dilluns, 24 de febrer del 2014

"Diedre Termineitor" + "Xemeneia Picazo-Cullell". Paret del Doll.

Al Google Earth podem trobar imatges aterridores com aquesta de la paret del Doll... a la realitat és un lloc molt entranyable i acollidor... encara que una mica fràgil... també perdedor... amb imatges com aquesta ens podem fer una idea del lloc que ens ajudi a orientar-nos...

La idea era fer la Triple Directa, ressenyada fa un temps pel Luichy com a combinació dels millors llargs de diverses vies, a la pràctica hem acabat fent el diedre Termineitor i la Xemeneia Picazo-Cullell sense saber on érem... bé que érem en una xemeneia si que ho sabíem...

El dia no comença bé... sovint les obviem, però és interessant i important saber adonar-se i fer cas dels senyals:
Primer el comentari d'uns col·legues al bar... "Ets escalador del Doll quan cagues terra després d'escalar..." bufa...
Segon el company és deixa el casc i el joc de freins a Manlleu, lo qualo li fa perillar el cap i ja no tenim tant marge d'amics com volíem...
Tercer arribem a peu de via passats d'hora...
Quart se’ns enganxa l'alien blau al Termineitor i perdem temps traient-lo... o fem però amb un tirant trencat...
Deu ni dó amb el Termineitor, llarg atlètic, durillo i laboriós de protegir a sobre és el primer.

Arribats aquí toca ser responsables i prendre bones decisions... anem tard, hauríem de plegar o buscar alternatives perquè no és plan d'arribar a casa a les tantes o demà...

Jo com a quasi local, segur de mi mateix penso... no fa massa vaig fer la Xemeneia fonda... xula i ràpida... em fa una mica de pal repetir-la però el Carles a vingut de Manlleu i té ganes d'escalar... diria que estava per aquí a la dreta... si si aquest circ de roca sembla ben be el que travessava pel mig, ja està tirem per la canal empalmem la Xemeneia fonda i com que és ràpida sortim per dalt amb horari prudencial i quedem com uns senyors!  El Carles... pues que ha de dir...

Una vegada a la canal ja veig que no em sona res... però a dalt és veu una xemeneia molt majeta ella i encara no és tard i com que som uns makines pues tira palante pecho lobo...

No tenim ressenya ni referència ni na, després de bons apuros i sortint de nit amb el frontalete per un tunelet que casi no hi passo arribem a dalt i no sabem quin cony de xemeneia hem fet, ara bé té uns doscents metres i dos espits, algun clau i cordinos.

Més tard tot fent l’entrepà a Camarasa i encara notant una mica de terra a les dents lligarem caps...


Ressenya original

Ressenya de J.Jover

Gran Xemeneia super arrastradora i ben atlètica, amb roca de tots els tipus possibles... quasi ens quedem a dormir a la cova gran, perquè encertar el camí cap al forat poc més gran que la tassa de water per sortir de la Xemeneia a les fosques i amb frontal , sense saber-ho ni tenir ressenya... no va ser fàcil...
Aquesta sortida túnel és un dels passos més curiosos sorprenents i més ben trobats dels que jo he pogut veure escalant. Em va deixar admirat.


Gràcies al Carles amb qui vam compartir les arrastrades, penúries i alegries...





"TAK"

"El coi de foradet petit per on acabariem sortint"


Espeleoescalada



dilluns, 17 de febrer del 2014

"Via del Salla". Paret del Tamok.

Si nois/es... la paret del Tamok està de moda... i això que no hi regalen res...

La cosa és queda a casa... Corresponent a un dels demoment únics repetidors de la "Roc F.M." m'enrolo en un competent equip d'escaladors/es que és disposen a fer la primera repetició d'aquesta nova i exigent creació a la paret del Tamok.

El Salla "paternalista", la Juana "jefa escaladora", i jo "el petate"...

Bona via, amb grau una mica exigent però no molt obligada, força protegida amb bolts i a completar amb flotants en llocs bons i lògics. De momento encara fàstidia en alguns llargs la brutor de sorra de les supernetejades de blocs del Salla i algo de líquen... amb algunes pluges quedarà més neta i les incontables repeticions la deixaràn aldente.

Per qui tingui ganes de tibar en terreny d'aventura sense massa preocupació de fer-se mal... gràcies a l'obridor que s'està fent gran i és preocupa pels companys/es...

Au unes fotos i quan pugui la ressenya.... sort de la jefa que ens va treure les castanyes del foc... un gust veure-la escalar...
Ressenya autèntica


Mirant-me el primer llarg...



Bufant al primer llarg + o - 7a

Tercer amb flanqueo

Que bé su passen veient com me la jugo al flanqueo...

La roca

Tercer llarg més ben fet


Ja ficaré més fotos i la ressenya quan les tingui...

Salut i ànims per anar al Tamok!!