qui cerca troba, Xemeneia Oest, Via de la Terra.

Últimament hi hem fet unes quantes excursionetes, el Salla tenia ganes d'ensenyar-nos les seves vies noves, fa sombreta, i com que estem esperant la Juana que si tarda gaire caducarà doncs ha set un entorn ideal.

Les últimes han estat dos incursions, una amb el Salla, vam repetir la Rat penat i la Territori Tutsi, i en un altra ocasió amb l'Albert i el Dani voliem fer la Qui cerca troba i la Xemenia oest i només varem repetir la Xemenia Oest.

Territori Tutsi: De les noves del Salla la més assequible, V,6b,7a/Ae,6a+. Via força ràpida, ben sanejada, amb força parabolts.

Rat penat: 6c/6c+,6b, 6c/6c+. Via semiequipada amb parabolts, més escasos que a la Tutsi i més apretadora, a mi em va ficar les piles.

Xemeneia Oest: Via classicorrona de xemeia i fisura molt desequipada, grau suau però molt trencada, diria que de les set vies que he fet a la paret la més trencada. V+,V+,6a/6a+

Per totes portaria joc de camalots fins al 3,5, semafor aliens i tascons.

Ara per  ara les noves no tenen ressenyes oficials més que els croquis que el Salla ha deixat al llibre de piades del bar. Penjo dos petits croquis d'aproximació i situació de vies a la paret i unes quantes fotos.

Croquis del Salla

Primer Territori Tutsi

Segón Territori Tutsi

El rei de la Carbonera!

Tercer Territori Tutsi

Últim Territori Tutsi

Segón Rat Penat

Ressenya del bar de Llorenç de la Xemenia Oest

Primer Xemenia Oest

Segon Xemeneia Oest

Segona reu Xemeneia amb el Dani poc convençut

Últim Xemenia Oest

Reconforta l'esperit

Compis

Inconfundible tótem que marca l'inici dels ràpels del jefe Salla.

Sóc un gegant! i tinc la Carbonera radera!!

"Via del Salla". Paret del Tamok.

Si nois/es... la paret del Tamok està de moda... i això que no hi regalen res...

La cosa és queda a casa... Corresponent a un dels demoment únics repetidors de la "Roc F.M." m'enrolo en un competent equip d'escaladors/es que és disposen a fer la primera repetició d'aquesta nova i exigent creació a la paret del Tamok.

El Salla "paternalista", la Juana "jefa escaladora", i jo "el petate"...

Bona via, amb grau una mica exigent però no molt obligada, força protegida amb bolts i a completar amb flotants en llocs bons i lògics. De momento encara fàstidia en alguns llargs la brutor de sorra de les supernetejades de blocs del Salla i algo de líquen... amb algunes pluges quedarà més neta i les incontables repeticions la deixaràn aldente.

Per qui tingui ganes de tibar en terreny d'aventura sense massa preocupació de fer-se mal... gràcies a l'obridor que s'està fent gran i és preocupa pels companys/es...

Au unes fotos i quan pugui la ressenya.... sort de la jefa que ens va treure les castanyes del foc... un gust veure-la escalar...

Ressenya autèntica

Mirant-me el primer llarg...

Bufant al primer llarg + o - 7a

Tercer amb flanqueo

Que bé su passen veient com me la jugo al flanqueo...

La roca

Tercer llarg més ben fet

Ja ficaré més fotos i la ressenya quan les tingui...

Salut i ànims per anar al Tamok!!

Primera repetició "Rock F.M." Paret del Tamok. Camarasa.

Fa temps que no escalavem  amb l'Albert, va estar ben fotut, i cuidant-se una bona temporada... Ja el trobàvem a faltar... Parlem per quedar i li proposo repetir la via que vàrem obrir just abans de l'estiu, la Rock F.M. Ell que és un entusiasta s'anima a l'acte... No esperava menys!

Tenim un matí de solet preciós i tot el dia per davant... la via impressiona per sota... com sempre passa i vaig confiat, car ja l'he escalat obrint-la i quan ja ho has fet et relaxes i sembla més fácil.

La primera part fins la cova la treiem bé combinant lliure i artifo fácil, però triguem una estona. A partir de la cova comencen les apretades.

El tercer llarg pinta més dur que el 7a que orientativament li vaig otorgar, tot i que és passa bé amb 6a/A1... el grau final en lliure encara no li podem ficar, jo volo de primer probant-lo i l'Albert de segon!

El cinqué i el sisé surten amb 6b i 6c... tot i que el 6c últim només l'encadeno de segón, utilitzant forçà mants on l'Albert a ficat assegurances obrint amb combinació de lliure i artifo.

Sortim satisfets, jo sobretot, cansat, i amb aquell gust de la feina ben feta, és una bona escalada i et deixa servit...

El descens perl corriolet que mena damunt del túnel és un plaer pels sentits.

Gràcies Albert, vam fer un bon equip!

 

 

 

 

 

 

Recent sortida del forn: "Roc FM" Paret del Tamok, Rentisclera de la Massana, Camarasa.

*A qui no li agradin els rotllos  sentimentalistes i a més amb fil conductor paternal, millor salti directament fins al següent asterisc.

 

Sempre m'han cridat l'atenció els paratges i cingles feréstecs, llunyans, als que costa d'arribar, els que tenen mala fama... Sempre costa trobar companyia per fer-hi una incursió, sovint m'hi apropo sol, suat i esgarrinxat, últimament mirant el rellotge perquè no hem queda massa temps "suelto", miro i remiro, imagino, projecto, i engego la maquinària que hem fa ser, mentider, persuasiu, venedor de fum... fabrico aquells ulls, i falsa confiança que són capaces de convèncer... en el fons de vegades sóc dolent... complico la vida als meus amics...

Primer enredo al Miki per anar a repetir la directa Bassi... via fàcil, ràpida i curteta li dic... després ensabono al Dani... val a dir que ja hem coneix de lluny...

Nois aprofito per agrair-vos el suport, i que compartim teràpia en aquests projectes... sabent que uns ho necessitem més que d'altres... i que tot i això vulgueu seguir venint a fer birres amb mi.

En els temps que corren, i en l'etapa que visc, no tinc massa a l'abast les distàncies, el temps, l’aïllament i el desapego necessari per emprendre grans aventures en paratges llunyans i isolats... llavors acostumo a trobar símils a prop de casa i em munto la pel·lícula particular que us pot o no interessar... però si hem sona el mòbil i la dona, el nen, la feina, la mama, la sala, la emd, les gallines, hem reclamen, doncs cop de ràpel acrobàtic i en horeta i poc a pie de canyón!... e lu que hi ha...

En Roc és un amor fatal... a vingut per explicar-me que ja no sóc el protagonista de la meva vida... m'ho diu fent-me petons amb als llavis, i quan tanco els ulls de plaer patern hem solta un parell de cops de cap als morros...

 

Sempre he gaudit de sentir-me lliure, de no tenir lligams, sem coneix per ser la persona que més  kilòmetres recorria passejant pel barri vell de Girona durant les vesprades, i per qui més hores deixava passar contemplant la vida sentat en qualsevol racó de pedra estratègic... sense presses, sense neguits... això ja fa temps que va anar canviant... i amb en Roc... amb en ROOOOCCCC me cagüen laaaaa! Me tornat un estressat... i perdo el cap com quan estàs enamorat! M'atrapa, hem camela, m'admira, hem desperta els més dolços i pacífics sentiments... a la vegada hem gira del revés, hem maltracta, m’ofèn, i hem desperta la ràbia oculta, la mala llet i hem fica histèric.... me l'estimo molt eeehh...

 

La via que li dedico és com ell... activa, nerviosa, ràpida i lenta, bellugadissa, rebuscada, sinuosa... tot un camí i una vivència per davant... no sempre amb bon camí, sovint amb conflictes, dubtes, inseguretats i poca perspectiva... camí variat, misteriós, que ens ennerviex perquè no ens mostra el devenir...

 

 

 
 
Penso que la nostra funció com a pares és donar suport, estar al costat, transmetre seguretat i confiança per ja tenir experiència en haver fet part del camí...  Això he fet jo amb la via, qui hi vagi m'hi sentirà al costat, i trobarà un camí rude, però mai prou rude, camí que jo he suavitzat i que us permetrà tenir una aventurilla... als manolos que ni ha molts busqueu-vos coses mes complexes...

 

 

  Els anys passaran, i com d'altres de la zona no és repetirà, o és repetirà molt poc... els nens del poble, junt amb el meu, si hi ha sort creixeran i és faran forts, i llei de vida faran el que voldran... No se si m'agradaria que també escales, jo vaig fer patir molt als meus pares els primers anys d'escalada... però no crec que sigui a les nostres mans, espero saber respectar-los i fer-los costat independentment dels gustos que desenvolupin.... Tot i això si trien el "lado oscuro" hem reservo un comodí per afegir uns bolts despenjant-me segurament amb penes i treballs per dalt... No ho digueu a ningú... i menys a ells ok que segur que seran molt més valents que jo...




*La via: m'agrada per sinuosa, vistes, espectacularitat, i barreja de tècniques sense que s'hagin d'executar en un nivell gaire elevat.

Segurament amb 6a i +o- A1 és pot passar per tot arreu.

No és una via equipada, és necessiten força trastes tot i que hi ha força parabolts ja que al meu entendre i executar de l'art de l'escalada si no els ficava no ho veia clar i massa insegur per tirar avant.

En lliure no esta tot encadenat, crec que és podria arribar a encadenar fins i tot algun tram de 7b/7b+, tot i això hi han dos flanquejos de A1 en el primer i segon llarg que veig molt difícil que es puguin encadenar, però no se sap mai.

 

Començo a ser pureta... i un tio preocupat... he afegit algun parabolt més dels que vaig utilitzar en la primera... alerta amb la roca del principi del cinquè llarg.

 

Els hi agradarà a escaladors amants d'entorns diversos i curiosos, que els hi agradin les formes i varietat en l'escalada i la roca, que és moguin bé en roca variable, hi no tinguin moltes manies.

 

Apa m'he desfogat i perdoneu el rollo però si llegiu el meu blogg és el vostre problema... no crec que us serveixi gaire per la vostra vida...

 

Salut!

 

Un Restauratacks que fica més parabolols que takcs...

 

PD: La via no és molt llarga però és pot fer una mica més llarga del que puguem pensar, anar-hi aviat, no és fàcil empalmar llargs tot i que són curts...

 



"Directa Bassi". Rentisclera de la Massana, paret del Tamok. Camarasa.

Enmig d'una setmana meteorològicament inestable, volem escalar, apropet de casa això si, matinem ho intentem, i l'encertem! Dia assolellat i una mica ventat... preciós.

Encigalo a en Miki (l'arma secreta) proposant-li el dia anterior després de sopar... mai diu que no... optimista i amb ganes de participar i apendre de tot.

Al meu parer una de les clàssiques bones de la zona, clar per anar-hi sense manies doncs hi podem trobar totes les varietats de roca desde pèssima fins a excel·lent en tant sols 120 metrets... directes, contundents, que reclament bona tècnica d'autoprotecció, delicadesa, i un cert punt de gosadia...

Quart llarg espectacular, fisura, of with, bavaresa, empotre mans, i al tanto sortida de la reu amb cop de gaaass! Per mi el millor. Nosaltres hem empalmat 1º amb 2º i 3º amb 4º, ojo però a dur prou material, per empalmar còmode aconsello repetir friends mitjans. També ens ha anat bé portar el camalot 4 que l'hem posat dos vegades. Falta un parell de claus que marca la ressenya, pèrò demoment és passa sense, tot i això dos claus sens han bellugat... si hi hagués de tornar m'emportaria dos o tres claus perqué si en salta un ja l'hem liat. Potser un pla llarg, un universal llarg i un de mitja, que no siguin massa rígids. Hi ha alguna P llarga que comença a bellugar...

Hem baixat per la canal sortint de la paret i anant cap a la dreta on hi ha la linia elèctrica, bona embardissada, important portar pantaló llarg.

 

"Ressenya fotografiada del llibre de ressenyes de Sant Llorenç"

"Fisura esquerra Directa Bassi i per la dreta la del Ravier Solei serche le futur o algo així"

 

 



"Llarg 1º"

 

"Reunió 2º"

                                               

 

                                                                "Arribada a reunió 2º"

"Tercer llarg tram A1"

 

 

"Llarg 4º vist desde la reunió 4ª damunt d'un piruli"

 

 

"Final de via i vistes serra Carbonera"

 

 

"Agraïts i per molts d'anys duri i durem"