dimarts, 22 d’octubre del 2019

Existencialismo, 6b/A1 (650 m.), Paret d'Aragó, Montrebei.


Si… ens van passant coses… hi han activitats, fins i tot vies en concret… que esdevenen necessàries… necessitats existencials…

Ja fa temps que li anava radera, els esperons més alts de la punta de la paret d’Aragó sempre m’han aclaparat, recordo passar-hi de petit d’excursió i més endavant amb bici i al·lucinar mirant aquesta mole contundent i grandiosa.

És una via llarguíssima, i costa trobar la finestra de l’any per abordar-la, si massa calor, si massa poca llum, si ara fred… cal fixar-s’hi, esperar el moment, plantejar l’estratègia… Un parell de cops se m’havia presentat el moment, que al final per mi no ho va ser, el primer cop per fred, el segon per mala estratègia…

Finalment hem trobat el moment, a més com a mi m’agrada, amb sinceritat, amb treball en equip necessari, rialles, i calma… com demana la via ;-)

L'existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...

Una via aventurera, que ens demana, decisió, tenacitat, resistència i en la que no val a badar... Nosaltres ens hem encantat una mica, per sort amb aquesta tropa això significa que s’allarga la festa!

La celebració amb birres 0,0 d’una màquina de vending prop de Benavarri no ens va fer justícia però ;-))

Hem fet servir bàsicament la ressenya del Romàntic guerrer, amb el material que hi diu afegint un martell amb tres pitons (universal, uve, P), hem clavat poquet però en llocs puntuals reduint un pèl l’exposició, quan clavàvem penjàvem el martell i els altres recollien, anant tres ho portàvem bé.

Al·lucinant l’aventura d’aquests pioners obrint-la en estil alpí a l’any 80 !!



Ressenya del Romàntic, gràcies Lluís




Reunioneta






Nocturnejant

Cim

Quasevol raconet és bo per recuperar una mica😂




dissabte, 5 d’octubre del 2019

Vend Mobylette état presque neuf, 7a/A1, (ED, 180 m.), Paret de les Gralles, Serra Carbonera


Les vies Ravier, sempre sonen en majúscules, les grans clàssiques dels germans sobradament conegudes, i les del fill Christian de vegades temudes... almenys per mi.

Per la zona me'n venen al cap 4 així ràpid, segurament me'n deixo alguna, un parell al Montroig "Jour de Colere", "Rouland amunt rouland avall", al Tamok "Solei serche le futur", i la que ens ocupa a la Carbonera. També alguna pel Doll, però això per mi ja és lluny ;-). Totes tenen un denominador en comú, han set deixades una mica de banda pels escaladors locals durant anys.

De fet aquesta és una petita via, no arriba als 200 metres, i quan la mires doncs no sembla res de l'altre món. Però ningú en parla, només conec una cordada que l'hagi fet (Salla/Cogul 2014)... bé lo típic de les vies oblidades o que fan cangue-li.

Poquet a poquet vaig anar entrant a la Carbonera, primer fent les vies velletes que feia temps que no és feien i animant altres grimpaires que desconfiaven, després juntament amb el revival que li va donar el Salla tb hi vaig obrir un parell de vies... ara aquesta pensava: "passo no cal, amb aquestes alçades no anirem a prendre mal..."

Pues res com que tinc un parell d'amics forçut/uda molt llençats i valents, agobiat per la seva insistència i perseverança finalment vaig accedir a participar en aquesta petita aventura de proximitat... això si amb molta calma, catxarrets i un parell de petates plens de riures i un poquet de seny, poquet però...

Al final com passa sovint, no ha estat tan ferotge el llop com pensàvem, ara bé, tampoc la regalen, és una via on tampoc cal gaire grau, però el que cal que sigui sòlid, i cal sumar-li prudència, calma, tacte, paciència i habilitat per emplaçar assegurances trobar el camí i seleccionar correctament les preses per pujar.

La nostra estratègia ha estat doblar joc de friens i semàfor d'aliens, camalots més grans del 3 no calen, i pitons en dúiem uns quants però amb 5 o 6 variats (3 universals, 2 uve, 1 pla) n'hi ha més que suficient. De fet crec que hem ficat 3 pitons al primer + dos per reforçar r1, dos pitons per reforçar r3, i ja està.

Ara bé obrir-la ja deuria ser un altra història, i sabent una mica com les gasten aquests gavatxets en concret, segur que anaven de pas, no s’ho van mirar gaire, i van dir per aquí, i per aquí van pujar i sense tardar gaire, i això és saber escalar i tenir un sentit especial per resoldre situacions severes... La meva admiració, i segur que de tornada van fer alguna paradeta “ para tomar copas y conocer chicas...”

Menció especial a l'equip, del que estic molt orgullós, els "Menage a trois", sou molt divertits, quan escalo amb vosaltres feu que vies difícils siguin més fàcils!!

I ja que hi sóc li dediquem l’escalada al nostre amic Albert Cogul que està viatjant per tota Europa i és font d'inspiració per la seva actitud davant la vida... A més sap com les gasten en aquesta via!!

Salut!!


"92. Del llibre Escalades a la Noguera"

"Resenya original"

"Comencem"

"Primer llarg"

"Inici segon"

"Tetris segon llarg"

"Segon"

"Segona erre"
"Principi tercer"


"Final tercer"

"Quart"

"Quart"

"Cinqué"

"Contents!"