divendres, 27 de desembre del 2013

"Elsa Pataky". Cova del tabac. Montroig.

En un dia emboirat ens ajuntem l'Edu i jo, l'idea que corria de feia temps era fer "Estel de l'Alba"...
 
Anem pujant i trobem el sol molt justet, la boira enganxada a peu de paret puja i baixa, total la deixem per un altre dia i valorem alternatives... al final anem cap a l'Elsa Pataky, no hem sentit de cap ascenció però quan obria la del pare el llarg de dalt em va captivar.
 
Fem trucadeta al Marmo que ens indica i comencem... val a dir que els dos llargs de baix són força bruts i guarrots... tenen passatges bons, però estan bastant selvàtics. La part de dalt ja és una altra cosa, un llargot de 50 metres que comença rampós, per fer un tall de placa amb bombo vertical, i anar entrant a un diedre que és torna xemenèia ampla al final...
 
Els dos probem i entre el fred i la indecisió abandonem a mig llarg... hi haurem de tornar.
 
El següent dia i tornem, primer hem quedat amb el Marmo que ens deixa un bon regal... un frein gigante que diu que ens anirà bé, i menys mal. Aquest cop entrem per la del pare per arribar a la feixa, així l'Edu la coneix i la va assaborint, després li fotem aquest cop decidits al llarg clau de l'Elsa, potent i contundent, com ella mateixa... rapelem per la del pare i escalem els últims llargs de la del pare...
 
Gran jornada d'hivern amb activitat contundent, sort deportar força friends i tascons i un de gegant!!
 
Per la Elsa va bé anar bent carregat de friends, dos del 3,5 i un del 4 bastant imprescindibles, bon joc de tascons, friends i aliens.
 
És una via valenta i auténtica que anirà agafant nom, segons el Marmo hem fet la segona...
 
Apalí!!
 
Ressenya original amb afegits nostres
 
2º llarg
 
3ºllarg... el llarg
 
 
 
 
 

Primera repetició "Rock F.M." Paret del Tamok. Camarasa.

Fa temps que no escalavem  amb l'Albert, va estar ben fotut, i cuidant-se una bona temporada... Ja el trobàvem a faltar... Parlem per quedar i li proposo repetir la via que vàrem obrir just abans de l'estiu, la Rock F.M. Ell que és un entusiasta s'anima a l'acte... No esperava menys!

Tenim un matí de solet preciós i tot el dia per davant... la via impressiona per sota... com sempre passa i vaig confiat, car ja l'he escalat obrint-la i quan ja ho has fet et relaxes i sembla més fácil.

La primera part fins la cova la treiem bé combinant lliure i artifo fácil, però triguem una estona. A partir de la cova comencen les apretades.

El tercer llarg pinta més dur que el 7a que orientativament li vaig otorgar, tot i que és passa bé amb 6a/A1... el grau final en lliure encara no li podem ficar, jo volo de primer probant-lo i l'Albert de segon!

El cinqué i el sisé surten amb 6b i 6c... tot i que el 6c últim només l'encadeno de segón, utilitzant forçà mants on l'Albert a ficat assegurances obrint amb combinació de lliure i artifo.

Sortim satisfets, jo sobretot, cansat, i amb aquell gust de la feina ben feta, és una bona escalada i et deixa servit...

El descens perl corriolet que mena damunt del túnel és un plaer pels sentits.

Gràcies Albert, vam fer un bon equip!
 
 
 
 
 
 

"Joaquin Sabina". Sócol del Montroig.

El bon dia de la paella del "Gall"... surto de guàrdia... una mica desorientat i a deshora m'ajunto al bar amb en Nico i el Pepe que em portaràn a fer una via al sòcol... sort que em treuen a passeig...

No havia fet encara cap via al sòcol del Montroig, això que últimament he anat veient que sen n'han obert varies.

El sòcol és curiós, laberíntic, discontinu, frondós... la roca és variadeta, i abunda roca regular, tampoc puc jutjar totes les vies, però la que vam fer vas trobant trams bé i d'altres rostolleros i que encara que vigilis vas tirant pedretes. Anavem tres, al primer llarg pujant l'últim ja vaig rebre pedrada a la barbeta, al tercer el bruto del Pepe va fer baixar una allau de pedres que ens vam cagar...

A dalt de tot i a un llarg, el llarg... bon llarg vertical, amb fissurote i bona roca, pràcticament desequipat i que s'ha d'agafar amb ganes i compte... aquest el vaig disfrutar!

Va una mica de basarda pensar que el Marmo ho va obrir a pelo!

La ressenya i alguna foto:
 
 

"Montse Pueyo". Vilanova de meia.

Enfilem amb en Carles, cap a la roca dels Arcs, fa un matí gris de boira i força fred... hem estat fent força el romancer, fa mandra, no sabem quina via fer...

Per fugir ràpid del fred triem la Somni de Químfer que és rápida i ja la coneixem, no agafem gaire material. A última hora ens trobem davant la Montse Pueyo i recordó que l'han arreglat una mica, ens hi fiquem sense ressenya i amb material de menys...

La via no mata, és una linia molt clàssica, amb zigues zagues, i zones amb matoll... ens costa més del compte seguir el traçat i no portem tot el material que faria falta... fins i tot m'encigalo al tercer llarg i continuo recte enlloc de desviar-me a l'esquerra, sort de la cordada de noies que ens segueix que m'indiquen que la reunió està a l'esquerra, em va tocar fer un flanqueix vibrant...

Arribant a dalt força fred, i ràpid ràpid cap avall!

Una més amb en menjakintus!!
 
 

dilluns, 14 d’octubre del 2013

"CADE". Paret d'Aragó. Montrebei.

Gran via i gran jornada amb en Victor... V&V

Immensitat del congost vista durant tot el dia, el fer-se de dia, les ombres, l'arribada del sol, la llum, el fred, la fresqueta, l'escalfor, la calor, altre cop la fresqueta... El millor la natura! I en llargs trams una roca d'ensomni... també algún tramet desgranadet desgranadet... Llàstima d'haver d'anar a l'idea i no contemplar tant com l'esperit necessita...

Il'lusió d'anys d'anar-hi, nervis pel gran horari, gran via que m'ha deixat l'il·lusió de tornar-hi, amb més calma, coneixent-la... a recrear-me.

El primer plan era l'Existencialisme, el Victor la té entre cella i cella, jo volia la CADE, però com ell ja l'havia fet... a l'Existencialisme hi anava cagadet, amb l'abric plomall a la motxila i un bon entrepà per si  de cas... Al final el colegui no ho té tan clar, fa força fred, em sembla que no ha dormit gaire... i ell mateix suggereix anar a la CADE... per mi perfecte... deixo el plumes... fiuuuu...

Excursió vertical amb tota regla i amb uns pateos generosos, encertant-ho tot horeta i quart fins peu de via... entre sis i deu hores via... i dos horetes mínim per tornar...

Estic molt satisfet... i desmanegat...

Apa Salut!

PD: La R3 i el llarg corresponent crec que están canviats. És el punt més arriscat, just sortir de R3. La reunió consta de dos pitons, un bong falcat amb una fusta que ja es veu envellida, i un pla tou que no entra del tot i flexa. Després no hi ha res fins a uns 8-10 metres, ni possibilitat de ficar assegurances flotants. He mirat fotos i he vist que temps enrera (quan?) hi havia un pitó que ja no hi és i que facilitava arribar en Ae fins una vira bona per mans, ara no hi és i el pas amb risc de caiguda a reunió és delicat i difícil tibant de cantos no molt sòlids. Si hi torno a anar portaré algún clau per protegir-me aquell pas. Adjunto fotos que ho explicíten.


 

Apa vam utilizar la ressenya del Luichy:

 

Aquí van unes fotos...














"Maneras de vivir" Serra de Busa.

De vegades falten idees... s'instal·la la monotonia i no marxem massa lluny... de vegades si no em fico a rumiar una mica fins i tot em fa mandra sortir a fer vies... però si començo a mirar llibres, fotos, blogs, recordar converses... sempre trobo raconets que m'estiren a anar a coneixer-los...

Els últims dies han set de curro i bricolaje... el Jesús m'envia un missatge i penso on em motivaria anar, remeno miro llibrets que tinc per allà baix, i m'enrecordo que tinc la guia del Solsonés aprop del llit. No se que passa sempre que proposo algún lloc del Solsonés a la gent li fa mandra... probarem... Aveure vies que hem sonin en llocs que no hagi estat... Busa!

El Jesús aventurero nato li fa tilín ràpid i quedem d'hora.

Un lloc preciós, força solitari d'escaladors, però amb molts boletaires... al final com que veig que tot lo que he mirat no te sombra ens decidim per les recomanacions de l'Edu, la Costo de Agosto i la Maneras de Vivir.

De la Costo no en puc dir pas gaire, li entro malament, tot just tres metres a la dreta, i capgrós que sóc m'encigalo bastant en una placa tombada amb molsa i trencadissa... tot acaba desgrimpant vint metrets.

En vista de l'èxit decidim anar a la Maneras de vivir, que queda aprop i sembla la més repetida.

Aquesta si bingo! Bona via amb una xemeneia molt bonica i llarga, roca aceptable però amb cura en alguns punts i traçat lògic. Disfrutem de la via i dels paissatges amb bon clima. Rapelem de trankis i cap a casa a fer xurripuntos.

Voliem parar al bar la Roella que crec que és on hi ha ressenyes i piades però l'enganxem de vacances... llàstima que segur que hauriem aprés coses.

Un lloc preciós i ganes de tornar-hi, a fer bé la Costo i varem veure un altra que ens va atreure la Regne savinot...

Salut!


La fissura diedre de la Regne savinot!






 
Això aguanta no?

Visió aèria de la xemeneia dels primers llargs, fonda fonda, és pot fer del tirón.

dimarts, 24 de setembre del 2013

"Xemeneia Fonda" Paret del Doll.

Després de veure la piada del Jordi explicant que havia sanejat la via i ficat ponts de roca nous, em crida la curiositat aquesta via, que no coneixia ni n'havia sentit a parlar... amb qui hi podria anar?
Li envio un missatge al mestre Nico i em contesta: "Si vols anem a la xemeneia fonda..." dit i fet.

Per mi a set una activitat molt divertida, amb aproximació i tornada molt xules i de caminar una estona, i la via tranquila de grau però de saber fer...

Xemeneies fantàstiques barrejades amb roca regular i canals arenoses amb malesa i guano... Força ombra i paissatges d'ensomni... via aventurera.

Aquesta me la guardo, i no m'estranyaria que la tornés a fer... si l'animo potser amb la dona... ejem ejem.

Varem quedar a les 8 i a les 15 erem al bar de sant llorenç i això que ens vam despistar una mica baixant i una mica tornant al cotxe... surt un horari aproximat de 6-7 hores cotxe-cotxe, anant amb la calma.

Deixo unes fotos... i la ressenya dos punt zero que ha fet el Marmo.

 

 
"Agulla del bisbe enfront"
 

 
 

 
 

 
"Company de r"
 

 
"Espeleoescalada"
 


Espeleoescalada de luxe!!

divendres, 20 de setembre del 2013

"Delfos". Montrebei. Paret de Catalunya.


Cagüen un dia que no tinc que estar pendent de l'horari perquè la dona i el nen han marxat a veure la família llunyana de Sant Celoni i no lligo plans...

 

Al final sort de l'internete, lligo plans d’última hora amb en Jesús a través del grup de Facebook creat per un servidor de forma egoista, bàsicament per solucionar els meus problemes per quedar degut a llargs i complicats horaris. Gran eina ben utilitzada.

 

Amb en Jesús ens coneixem però no hem escalada junts, tenim amics i interessos comuns i segur q ens entendrem i funcionarem bé...

 

Al final la Delfos, quedem aviadet, i empalmant per aquí i per allà la fem amb un horari presentable, unes 5 horetes de via més corresponents aproximació i baixada, amb molt bon dia i airet fresquet.

 

La via una mica discontinua, però que va seguint un traçat lògic i clàssic... algun tram de roca cutrilla, amb clauets, però bé pel lloc prou amable i ràpida.

 

Bona escalada i bona companyia

 

Salut!


"Arribant a l'inici per la entrada clàssica una mica expo en un punt".

"Flanqueig tercer llarg, aeri però fácil"

"Assegurances rústiques són la tónica"

 "Nové llarg el diedre més guapo, V+ potent de patir i magullar-se una mica"


"Desé llarg sortida fins i tot amb un pél de desplom però amb bona ganda"

"Bon equip!"

 
 
Vàrem empalmar bastant, amb cura és lliguen bastant bé el 1-2, 3-4, 5-6, 7-8, 10-11