diumenge, 10 de febrer del 2013

"Autopista al infierno". Paret de l'Ós. Sant Llorenç de Montgai.

Altre cop triem fer una matinal al solet de llorenç, per mandra de voltar i amb vistes de no fer tard a casa que el peque i la no tan peque estan ben acostipats...

Anem amb el Jordi a fer l'Autopista, ell no la fet i li fa gràcia, jo trobo que és bona opció per tibar una mica i al sortir podem probar alguna de les vies noves esportives de la feixa que són ben dures. A més m'han dit que l'Autopista l'han reequipat amb parabolts.

Al plantar-nos a peu de paret veig que han obert una nova variant d'entrada amb tres parabolts nous... només faltava això amb el pupurri de principis de via i vies esportives que ja hi ha al mateix trocet de paret, només ens falta penjar-hi boles de colors per acabar d'adobar-ho... al meu parer fa força mal d'ulls tan de ferro en un pany de paret tant petit... però Montgay és para todos...

Pues buenu entrem per la nova variant (Comarcal al infiernillo!) i cap amunt, la via com la recordava, fina, técnica, i amb algunes apretades, potser el llarg més difícil l'últim que curiosament al llibre vell surt de quart.
Els parabolts donen molta seguretat i fa més ganes de picar-se-la... ens surt prou bé.

Quan arribem a la feixa ens decidim per probar la tercera via començant per l'esquerra, guapa i dura, un parell de vuelos me'ls emporto cap a casa... l'apretem un parell de cops però no encadenem ni de conya.

També es pot acabar arribant al cim desde la feixa escalant la fissura del final de la via de la balma que és ben bunica.

Él sectoret de la feixa, que diria que opta al nom de "Balcó de Sant Llorenç" és un racó idíl·lic per pujar-hi a escalar a l'hivern, veig que l'equipament va avançant, ja hi deu d'haver unes 10 o 12 vies, no és coneixen ressenyes ni graus, molaria veure algún croquis... intueixo que la majoria les està equipant el Juan Gutierrez, i la màquina del Cristian les deu estar probant... els hi hauré de pidolar unes ressenyetes...

Apa salut!

                                                       " Ressenya del web de onaclimb"


                                                                      "2º llarg"


                                                                      "2º llarg"


                                                           "Reunió velleta de la directa"


                                                                     "4º llarg"

divendres, 8 de febrer del 2013

Formigonera digital i los ilegales. Paret de la Formiguera.

Quedem amb l'Albert que improvitzarem algo per passar el matí i no fer gaire tard a dinar que hem de sumar punts. Li proposo aquestes vies i ell que no diu mai que no, tot i que la ilegales ja la fet i hem diu que hem regala el primer llarg... doncs fale...

La Formigonera... que direm d'una via que juga amb el nom de la paret i els quilos de formigó que li farien falta... és una via per jugar, per escalar sense manies amb parabolts aprop, i deixant a l'atzar si les pedres saltaran o no. No hi ha pràcticament cap moment que li tirem les pedres al cap al company. És com jugar al tetris... jo m'ho he passat bé, m'ha sortit tota i només he tirat dos lajes al primer llarg que per sort no m'han fet caure, el segón llarg le encadenat de segon i és el que té la roca més distessa, el tercer és molt xulo i amb bona roca...
A algúns galls devegades se'ls hi socarra la cresta i obren vies peculiars com aquesta... ull viu!

La ilegales l'he trobat molt bona, un primer llarg amb un parell de passos intensos, i un segón de continuïtat i passos finets.

Bon matí de cinc llarguets de 6b special...

Deixo les ressenyes