"CADE". Paret d'Aragó. Montrebei.

Gran via i gran jornada amb en Victor... V&V

Immensitat del congost vista durant tot el dia, el fer-se de dia, les ombres, l'arribada del sol, la llum, el fred, la fresqueta, l'escalfor, la calor, altre cop la fresqueta... El millor la natura! I en llargs trams una roca d'ensomni... també algún tramet desgranadet desgranadet... Llàstima d'haver d'anar a l'idea i no contemplar tant com l'esperit necessita...

Il'lusió d'anys d'anar-hi, nervis pel gran horari, gran via que m'ha deixat l'il·lusió de tornar-hi, amb més calma, coneixent-la... a recrear-me.

El primer plan era l'Existencialisme, el Victor la té entre cella i cella, jo volia la CADE, però com ell ja l'havia fet... a l'Existencialisme hi anava cagadet, amb l'abric plomall a la motxila i un bon entrepà per si  de cas... Al final el colegui no ho té tan clar, fa força fred, em sembla que no ha dormit gaire... i ell mateix suggereix anar a la CADE... per mi perfecte... deixo el plumes... fiuuuu...

Excursió vertical amb tota regla i amb uns pateos generosos, encertant-ho tot horeta i quart fins peu de via... entre sis i deu hores via... i dos horetes mínim per tornar...

Estic molt satisfet... i desmanegat...

Apa Salut!

PD: La R3 i el llarg corresponent crec que están canviats. És el punt més arriscat, just sortir de R3. La reunió consta de dos pitons, un bong falcat amb una fusta que ja es veu envellida, i un pla tou que no entra del tot i flexa. Després no hi ha res fins a uns 8-10 metres, ni possibilitat de ficar assegurances flotants. He mirat fotos i he vist que temps enrera (quan?) hi havia un pitó que ja no hi és i que facilitava arribar en Ae fins una vira bona per mans, ara no hi és i el pas amb risc de caiguda a reunió és delicat i difícil tibant de cantos no molt sòlids. Si hi torno a anar portaré algún clau per protegir-me aquell pas. Adjunto fotos que ho explicíten.

 

Apa vam utilizar la ressenya del Luichy:

 



Aquí van unes fotos...

"Maneras de vivir" Serra de Busa.

De vegades falten idees... s'instal·la la monotonia i no marxem massa lluny... de vegades si no em fico a rumiar una mica fins i tot em fa mandra sortir a fer vies... però si començo a mirar llibres, fotos, blogs, recordar converses... sempre trobo raconets que m'estiren a anar a coneixer-los...

Els últims dies han set de curro i bricolaje... el Jesús m'envia un missatge i penso on em motivaria anar, remeno miro llibrets que tinc per allà baix, i m'enrecordo que tinc la guia del Solsonés aprop del llit. No se que passa sempre que proposo algún lloc del Solsonés a la gent li fa mandra... probarem... Aveure vies que hem sonin en llocs que no hagi estat... Busa!

El Jesús aventurero nato li fa tilín ràpid i quedem d'hora.

Un lloc preciós, força solitari d'escaladors, però amb molts boletaires... al final com que veig que tot lo que he mirat no te sombra ens decidim per les recomanacions de l'Edu, la Costo de Agosto i la Maneras de Vivir.

De la Costo no en puc dir pas gaire, li entro malament, tot just tres metres a la dreta, i capgrós que sóc m'encigalo bastant en una placa tombada amb molsa i trencadissa... tot acaba desgrimpant vint metrets.

En vista de l'èxit decidim anar a la Maneras de vivir, que queda aprop i sembla la més repetida.

Aquesta si bingo! Bona via amb una xemeneia molt bonica i llarga, roca aceptable però amb cura en alguns punts i traçat lògic. Disfrutem de la via i dels paissatges amb bon clima. Rapelem de trankis i cap a casa a fer xurripuntos.

Voliem parar al bar la Roella que crec que és on hi ha ressenyes i piades però l'enganxem de vacances... llàstima que segur que hauriem aprés coses.

Un lloc preciós i ganes de tornar-hi, a fer bé la Costo i varem veure un altra que ens va atreure la Regne savinot...

Salut!

La fissura diedre de la Regne savinot!

 

Això aguanta no?

Visió aèria de la xemeneia dels primers llargs, fonda fonda, és pot fer del tirón.