La "Isaac-Gabriel" a la paret de l'Ós, qui no l'ha fet? Bona part de la comunitat escaladora l'hem solcat en algun moment, fins i tot diverses vegades. Prova d'això és la pulimenta que tenen ja alguns dels seus passatges i sobretot el primer llarg. Guardeu-vos d'escalar-la un dia que faci molta calor.
És una senyora via, del 72 crec, oberta amb algun burilet i diversos claus. Admirable el traçat directe i atlètic que van triar, i amb passatges que s'han pogut anar fent tots en lliure moderat i és molt agradable.
No se en quina data o en diverses dates és va anar reequipant i equipant perquè des de fa molts anys ja s'escalava només amb cintes expres.
Jo la vaig conèixer ja equipada, l'hauré escalat unes 7 o 8 vegades, des de la primera en ple estiu passant calor i patint, altres donant-la a conèixer als amics, en solitari, al ensamble, algun intent frustrat de seguida de solo integral (soc un cagat)... i quan ja feia temps que la tenia oblidada ara l'he tornat ha escalar i m'ha semblat una nova via, més exigent i amb més caràcter. Llàstima que no puguem corregir la pulimenta.
No fa massa, el Jordi Mercader, amb consens amb els aperturistes, la va desequipar pràcticament tota excepte les reunions, un parell de pitonets vells, i el parabolt del pas més complicat del segon llarg on sembla que abans havia un bloc que facilitava el tema.
No entraré a valorar ni opinar si està bé o no haver-ho fet, i si s'hauria de fer o no a d'altres vies, però si que explicaré la meva experiència.
Durant el temps que ha estat equipada era una via per disfrutar sense patir, considerada senzilla, on s'havia de vigilar perquè els parabolts no sempre estaven a prop però amb 3 o 4 tasconets o semàfor d'aliens quedava tot ben protegit i podríem considerar-la fàcil agradable i segura. S'hi podia anar per iniciació, per fer escalada ràpida, o per portar als col·legues que tenen ganes de provar d'escalar una mica.
Val a dir que sempre han estat uns V+ rabiosets en alguns punts, bastant atlètics, i tots sortíem ben contents i arregladets. A més el fet que s'hagi pulit força en alguns punts complica l'assumpte i ja n'he sentit d'unes quantes patinades amb saques.
Ara és totalment diferent, no hi han les assegurances intermitges i s'ha de carregar material per equipar i fer-ho a consciència. Si que és veritat que hi han molts emplaçaments, però de vegades és laboriós col·locar les peces i s'ha de tenir paciència, manya, i resistència. A més la relliscossitat d'alguns punts no ajuda.
Per tant ara és una senyora via, que no és pot prendre a la lleugera, demanà calma, habilitat, i resistència. No podem dir que sigui una via difícil, però caldrà afrontar-la amb un cert rodatge, i una bona dosi de consciència per sortir-ne ben parat.
Jo personalment haig de reconèixer que l'he gaudit molt sempre, i ara en aquest estat més pur també. L'ha vàrem fer ahir i vam disfrutar molt i avui seguim ben contents!!
Material que creiem necessari: Joc tascons complert, semàfor aliens repetit, camalots (0'5-0'75x2-1-2)
Petits detalls que hem observat:
-Sobresurten molts espàrrecs, poden ser perillosos, estèticament no molen, en un d'ells en una volta d'esperó se'ns va rostar la corda produint molt rossament.
-Hi havia un nus empotrat al flanqueig que no dona massa bon rotllo, potser millor treure'l
-Un parabolt tret al inici del tercer llarg potser és necessari per fer la viatge astral, però no n'estic segur.
 |
| "Cordada de tres molt eixerida" |
