Només n'hi he trobat ressenyes al llibre "Escalades a la noguera" de Jordi Marmolejo i Joan Escuer; i al llibre de piades de Sant Llorenç. I aquí les deixo:
És una via del tot clàssica, amb combinació d'artificial i lliure, amb bones possibilitats d'apurar bastant en lliure. El principal problema és que està molt velleta (ahí me han dao... curiosament tant velleta com jo, coi això et fa tocar de peus a terra),hi abandonadeta, l'equipament vell i escadusser, fa que es repeteix molt esporàdicament i hagi set conquerida per tot el món animal i vegetal, des de molsa, líquens, fongs... fins a terra, arrels, argelagues, savines, esbarzers i matolls de tot tipus... de fet a mesura que vas pujant els hi has d'anar demanant permís i apartar-los una mica ni que sigui amb les dents.
S'han de portar alguns clauets, tot i que ja se'n troben de vells i tb algun buril molt masegat, tot i això, jo que no hem remeno gaire bé amb el tema dels claus, volent passar amb friends, un hem va gastar una broma i sort del buril vell que el vuelo va ser xulo.
Vist en perspectiva crec que és una gran via, amb una línea molt bonica, el problema n'és l'abandó. Seria bo reequipar-la i netejar-la un poc, potser ficant reunions noves i segures i canviant els pocs burils vells que hi ha per parabolts ja tornaria a ser més atractiva, i al repetir-la més gent quedaria neta. Jo la vaig disfrutar molt, és una llàstima que estigui tant deixada. De fet m'ofereixo per renovar-la, però els aperturistes hi hauran de dir la seva.
Aquí us deixo algunes fotos...
Gracias Juan por compartir la escalda y pararme la caída...
