dimarts, 13 de novembre del 2012

"Papisuca". Vilanova de Meia.

Enfilem amb l'Albert cap a Vilanova sense saber ben bé que fer, jo m'he adormit i encara no carburo gaire bé, l'Albert ja n'ha fet moltes a Vilanova.

Al final triem una ràpida que no hem fet cap dels dos, la Papisuca, al costat dret de la Passatgers del vent.

A mi se m'ha passat una mica sense pena ni gloria, via típica esportiva ochentera, plaques i bombos atléticos, roca sobada en els trams vermells i millor en els grisos. Està reequipada amb parabolts.

Els llargs més durs són el primer de 6c i el quart de 7a o más, el 6c molt polit i amb una regleta petita polida infernal, el 7a per a popeyes. Els altres llargs tampoc desmereixen cal tibar. Als punts difícils pots fer alguna trampeta.

Al baixar vàrem fer una via esportiva d'un llarg que hi ha baixant per la canal entre roca alta i roca dels arcs a la banda esquerra. És diu el sur también existe, equipada amb espits, és guapeta, 6b o 6b+ crec.


Ale la ressenya i alguna foto.

 
Peu de via

Segón llarg



 Segon llarg
 
 
 
Plaquis
 
 
Ressenya del 86 de J. Jover... per flipar, i la del llibre antic de vilanova encara la posa més fàcil.
 
Aveure si ens despertem

Els sur también existe
 
 
Escalant a Cambotja

Vaja dos friskyes

Amb la postura que hem caracteritza
 
 
 

dilluns, 12 de novembre del 2012

"Aresta de la Coma de Gelis". Sant Llorenç de Montgai


Després de sentir que el Jordi i el David li han fet una rentada de cara i un parell d'entrades noves a l'aresta reina de Sant Llorenç, i coincidint les ganes d'un grupet d'animats i animades que encara l'haurien de tastar, ens animem en diumenge ventós i gèlid a fer equilibris entre el vent el cel i l'aresta.

Per mi la segona vegada, incomparable amb la primera, quan amb 18 anyets i amb material rupestre agafat de "prestao" del camió de bombers d'Artesa on treballava a l'estiu. Sense saber que utilitzàvem una corda estàtica enlloc de dinàmica i utilitzant sovint candaus lince amb la seva clau enlloc de mosquetons.

El mateix material vàrem fer servir amb el company d'aventures de les dos ascensions, l'Eduard, quan vàrem encaramar-nos a la xemeneia Carles-Andrés del cilindre. Cordes estàtiques, bambes, barreja de candaus i mosquetons... i molt de valor.... o inconsciència i desconeixement. Quan l'Eduard és va quedar atrapat sense poder pujar des de la 2º reunió sota el sostre i vaig rapelar fent tot el flanqueig per sota el sostre per arribar des de el cim fins a ell i recollir tot el material... buf quin jare... i quines cordes... estàtiques i tacades d'oli...

Per l'Eva, la Marta, el Miki, i el Jordi, el seu primer cop a l'aresta i escalant amb tant de vent. Especialment content per l'Eva la meva parella, que després de nou mesos d'embaràs i deu més de criança d’en Roc, reprèn la via llarga començant en aquesta bonica aresta. La cordada "estira i arronsa" ha tornat!!

Jornada especialment divertida per mi, que lidero la primera cordada seguit per les dues mosses de segones, divertides, expressives, i una mica picantones!

En Miki i en Jordi se'n surten prou bé seguint-nos a una distància prudencial, són uns màquines, cada dia són més autònoms, ja els podem portar a tot arreu!

Penjo la ressenya que corre per la xarxa i un parell d’instantànies....




                                            "L'Eva en Miki i en Jordi in accion"




                                                            "L'Eva i la Marta reposant"

"Amb aquestes coleguis de cordada si fa falta obro tots els llargs...!"
 

"Cim"
 

                                                    
                                            "Mundialment famosa cordada estira i arronsa"