"Albert - Andreu" Roca Alta. Vilanova de Meia

 Quan estem al bar, sobretot els dies que ens barregem diverses generacions o coincidim amb algun escalador granadet, tard o d'hora sentim allò de: "es que abans s'escalava diferent", també "ara no ho podeu entendre només penseu en números", o "que hauríem arribat a fer amb el material d'avui en dia".

Algun altre rebotat solta: "si si al bar tots escalem molt bé..."

Més fluixet algun altre més lletrat diu: "ja ho deia en Rébuffat, el valor d'un alpinista és inversament proporcional al material que porta."

Au fem la birra i ens quedem tant amples.

Doncs tot és veritat, tros de via dels 70's, curteta i contundent, i com he sentit a dir d'estil Ordesià. Mires la ressenya i penses que la faràs amb un pim pam ja que marca grau amable, això vaig pensar jo. A la pràctica ruteta d'aventura amb quintos dels d'abans abans i trams de roca amb tot el gradient, des de dinàmica fins sputnik.

Llàstima d'anar amb presses per arribar a buscar la canalla, tot i això vam fer tard com a bons pares escaladors que som 🙈

Penjo una ressenya actualitzada que he fet així al tun tun, si li serveix amb algú perfecte perquè per la xarxa no es troba gran cosa. 

Tal com està amb un bon sortit d'aliens, friends fins el 2 repetint verd vemell, i bon joc de tascons mitjans i petits es passa. Si voleu anar al segur i no us sentiu fortots, un parell d'universals mitjans poden anar molt bé.

 

Tercer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Quart llarg

Quart llarg

"Montse Pueyo". Vilanova de meia.

Enfilem amb en Carles, cap a la roca dels Arcs, fa un matí gris de boira i força fred... hem estat fent força el romancer, fa mandra, no sabem quina via fer...

Per fugir ràpid del fred triem la Somni de Químfer que és rápida i ja la coneixem, no agafem gaire material. A última hora ens trobem davant la Montse Pueyo i recordó que l'han arreglat una mica, ens hi fiquem sense ressenya i amb material de menys...

La via no mata, és una linia molt clàssica, amb zigues zagues, i zones amb matoll... ens costa més del compte seguir el traçat i no portem tot el material que faria falta... fins i tot m'encigalo al tercer llarg i continuo recte enlloc de desviar-me a l'esquerra, sort de la cordada de noies que ens segueix que m'indiquen que la reunió està a l'esquerra, em va tocar fer un flanqueix vibrant...

Arribant a dalt força fred, i ràpid ràpid cap avall!

Una més amb en menjakintus!!

 

 

"La cosa nostra". Vilanova de Meia.

Dissabte passat quedem amb en Carles alies "Menjakintus"... fa dies que no ens veiem, estem lluny, i enfeinats. En Carles és pare novell d'una Abril molt majeta...

S'anima i baixa de Manlleu per retrobar-nos i fer una escaladeta, dia tranquil amb ritme pausat, esmorzem ens fiquem al dia i triem fer la cosa nostra, que ens n'han parlat bé i creiem que serà relaxada.

Anem pujant sense presa, comentant, rient, bufant... així sens va escolant el dia.

La via és ben xula i trobo que no se'n sent massa cosa. Per mi el llarg estrella és el tercer, 6a variat amb algun tram finet i d'altre de canto, amb seguros propers, El primer també és xulo, però amb una pas arribant a reunió que costa, polit i desagradable.

Alguna estona que s’ennuvola apreta la rasca...

Salut!

 

Tercer llarg, foto que hem va fer l'Edu de "Rocaineu" desde la Sangre azul

 

"Menjakintus"

 

 

"Roca alta"

 

"Tercer llarg"

 

 

"Papisuca". Vilanova de Meia.

Enfilem amb l'Albert cap a Vilanova sense saber ben bé que fer, jo m'he adormit i encara no carburo gaire bé, l'Albert ja n'ha fet moltes a Vilanova.

Al final triem una ràpida que no hem fet cap dels dos, la Papisuca, al costat dret de la Passatgers del vent.

A mi se m'ha passat una mica sense pena ni gloria, via típica esportiva ochentera, plaques i bombos atléticos, roca sobada en els trams vermells i millor en els grisos. Està reequipada amb parabolts.

Els llargs més durs són el primer de 6c i el quart de 7a o más, el 6c molt polit i amb una regleta petita polida infernal, el 7a per a popeyes. Els altres llargs tampoc desmereixen cal tibar. Als punts difícils pots fer alguna trampeta.

Al baixar vàrem fer una via esportiva d'un llarg que hi ha baixant per la canal entre roca alta i roca dels arcs a la banda esquerra. És diu el sur también existe, equipada amb espits, és guapeta, 6b o 6b+ crec.


Ale la ressenya i alguna foto.

 

Peu de via

Segón llarg

 Segon llarg

 

 

 

Plaquis

 

 

Ressenya del 86 de J. Jover... per flipar, i la del llibre antic de vilanova encara la posa més fàcil.

 

Aveure si ens despertem

Els sur también existe

 

 

Escalant a Cambotja

Vaja dos friskyes

Amb la postura que hem caracteritza

 

 

 

Amatista. Paret del Pas nou Vilanova de Meia.

Bé com que ens estrenem al Pas nou anem amb en Miki a fer la "fàcil" del sector...

Deu ni dó, la "fàcil" ja ens mostra com les gasten al Pas nou... en general passos finets i seguros lluny, ara bé les caigudes semblen netes, però no ho vam provar, és útil portar algun tasconet i aliens petits de tant en tant, sobretot per escurçar algun aleje en zones fàcils on no t'agradaria morir caient en un quart...

Es veu que n'hi ha de millors, que encara hem de tastar, però aquesta, en ser la "fàcil", es fa molt i està bastant relliscoseta ella.

Serveix per fer dos vies en un dia (Primera opció contemplada), o per arribar a l'hora del vermut i la paella si hi vas matinet (opció escollida). No ens va tocar el sol fins allà les 12:00.

Apali

 "Burilillu Jungfrau"

"SuperMiki"