Desequilibri Hormonal. Paret de Catalunya, Montrebei.

Gran via que varem escalar dijous amb el Ramón... Preciosa de cap a peus, bones fisures amb bona tècnica d'empotraments de tot tipus, moviments fins de peus, i força desequipada però amb grans possibilitats de protegir-se.

Jo hi vaig anar pensant, ja veràs l'apretada que haurem de fer avui, i val a dir que cada llarg te lu seu, però és més necessari mantenir la calma i bellugar-se bé que no apretar.

El dia espectacular, solet i bona vista, vam portar la ressenya que ha fet en Luichy i va de conya molt ben feta i de material el que hi diu però només duïem un camalot 4 i va ser suficient fent-lo correr una mica, i tb varem portar tascons que vam utilitzar en comptades ocasions.

Sis horetes i cap a casa que comença a fer fred.

Apa unes instantànies.

                                 "Boníssima ressenya del Luichy (La noche del Loro)"

                                           "Fisura tècnica fineta i una mica polida 1e llarg"

                                          
                                                  "Relax recuperant la moral a la r"

                                                    "Fisuronguis potent al 4º llarg"

                                                          " la dretor del la paret..."

"N'hi ha que si posen bé..."

                                                   "Tirorirori,,, tarirorirorirori,,,,"

"Apa salut! i sobretot disfruteu dels paisatges, a mí em cal aturar-me una mica, disfrutar de la calma i l'entorn sense pressa, que devegades sembla que m'estiguin perseguint... "

"Mariola motors". Serra del Montroig.

Després de llegir últimament unes quantes piades d'aquesta via als blogs... doncs hem va agafar l'efecte blogger i fresca com estava al meu subconcient quan en Jordi em va proposar d'anar a fer una vieta fàcil doncs és la primera que li vaig suggerir.

Via molt bonica d'autoprotecció, amb una roca vermella una mica patinosa al segon llarg i unes quantes caques de voltor per les que ens haurem de restregar una mica al segon llarg.

Amb cintes llargues i una mica de traça es poden empalmar el 1e i 2º llarg i el 3e i 4º, així ho vam fer i surt una via super ràpida.

Apa unes instantànies:

PD: Aquests dies de boira s'està coïent una nova via al Montroig....

"Homus Montserratinus". Roca d'en Sanhida. Montserrat.

... Els escaladors de ponent no som bons montserratins... tot i això i en vista de l'atracció que tb ens genera ca la montse, amb en Carles de fa temps que intentem que la muntanya sagrada ens accepti com a pseudo-monserratins... Per això no podíem deixar passar l'oportunitat de guanyar-nos el títol de "Homus montserratinus".

Gran via d'autoprotecció, només consta d'unes estaquetes de fusta una mica atrotinades i alguns claus artesanals, pel camí. Les reunions amb spits i claus han set reforçades amb un parabolt.

Aquest cop ens l'hem tingut de currar, les arrastrades, tensions i magulladures han  set vàries. Els graus del mestre Hita suposo són per professionals, nosaltres hem agut de recórrer a totes les argúcies del nostre repertori... al final potser només ens hem guanyat el títol de "Gayus Montserratinus", però algo és algu, a més als que vivim a Sant Llorenç lo de gay ja no ens ve de nou...

Només avisar que el ferro que aguanta la cordeta fixa que marca l'inici del flanqueo amb roca putrefacta al final del tercer llarg no esta per gaires històries, altantu a llençar-se a pillar la suposada cordeta salvadora. Per altra banda sorpresa la meva al xapar l’últim clau amb anelleta del llarg impressionant, bonic, espatarrant que és l'últim; susdit clau és belluga i al estirar-lo cap a fora hem quedo amb el moscata a ala ma i una espasa de damocles de gairebé mig metro que ara penja com a record del meu museu d’andròmines personal.

Al arribar a casa he llegit informació de la via, que degut al repentí canvi de plans a les 00:30 del dia anterior a la gesta ja amb unes quantes ratafies al cos, doncs clar la baixada no era igual per la "sang de crack" que per la "Homus montserratinus".... he llegit algu d'uns ràpels molt macus... que no tenen a veure amb la canal guarra i amb les cordes trencades per la qual ens vam arrastrar i en alguna xemeneia puntual eso si a pelo en pecho vam passar més por que a la pròpia via... arribant cosa no rara, ja de fosc al cotxe... pues res rapeleu, senyors i senyores, rapeleu...

La roca en alguns llargs xungui xungui, i en general roca d'aquella que no acaba de fer canto per estar tranqui...

"Del blog d'en Pastes"

"Primer llarg"

"No ho veig massa clar... vols tirar tu?"

"Segon llarg"

"Fantàstic últim llarg"

 

"Canaling"

"Boletus Montserratinus"

"Un altre cop..."

Amatista. Paret del Pas nou Vilanova de Meia.

Bé com que ens estrenem al Pas nou anem amb en Miki a fer la "fàcil" del sector...

Deu ni dó, la "fàcil" ja ens mostra com les gasten al Pas nou... en general passos finets i seguros lluny, ara bé les caigudes semblen netes, però no ho vam provar, és útil portar algun tasconet i aliens petits de tant en tant, sobretot per escurçar algun aleje en zones fàcils on no t'agradaria morir caient en un quart...

Es veu que n'hi ha de millors, que encara hem de tastar, però aquesta, en ser la "fàcil", es fa molt i està bastant relliscoseta ella.

Serveix per fer dos vies en un dia (Primera opció contemplada), o per arribar a l'hora del vermut i la paella si hi vas matinet (opció escollida). No ens va tocar el sol fins allà les 12:00.

Apali

 "Burilillu Jungfrau"

"SuperMiki"

"Guerreros de la Roca". Camarasa Paret del dispensari.

Bona via d'aventureta!... no per fàcil, sinó per curteta. Quatre llargs d'autoprotecció quasi total, no hi han expansions ni en les reunions, de fet no hi ha cap expansió ni cap clau en tota la via, només trobem ponts de roca molt ben parits.

La ressenya demana força friends grans, nosaltres vam passar amb dos camalots blaus i un de més gran, del quatre penso... però si n'haguessim tingut més tb els hauriem ficat.

El primer llarg té un passet plaquero que queda una mica expo, amb una v  o un universal podria quedar més segur.

A mi em va agradar molt, via neta de ferros, una mica embardissada al principi, i amb una fissura final d'escàndol, per fer amb mig dia i arribar al vermut i la paella...

Deixo la ressenya:

"Laura". Comalestorres, Cavallers.

Últimament no hem queda gaire temps, ni energia per anar a escalar massa lluny... de moment aquesta ha estat l'escapadeta de l'estiu; aveure si hi ha sort i encara puc esgarrapar algun altra sortideta durant el setembre.

La via força coneguda i de la que s'hen troba molta informació a la xarxa. Roca bona, bones fissures, i força segura intercala autoprotecció amb força parabolts. Aproximació cómoda i ràpida.

Nosaltres aconsellats per diversos amics vam optar per envoltar-nos les mans amb esparadrap i la veritat és que ho varem agraïr, tb és d'agrair portar dos friends camalot nº 3 (el groc) pel pas de fissura clau de 6c... a i conéixer la tècnica de "la mariposa" ahí queda dixo... és una bona pista, encara que no de fàcil aplicació...

Pues res unes foticos i un bon dia que vam passar amb en Ramon i que varem rematar menjant xurros amb xocolata a Pont de Suert.

 "Val molt la pena"

 "Fent amics..."

"Jardins vertiguays"

 "Fissura tècnica tercer llarg"

 "Offwith segon llarg"

"Divina reunió"

Pensionistes. Montroig. Sant Llorenç de Montgai

Bonica via, a primera vista de ressenya sembla molt suau,  al meu parer et fa treballar força i té els seus puntets picants... m'ha agradat molt.

Us deixo còpia de la ressenya que hi ha al bar de st. llorenç.

Per despiste ens vam deixar a l'últim llarg un parell de tascons que estrenyien alguna xapeta o cap de buril... si algú me'ls vol tornar els podeu deixar al bar de stllors i dir que són del Victor.

Salut!