"CADE". Paret d'Aragó. Montrebei.

Gran via i gran jornada amb en Victor... V&V

Immensitat del congost vista durant tot el dia, el fer-se de dia, les ombres, l'arribada del sol, la llum, el fred, la fresqueta, l'escalfor, la calor, altre cop la fresqueta... El millor la natura! I en llargs trams una roca d'ensomni... també algún tramet desgranadet desgranadet... Llàstima d'haver d'anar a l'idea i no contemplar tant com l'esperit necessita...

Il'lusió d'anys d'anar-hi, nervis pel gran horari, gran via que m'ha deixat l'il·lusió de tornar-hi, amb més calma, coneixent-la... a recrear-me.

El primer plan era l'Existencialisme, el Victor la té entre cella i cella, jo volia la CADE, però com ell ja l'havia fet... a l'Existencialisme hi anava cagadet, amb l'abric plomall a la motxila i un bon entrepà per si  de cas... Al final el colegui no ho té tan clar, fa força fred, em sembla que no ha dormit gaire... i ell mateix suggereix anar a la CADE... per mi perfecte... deixo el plumes... fiuuuu...

Excursió vertical amb tota regla i amb uns pateos generosos, encertant-ho tot horeta i quart fins peu de via... entre sis i deu hores via... i dos horetes mínim per tornar...

Estic molt satisfet... i desmanegat...

Apa Salut!

PD: La R3 i el llarg corresponent crec que están canviats. És el punt més arriscat, just sortir de R3. La reunió consta de dos pitons, un bong falcat amb una fusta que ja es veu envellida, i un pla tou que no entra del tot i flexa. Després no hi ha res fins a uns 8-10 metres, ni possibilitat de ficar assegurances flotants. He mirat fotos i he vist que temps enrera (quan?) hi havia un pitó que ja no hi és i que facilitava arribar en Ae fins una vira bona per mans, ara no hi és i el pas amb risc de caiguda a reunió és delicat i difícil tibant de cantos no molt sòlids. Si hi torno a anar portaré algún clau per protegir-me aquell pas. Adjunto fotos que ho explicíten.

 

Apa vam utilizar la ressenya del Luichy:

 



Aquí van unes fotos...

"Delfos". Montrebei. Paret de Catalunya.

Cagüen un dia que no tinc que estar pendent de l'horari perquè la dona i el nen han marxat a veure la família llunyana de Sant Celoni i no lligo plans...

 

Al final sort de l'internete, lligo plans d’última hora amb en Jesús a través del grup de Facebook creat per un servidor de forma egoista, bàsicament per solucionar els meus problemes per quedar degut a llargs i complicats horaris. Gran eina ben utilitzada.

 

Amb en Jesús ens coneixem però no hem escalada junts, tenim amics i interessos comuns i segur q ens entendrem i funcionarem bé...

 

Al final la Delfos, quedem aviadet, i empalmant per aquí i per allà la fem amb un horari presentable, unes 5 horetes de via més corresponents aproximació i baixada, amb molt bon dia i airet fresquet.

 

La via una mica discontinua, però que va seguint un traçat lògic i clàssic... algun tram de roca cutrilla, amb clauets, però bé pel lloc prou amable i ràpida.

 

Bona escalada i bona companyia

 

Salut!

"Arribant a l'inici per la entrada clàssica una mica expo en un punt".

"Flanqueig tercer llarg, aeri però fácil"

"Assegurances rústiques són la tónica"

 "Nové llarg el diedre més guapo, V+ potent de patir i magullar-se una mica"

"Desé llarg sortida fins i tot amb un pél de desplom però amb bona ganda"

"Bon equip!"

 

 

Vàrem empalmar bastant, amb cura és lliguen bastant bé el 1-2, 3-4, 5-6, 7-8, 10-11

"Diedre Audobert". Montrebei.

Escalem amb en Carles l'Audobert, a ple juliol, com alternativa a l'escapadeta que teníem planejada a Ordesa... i és aquest estiu que estem tenint... que després de tant temps sense gaudir d'una sortideta de més d'un dia... ens obliga a igualment no marxar gaire lluny de casa.

 

Com que improvisem perquè el vespre anterior va fer una tronada i aiguat de por, doncs anem a la valenta, copiem quatre ratlles d'un full del bar d'Àger, carreguem trastes i a veure per on pugem...

 

Anem bé, trobem la vira que s'ha de fer a gates, molt xula, i tirem amunt campi qui pugui... com ha de ser crec que no anem bé, flanquejo a saco assegurant-me com puc, i ara si fa pinta que en aquests endiedrats passen més escaladors... crec que hem fet els dos primers o tercers de la Nazgul...

 

La via guapíssima, fem totes les erres ja que pràcticament no portem ressenya i dubtem alhora d'enllaçar, per tant tardem un bon ratet i pillem sol a dalt, tot i això el dia és fresquet i no morim axixarrats...

 

Bona via jabalinera amb una mica de tot, sobretot, arrastrades varies per dins xemeneies i grans diedres, algo de terra i plantes puntxoses, i molta roca amb molts forats i fissures que t'animen a anar pujant.

 

El famós llarg de off- with o com es digui fantàstic, ara ficar-li V+ és extraterrestre... nosaltres tenim la sort de trobar-lo ja amb els parabolets del Xep i el Porta, dos que substitueixen els antics burils i van de muerte, els vai provar els dos... i no sóc esvelt que diguem.

 

Apa vam disfrutar i també patir... per mi gran via... que hem va deixar ben magullat... l'un demà al mati vàrem decidir piscina al càmping d'Àger... je je...

                                                         "La vira d'entrada"

                                                             "Nazgul crec 2º o 3º llarg2"

                                                             "Diedrets"

                                                                     "Diedres xemeneies"

                                                                "Desde l'ombreta"

                                                           "Servits!! Gràcies"

"El cau del sioux". Montrebei Paret de Catalunya.

Animat's per la bona crítica provem sort en aquesta via amb en Carles i el Jonathan. Ens ha agradat força però el temps no ens acompanya gaire, hem sortit ben ventats.

La via per ser Montrebei és força amable, ja que es troba força equipada en les zones difícils i té bones erres rapelables. D'apretar i podrem apretar al gust, amb 6a/A1 mes o menys es va passant però si anem forts podrem apretar entre 6a i 7b en diferents passatges.

Anant a l'idea surt ràpid els dos primer és poden empalmar i algún més.
A l'últim llarg comença amb un passet de bloc que sembla estava protegit per un parell de claus que no hi són. Sort que algún alma caritativa havia deixat un cordino llarg des d'un parabolt i ens hi hem columpiat... però aix si es trenca! quina culada...

Apa la ressenya

                                                       D'en Luichy "La noche del loro"

Desequilibri Hormonal. Paret de Catalunya, Montrebei.

Gran via que varem escalar dijous amb el Ramón... Preciosa de cap a peus, bones fisures amb bona tècnica d'empotraments de tot tipus, moviments fins de peus, i força desequipada però amb grans possibilitats de protegir-se.

Jo hi vaig anar pensant, ja veràs l'apretada que haurem de fer avui, i val a dir que cada llarg te lu seu, però és més necessari mantenir la calma i bellugar-se bé que no apretar.

El dia espectacular, solet i bona vista, vam portar la ressenya que ha fet en Luichy i va de conya molt ben feta i de material el que hi diu però només duïem un camalot 4 i va ser suficient fent-lo correr una mica, i tb varem portar tascons que vam utilitzar en comptades ocasions.

Sis horetes i cap a casa que comença a fer fred.

Apa unes instantànies.

                                 "Boníssima ressenya del Luichy (La noche del Loro)"

                                           "Fisura tècnica fineta i una mica polida 1e llarg"

                                          
                                                  "Relax recuperant la moral a la r"

                                                    "Fisuronguis potent al 4º llarg"

                                                          " la dretor del la paret..."

"N'hi ha que si posen bé..."

                                                   "Tirorirori,,, tarirorirorirori,,,,"

"Apa salut! i sobretot disfruteu dels paisatges, a mí em cal aturar-me una mica, disfrutar de la calma i l'entorn sense pressa, que devegades sembla que m'estiguin perseguint... "