dimarts, 24 de maig del 2011

Camarasa FREE: "Terra lliure" Paret de les Gralles.

Via tremenda per salvatges...!


                    "Ressenya del llibre de las 100 mejores"


La vam disfrutar molt i vaja liada... suposo que va imperar la llei del Murphy.

Al Carles li vaig dir, fem l'aproximació desde la presa que així farem una bona excursió, i tant bona, no ho entenc sempre acabo arrivant a la paret per un punt diferent després d'una bona embardissada, i jo que hem pensava que ja tenia el camí controlat.



   "Aprox"                                                 "Panoràmica desoladora de la via"

Bueno a les 12 comencem, xino xano, que som tranquils i anem xerrant, que no ens veiem gaire... primer llarg buf buf venga, para donam corda que vull anar a la dreta que potser i cap una altra via, que si dona que si torno... Bueno va segon llarg, buf buf buf buf, al tanto que trencadet no està, no hi han pas cantos petits que és trenquin, però et va enfilan per un castell de blocs desde tele fins a piano, escalant i assegurant-hi que se't fiquen per corbata, com a algú se li desmonti allò ja no caldrà enterro... molt vibran i realment guapo, però amb por.


 


"Primer llarg"                                                               "Segon llarg"

Bé ja som a la r2, justament en un niu de voltor tipus suite de luxe, amb molta palla per estar comodes i cagadetes que l'envolten. Això si al resguard de la pluja, que ens va començar a caure i no va parar fins al cap de dos hores... que si baixem que si aquí s'està prou bé... saps que trucarem a l'Eva i que ens miri el radar de meteocat...

- Uppsss... Evaaa, com va, que feies la migdiada....
- Grrr, estava profunda!! Que heu fet, esteu bé, ja us val...
- Gluuups... perdona, esque estem en una situació molt còmica trampejant la pluja sentadets al mig d'un niu de voltors i ens estem plantejant el futur, no ens podries mirar el radar i avere com s'interpreta la tempesta...?
- Q mamons... ja us val... quina son... ara ho miro... I us truco...
























 "Sembla que despeja  no?"                                                                                                                                                                      


Sort de les companyes sofertes, que ens aguanten i vetllen per nosaltres, aprofito per agrair-li a l'Eva la seva paciència... En fi la tempesta li sembla passatgera i el Carles i jo la fem peta un parell d'horetes, l'aigua cau de biaix i no mulla massa la paret... quines vistes... quina fresqueta... bona conversa i bona companyia... que més volem... casi que ens enamorem...



 













                                    "Entranyable..."


Venga va! que haurem d'empendre el vol o el voltor ens farà pagar lloguer...
Tercer llarg, aquí no regalen res, i la via els hi ha sortit barata. Quart llarg, buf, buf i rebuf, aquí si que ens les hem tingut que fer baixar una altre cop a lloc, bona apretada, 6b o más, amb un pont de roca i un clau en 45 metrets la roca ha anat millorant. I últim.... xemeneia final aspatarrant...

"Quart llarg"

"Quart llarg"

"Cinqué llarg"




Al nostre parer viote, i més sabent que la van obrir en una jornada del tirón i amb sols un espit en cada reunió. Estil salvatge total.

"Xemeneia final"
Està clar que hi han zones amb roca xunga i perilloses, però al meu parer, per qui li agradi l'escalada d'aventura i autoprotecció una mica salvatge val molt la pena. Potser no per anar-la repetint.

Bé tot amenitzat amb un descens selvàtic en que no localitzem el rapel ens despenjem d'un arbret sobre el abismo i ens fotem l'embardissada de la vida, rascades, queixes i plors.... vaja panorama i el que ens guardem per la intimitat...

Potser són les endorfines que ens fan escriure aquestes paraules, però la nostra mirada brillant i perduda la resta de la setmana deu significar alguna cosa.

Gràcies als aperturistes i gràcies al Carles alias "Menjakintus" per deixar-se enredar, compartir l'escalada, i saber disfrutar les desventures.


Salut!!
"Menjakintus power"

Camarasa FREE: Deep Purple paret dels heretges...



Boníssima ruta per aventurers... tota amb lliure a equipar, amb passets potents i a l'ombreta. Bona roca i trobarem algún spit, pont de roca i clau en els punts més forts.

La vam disfrutar molt amb en Ramon, primer llarg 6a/6a+ salvatget, segon i tercer llargs 6a+/6b amb passets explosius.


















Salut!!

dilluns, 23 de maig del 2011

Nova vieta: La salamandreta del barranc fondo. Sant Llorenç de Montgai.

Doncs ja m'han tornat a liar... i mira que últimament de temps no me'n queda pas massa.



Aquest cop ens hem ajuntat el Juan el Jesús i jo, i aprofitant un intent que el Juan ja tenia de fa uns quants anyets hem acabat treient la vieta...


"Tirilles al punt de la primera repe..."

De bon principi ja veiem que no podria ser amb massa protecció natural, i caldria tirar de parabolts, cosa que sempre m'ha fet una mica de cosa, després de diversos tires i arronses vaig acabar obrint el segon llart, amb equilibris i ganxets... algún clau i algún friend, però al final l'hem deixat tota amb parabolts. La veritat és que una vegada acabada encara a quedat prou bé, força hiper equipada per poder treure els passos difícils en Ae però si hi vas amb mentalitat d'encadenar i sense manies per la roca ja que les possibles caigudes són curtes, fas una bona apretada i quedes content. A més el lloc és bònic, la caminada bona, i el traçat sinuós... si hi hagués una bona fissura de dalt a baix seria genial, però tot no pot ser perfecte. O sigui que tot hi haver-la obert per baix és una via fricky.

Us deixo la ressenya (dibuix del Juan, sempre espectaculars) i quatre fotos de la via i la panda d'arreplegats que l'hem obert...
























"Primer llarg rotllo fricky"




















  

                                                "Primer llarg rotllo clàssic"                                                      
                                                             
                                                                             "Bufff, que lentu aquet clàssic"



    "Segon llarg"



                                            "Lo hombres somo asín..."
                     

Ja ho diuen ja: "Al bar tots escalem molt bé..."

Pd: El primer i el segon ja han sortit en lliure, el tercer encara està pendent que algún fuertote l'alliberi i el gradui...

"Amb carinyo... dels tirilles de Sant Llorenç de Molt-gay..."

dimarts, 3 de maig del 2011

Decàleg d'un "Restauratacks" obridor de vies...









1- Els objectius ben lluny del cotxe...

2- Les línies, el més naturals possibles, fissures, diedres, coves, i coses rares... evitaràs les plaques sobre totes les coses...

3- Qui comença ho dicta la sort.

4- Llarg començat... llarg acabat. Només és canvia d'obridor si monta reunió o voluntariament després d'una caiguda.

5- Per cada espit, parabolt, o buril ficat entre roles pagaràs una Voll-Damm al teu company de cordada. En cas d'obertura en solitari li pagaràs al primer que trobis a l'arribar al bar.

6- Els deutes es salden sens falta just a l'acabar la jornada... sigui l'hora que sigui.... s'hagi d'anar on s'hagi d'anar.

7- El nom el fica qui trova la via, o qui ja ha iniciat la via... amb excepcions..

8- Si la via surt una cagada o està sortint una cagada, o reconeixeràs la deixaràs neta de material un altre cop dintre de lo possible i abandonaràs el lloc amb la cua entre les cames per no tornari mai més. En aquest cas no ho comentaràs als amics ni ho piaràs.

9- Una vegada enllestida en faràs bona propaganda i diràs que l'aproximació són màxim 20 minuts, però que portin pantalons llargs. Aconsellaràs que portin un mòbil, unes bengales de senyalització, i un kit de supervivència per dos dies que constarà de: abric, frontal, cordinos, mallons, i dos llaunes de voll-damm.

10- Moriràs en una gran bacanal fotent el polvo de la vida... o sigui que no serà obrint una via.

He dit

By Ylerget alias "Restauratacks"