"Portaventura". Doll, paret de la Vall.

Hi han comentaris... ressenyes... imatges... que encenen flames perilloses... de les que no sol t'il·luminen sinó que també et poden cremar...

Els meus comentaris porucs se'ls apropia el Salla per infundar-nos el valor o poca cordura necessària per dirigir-nos a aquest indret salvatge... sort que com a bon doctor, bregat en múltiples operacions delicades, és guarda un as a la màniga per que el bon humor ens espanti els fantasmes!!

I és que no hi ha res com afrontar una via perillosa fent cordada amb un superheroi!! SPIDERMAN!!

Línia magnífica, impressionant en una paret molt vertical, alguns trams boníssims amb roca acceptable, però força llargs amb roca molt dinàmica i sorrenca... i no és de riure...

La descripció de la ressenya és molt encertada, via difícil i sostinguda que requereix bona tècnica i autocontrol escalant roca xunga, línia impressionant.... però escalada molt poc recomanable.

Vamos pels que les toves ja no us fan efecte i busqueu drogues dures... però alerta que la dosi no sigui massa alta... jo vaig ratllar la sobredosi.

El màquina de l'equip se la va currar quasi tota amb solvència i alguna enganxada de neurones... però poques... i un servidor només va obrir dos llargs el sisè i el setè que hem van deixar la mente i el cuerpo servits i fundits...

Al tema i prou de sentimentalismes:

Per fer l'aproximació lo millor és baixar pel camí de les escales del Doll i buscar la feixa on acaba la via AC/DC, i rapelar-la. Primer cadena en un arbre i després reunions parabolt amb argolles. Dos ràpels i abaix. Fins a peu de via fiquem-li una horeta de tranquis i amb ràpels.

"Llargs 3 i 4 flanqueo, al fons és pot veure la fissura de la AC/DC per rapelar"

El primer i el segon llarg em van semblar els millors, la roca la més decent, el segon apretadillo amb offwith xemeneia, amb vista és poden anar protegint, però al segon no és fàcil ficar peces.

                          "Final segon llarg i imatge de la llastra que forma llargs 1 i 2"   



El tercer i quart els empalmem, sortideta fins la feixa i flanqueo kamikaze, roca desastre, terra i vegetació. A la r3 hi ha un spit i on marca la quatre un munter de blocs tam-tam on hi ha un clau, fa cagar. Lo millor és apretar les dents i anar com es pugui 4 o 5 metres al principi del llarg 5 i montar reunió penjada al diedre fissurat vermell, nosaltres clau canyon i dos friends a caldo. Incòmoda.

"Flanqueoooorrrrr..."

Cinquè llarg molt trencat però assegurable bastant decent fins arribada a reunió bastant obligadeta, on el salla va tenir la primera enganxada de neurona i és va cascar una exursioneta d'uns 15 metracos amb roca dinàmica...ufff

"Arribada r5 i vista del llarg 5 el diedre vermell anterior
al gran diedre que és veu més marcat "

Sisè agafo el relleu... no ser com m'ho faig, els llargs putrefactes em persegueixen... Castell de cartes amb tram d'off with canal terrossa on calia piolet i arribada amb bombet on vaig fer un A0 d'una v petita... nervis a flor de pell, radar encès i derrumbes continus... "La Guerra de Korea".

Flotants en pedres dinàmiques i algun pitó al fang.

"Brrrr... dinàmic total... menys mal que quan era peque feia molts legos..."

Setè A1 amb roca que comença xunga i va millorant i després V bueno amb roca decent.

"Seté llarg tram A1 alliberat pel segón"

Vuitè vista la meva lentitud el Salla torna agafar el relleu, xemeneia canyon, bastant trencada a la sortida, al tanto, vam soltar un parell de microones, i molts xusquets... A la part final no segueix ben bé la xemeneia pura interior sinó que surt una mica enfora i agafa una canal xemeneia que va paral·lela.

"Espatarring..."

La majoria de les reus a reforçar amb Claus...

Ja l'he feta, jo ja no hi torno... aneu amb compte!!

Gran equip i gran aventura amb els màquines Jesús i Victor (Salla).

"No veas com buida birres l'espaiderman...!! el vam tenir que porta a casa..."

"Diedre Termineitor" + "Xemeneia Picazo-Cullell". Paret del Doll.

Al Google Earth podem trobar imatges aterridores com aquesta de la paret del Doll... a la realitat és un lloc molt entranyable i acollidor... encara que una mica fràgil... també perdedor... amb imatges com aquesta ens podem fer una idea del lloc que ens ajudi a orientar-nos...

La idea era fer la Triple Directa, ressenyada fa un temps pel Luichy com a combinació dels millors llargs de diverses vies, a la pràctica hem acabat fent el diedre Termineitor i la Xemeneia Picazo-Cullell sense saber on érem... bé que érem en una xemeneia si que ho sabíem...

El dia no comença bé... sovint les obviem, però és interessant i important saber adonar-se i fer cas dels senyals:

Primer el comentari d'uns col·legues al bar... "Ets escalador del Doll quan cagues terra després d'escalar..." bufa...

Segon el company és deixa el casc i el joc de freins a Manlleu, lo qualo li fa perillar el cap i ja no tenim tant marge d'amics com volíem...

Tercer arribem a peu de via passats d'hora...

Quart se’ns enganxa l'alien blau al Termineitor i perdem temps traient-lo... o fem però amb un tirant trencat...

Deu ni dó amb el Termineitor, llarg atlètic, durillo i laboriós de protegir a sobre és el primer.

Arribats aquí toca ser responsables i prendre bones decisions... anem tard, hauríem de plegar o buscar alternatives perquè no és plan d'arribar a casa a les tantes o demà...

Jo com a quasi local, segur de mi mateix penso... no fa massa vaig fer la Xemeneia fonda... xula i ràpida... em fa una mica de pal repetir-la però el Carles a vingut de Manlleu i té ganes d'escalar... diria que estava per aquí a la dreta... si si aquest circ de roca sembla ben be el que travessava pel mig, ja està tirem per la canal empalmem la Xemeneia fonda i com que és ràpida sortim per dalt amb horari prudencial i quedem com uns senyors!  El Carles... pues que ha de dir...

Una vegada a la canal ja veig que no em sona res... però a dalt és veu una xemeneia molt majeta ella i encara no és tard i com que som uns makines pues tira palante pecho lobo...

No tenim ressenya ni referència ni na, després de bons apuros i sortint de nit amb el frontalete per un tunelet que casi no hi passo arribem a dalt i no sabem quin cony de xemeneia hem fet, ara bé té uns doscents metres i dos espits, algun clau i cordinos.

Més tard tot fent l’entrepà a Camarasa i encara notant una mica de terra a les dents lligarem caps...

Ressenya original

Ressenya de J.Jover

Gran Xemeneia super arrastradora i ben atlètica, amb roca de tots els tipus possibles... quasi ens quedem a dormir a la cova gran, perquè encertar el camí cap al forat poc més gran que la tassa de water per sortir de la Xemeneia a les fosques i amb frontal , sense saber-ho ni tenir ressenya... no va ser fàcil...

Aquesta sortida túnel és un dels passos més curiosos sorprenents i més ben trobats dels que jo he pogut veure escalant. Em va deixar admirat.

Gràcies al Carles amb qui vam compartir les arrastrades, penúries i alegries...

"TAK"

"El coi de foradet petit per on acabariem sortint"

Espeleoescalada

"Xemeneia Fonda" Paret del Doll.

Després de veure la piada del Jordi explicant que havia sanejat la via i ficat ponts de roca nous, em crida la curiositat aquesta via, que no coneixia ni n'havia sentit a parlar... amb qui hi podria anar?
Li envio un missatge al mestre Nico i em contesta: "Si vols anem a la xemeneia fonda..." dit i fet.

Per mi a set una activitat molt divertida, amb aproximació i tornada molt xules i de caminar una estona, i la via tranquila de grau però de saber fer...

Xemeneies fantàstiques barrejades amb roca regular i canals arenoses amb malesa i guano... Força ombra i paissatges d'ensomni... via aventurera.

Aquesta me la guardo, i no m'estranyaria que la tornés a fer... si l'animo potser amb la dona... ejem ejem.

Varem quedar a les 8 i a les 15 erem al bar de sant llorenç i això que ens vam despistar una mica baixant i una mica tornant al cotxe... surt un horari aproximat de 6-7 hores cotxe-cotxe, anant amb la calma.

Deixo unes fotos... i la ressenya dos punt zero que ha fet el Marmo.

 

 

"Agulla del bisbe enfront"

 

 

 

 

 

 

"Company de r"

 

 

"Espeleoescalada"

 

Espeleoescalada de luxe!!