"Els tres ateus". Paret de l'extrem. Montroig.

 Via nova que ens ha agradat força i ens ha fet treballar i escalar de valent.

Solca el marcat diedre sota la via de la Lara i la Serp de dues cares per anar fent diagonal dreta i recórrer l'espai que quedava a l'esquerra de la Pau ranger i la PSMV... vent vist!

Equipament auster, caldrà esforçar-se per protegir i en alguns llocs per seguir el camí. El primer llarg és espectacular. Alerta sèria en alguna zona de mala roca, sobretot al tercer llarg arribant a reunió.

Felicitats als aperturistes, ens va quedar una bona sensació d'aventura.

"Ressenya original"

"Situació"

"Primer llarg"

"Segón llarg"

"Tercer llarg"

"Quart llarg"

"Cinqué llarg"

"Metálica". Pilar Sin Brillo. Montroig.

Bona via, directa, contundent, i amb poc "brillo". Els graus colladets i la protecció s'ha de treballar amb consciència.

Quatre llarguets on flairarem l'estil de l'escalada amb caràcter del Montroig. 

Magnífic primer llarg molt bo i treballós. El segon és l'únic que desmereix una mica amb quantitat de blocs, sorra, i vegetació; anar al lloro. El tercer ben atlètic i amb una segona meitat de roca boníssima. La sortida directa de 6b del quart llarg sense desperdici, supera dos panxes on trobarem un spit a cadascuna, atlètica, i amb empotraments potents. 

Ens ha quedat bon gust, via a tenir en compte, però ull, treballosa i obligada.

Bon dia al solet de gener 🌞

"Ressenya original"

                                                          

"Segon llarg"

"Quart llarg"

"Novembre negre". Paret de l'Extrem. Montroig.

Tela amb l'hivern del 2017...

Després que la fredor s’acarnissés durament una temporada a casa meva, i entre grip ... i grip, aconsegueixo treure una mica d'energia per sortir a fer una vieta i sentir una mica de muntanya que em convé.

Quedem amb en Suka que no para mai i decidim fer apropet de casa la "Novembre negre" a la paret de l'Extrem. Aquesta via la tenia molt nomenada i sovint havíem dit anem a fer-la però per un all o una ceba encara restava pendent.

Doncs ha estat un bon regal de Nadal, bonica, agradable i aventurera, m'ha encantat, a més en Suka que s'ha fet un tall al dit me l'ha deixada obrir tota... doncs doble regal moltes gràcies,

Avui que he repassat una mica m'adono que ja en van 47, doncs aquesta una de les bones... no se si eren les ganes d'escalar o que però l'he trobat una via molt encertada, que et fa escalar, buscar-te el camí i una mica la vida per protegir-te i amb passatges ben estètics i amb roca força bona.

Apa de fotos... doncs poques... millor penjo la ressenya de l'Armand que és prou eixerida i el testimoni atemporal...

"Ressenya de l'Armand Ballart"

"No som res"

Bon 2018!

"LLuna Plena". Paret dels sostres. Montroig.

Enfilem una collada de bon matí a tastar la "Lluna Plena"...

Just al costat esquerre de l'Estel de l'Alba, semblant, però menys continua i sostinguda, i més embardissada i trencadota.

La via és xula, però un parell de feixes molt herboses punxoses la fan desagradable, i el llarg de 6b molt bònic, llàstima que la part d'offwith hagi estat conquerida per bardisses vàries i fa que esdevingui una lluita aferrissada amb la natura... ho dic per experiencia.

Si he de triar em quedo amb la de l'Alba, però tampoc li faig mala cara a la Lluna...

Tascons, aliens, friens... fins al 4 crec.

"Ressenya del llibre de piades"

 

Primer llarg

"Melgosa-gine". Cingles de dalt, Montroig.

Després d'un esmorzar de dissabte multitudinari a Llorenç, i sense tenir clar que fer, el Pepe s'il·lumina i proposa aquesta via, oberta l'any 1978... i de la que no tenim gaire info...

Pues anem cap allà amb la calma, que serà la tònica de tota la via...

Passet a passet, els dos primers llargs és poden pujar per diferents traçats, estan una mica trencats i amb algo de vegetació però amb poca dificultat.

L'últim és el que dona caràcter a la via, diedre xemeneia espectacular i on només hi ha un clau i un buril junts, això si la feu tota pel diedre-xemeneia. Un llarg 10, no fàcil i patidor, on cal saber protegir-se.

"Llibre Escalades a la Noguera"

"Llibre Escalades a la Noguera"

Primer llarg

Arribant segona reu

Començant l'últim

Al mig de l'últim

"GÀLLITE"

"Estel de l'alba" Paret dels sostres. Montroig.

Feia temps que la tenia en ment, amb l'Edu ja vàrem quedar una vegada en un dia de boira que no s'aixecava i la vàrem deixar correr...


És una via que no es fa massa, val la pena, força aventurera i austera, i clar una mica deixada. Jo diría que és una via de 6a total. El fet que no es faci massa li dona solera i interés, però alhora la perjudica deixant que la vegetació la vagi reconquerint i el líquen...


Hem anat netejant algunes fissures i alguns peus al líquen... D'anar-hi amb temps i tranquilets, amb compte i bona lletra. El poquet material que hi ha està prou bé, sembla que no però amb traça vas assegurant.


Ens ha deixat molt bon gust de boca!!


PD: el que corria de que hi havia hagut un desprendiment al primer llarg, crec que no és cert, ara el primer llarg té roca delicada.


Merci a l'Edu per compartir l'aventureta...

"Ressenya del llibre de piades"

"Primer llarg a controlar la roc"

"Tercer per mi el de més risc"

"Quart, potser el millor"

"Últim"

"Oskalunga i Cara oculta" Serra del Montroig, Pala Alta.

Després d'una temporadeta sense fer vies diumenge s'alinien les estrelles i ens ajuntem tres satèl·lits a cada qual més desorbitat... sort que jo fico un mica de seny... cada cop més... o menys no ho se... si tot va bé cap a finals d''estiu m'arribarà un nou apèndix... d'aquells que ja no pots oblidar-te a cap lloc i que l'has d'anar fent créixer... espero que en la meva decadència sigui compensat i hem treguin a passeig per les muntanyes mentre aguanti, i m'obrin les vies i m'estirin quan em faci falta...

Pos bé amb el Comepiedras i el Salla... bufff terror... anem a repetir una via del Salla, que a obert fa poc, que és molt xula, que té totes les virtuds... que pesat que és el tio... que ja hi anem homeeeeee...

La via és diu "Oskalunga" no se que diu que és el nom d'una tribu que quan corria pel Brasil li van fer TATANKA o algo així... és que l'home esta molt curtit i té molt de baggatge...

El Comepiedras l'ajuda i alhora que obre el primer llarg li acaba de netejar, a mí m'encolomen els dos següents i sobrevisc com puc.

La via està força bé, per tibar una mica en semiequipat, el primer llarg desmereix una mica, el segón s'afilera, i el tercer és preciós, molt i molt bó... ara bé els tirillas com jo ja podeu preparar el power, 6b+ made in Sallaman... jo tiraría cap al 6c.

Com que no surto massa a escalar encara els convenço per fer una segona via, la "Cara oculta", fa temps ja vai fer el primer llarg i vàrem baixar ja que anàvem tard i el segón fa poreta.

Gran via, sobretot per mi el primer llarg, un 6b+ de posturetes molt guapo i llarg, el segón marca 7a+... però més aviat 7a o más... para fuertotes... la via és feia amb 6b/A0... algú li va ficar el rotpunk... Bé a valgut la pena per a veure al xulillo del Salla trincant-se de tots els parabolts, perdò Salla... és que no m'hi tens acostumat..., a jo radera de segón quasi tb els vaig trincar tots...

Quin parell de manolos...

El satèl·lit del Comepiedras, quan caminavem cap a la segona via va veure unes xatis, per cert 12 i totes al montroig no ho digueu a ningú, i el tio ens va abandonar per fer-los-hi de sherpa conocedor del lugar... que se li dona molt bé... com s'ho monta el xaval!!

Apa ressenyes i fotos

"Ressenya que m'ha passat el Salla"

"Ressenya del llibre Escalades a la noguera"

 "Segón llarg Oskalunga"

 "Segón llarg Oskalunga"

"Tercer llarg Oskalunga"                                                           "Primer llarg Cara oculta"

"Segón llarg Cara oculta"

 "Equipo"

"Elsa Pataky". Cova del tabac. Montroig.

En un dia emboirat ens ajuntem l'Edu i jo, l'idea que corria de feia temps era fer "Estel de l'Alba"...

 

Anem pujant i trobem el sol molt justet, la boira enganxada a peu de paret puja i baixa, total la deixem per un altre dia i valorem alternatives... al final anem cap a l'Elsa Pataky, no hem sentit de cap ascenció però quan obria la del pare el llarg de dalt em va captivar.

 

Fem trucadeta al Marmo que ens indica i comencem... val a dir que els dos llargs de baix són força bruts i guarrots... tenen passatges bons, però estan bastant selvàtics. La part de dalt ja és una altra cosa, un llargot de 50 metres que comença rampós, per fer un tall de placa amb bombo vertical, i anar entrant a un diedre que és torna xemenèia ampla al final...

 

Els dos probem i entre el fred i la indecisió abandonem a mig llarg... hi haurem de tornar.

 

El següent dia i tornem, primer hem quedat amb el Marmo que ens deixa un bon regal... un frein gigante que diu que ens anirà bé, i menys mal. Aquest cop entrem per la del pare per arribar a la feixa, així l'Edu la coneix i la va assaborint, després li fotem aquest cop decidits al llarg clau de l'Elsa, potent i contundent, com ella mateixa... rapelem per la del pare i escalem els últims llargs de la del pare...

 

Gran jornada d'hivern amb activitat contundent, sort deportar força friends i tascons i un de gegant!!

 

Per la Elsa va bé anar bent carregat de friends, dos del 3,5 i un del 4 bastant imprescindibles, bon joc de tascons, friends i aliens.

 

És una via valenta i auténtica que anirà agafant nom, segons el Marmo hem fet la segona...

 

Apalí!!

 

Ressenya original amb afegits nostres

 

2º llarg

 

3ºllarg... el llarg

 

 

 

 

 

"Joaquin Sabina". Sócol del Montroig.

El bon dia de la paella del "Gall"... surto de guàrdia... una mica desorientat i a deshora m'ajunto al bar amb en Nico i el Pepe que em portaràn a fer una via al sòcol... sort que em treuen a passeig...

No havia fet encara cap via al sòcol del Montroig, això que últimament he anat veient que sen n'han obert varies.

El sòcol és curiós, laberíntic, discontinu, frondós... la roca és variadeta, i abunda roca regular, tampoc puc jutjar totes les vies, però la que vam fer vas trobant trams bé i d'altres rostolleros i que encara que vigilis vas tirant pedretes. Anavem tres, al primer llarg pujant l'últim ja vaig rebre pedrada a la barbeta, al tercer el bruto del Pepe va fer baixar una allau de pedres que ens vam cagar...

A dalt de tot i a un llarg, el llarg... bon llarg vertical, amb fissurote i bona roca, pràcticament desequipat i que s'ha d'agafar amb ganes i compte... aquest el vaig disfrutar!

Va una mica de basarda pensar que el Marmo ho va obrir a pelo!

La ressenya i alguna foto:

 

 

"Wins Tack Rut". Cova del tabac. Montroig

  Des de que vàrem fer la Mal tabaco que li tenia ganes, idea típica de fer les dos vies en una tarda d'estiu... després la majoria ens adonem que hem de dedicar una jornada a cada una d'elles. Amb tot en un dia és podrien fer les dos, però acumulant tensions.

Aquesta gent dels Tack band n'eren de decidits... quan la cosa pintava xunga picaven un spit i tiraven milles apretant el cul! I la via així està... tan se val com estigui la roca, la dificultat o que és lo que pugui venir, quan arribes a un spit xapes i ja et pots preparar... Fugida cap a dalt!!

 L'hem feta amb el Danielo, que diu que la pròxima ja puc dir missa que la tria ell... jo he obert tots els llargs i millor obrir alternant amb el company perquè la tensió acumulada millor repartir-la... M'ha costat força i amb moments d'incertesa entre la roca i l'aire... sortides de reunions de dos spits penjades amb exposició i curro per reduir-la amb aliens o tasconets...

Va molt bé portar molts fissures de totes mides. També portàvem un martell i dos Claus ja que a la ressenya del Luichy ficava que podien anar bé, només hem fet servir el martell per repicar un clau vell... buscant hi ha llocs sobretot per fissus i aliens petits.

 El grau hem sembla colladet tot i que la capeta de molsa i sorreta d'aquella blava no ajuda a sentir-se confiat. Hi han diversos passos d'amunt amunt i que sigui lo que hagi de ser...

 Deixo les dos ressenyes de les que jo disposo la del llibre "Escalades a la Noguera" i la de la noche del loro d'en Luichy.

 Els cordinos dels abundants ponts de roca estan vells, i mola portar baguetes i cordinillos per canviar-los o si més no no penjar-se dels vells... algún aguanta...

 Fa dies que sento dir a un dels obridors, en Nico, que té ganes de fer-li un rentat de cara, també a la "Mal tabaco" i a la "Vive i deja morir" que encara no tinc el plaer de conèixer però que amb el nom ja paga.

 Per si algú és motiva la "via del pare" espera repetidors i la nova del Tamok "Roc Fm" també... animeu-vos que pago birres!

Salut!

                                                             "La del Luichy"

                                  "La del bar"                         "La del llibre, el número de les vies està al revés"

"La tensió fa que no recordem fer fotos... últim llarg"

 

"NEM". Pala del Coll. Montroig.

Bonica via semiequipada acabada d'obrir fa poquet per rokers amb llarg bagatge a les seves esquenes.

La repetim amb en Nico, gaudint d'un dia barrejat de sol i boira, és una via ràpida, ideal per fer a l'hivern o per combinar-la amb altres vies.

La fissura del primer llarg és molt xula i estètica.

En general la via és xula, encara força terrossa, alerta amb l'últim llarg, més delicat i trencat.

Joc de camalots fins al tres i semàfor d'aliens pot ser suficient.

 "Ressenya feta per Joan Escuer agafada d'Escaladors/es de la noguera"

 Primer llarg

 Primer llarg

Tercer llarg