"Caxanines i Xoxoloc" al Cilindre, l'escalada més sexual. Sant Llorenç de Montgay.

Escalada contundent i violenta a la part oriental de la roca del Cilindre, on cal ser finet, tendré i amb un punt de violència si en volem sortir airosos. Sobretot concentrar-se i mantenir la calma... no sigo que quedem malament grimpant aquestes dos elegants dames...

La Caxanines està tota equipada amb parabolts, el primer llarg impresiona ja que les assegurances són distants i el llarg tècnic i de pila. Millor escalfar abans i anar-hi mentalitzat, no sigo que fotem un vol precoç i llarg. Segon llarg ben majet i amb els seguros més propers.

La Xoxoloc està tota reequipada amb bolts de fa poc. Tècnica, fineta i amb un últim llarg potent que requerirà d'una amplia experiència i autocontrol per deixar-la satisfeta.

A les dos dames els hi arriba l'ombra aviat després de dinar i s'hi pot estar tota la tarda quan fa calor... o si fa fred anar-hi al mati al solet fins després de dinar.

 

 

 

"Ressenyes i texte del llibre Escalades a la noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer"

 

 

 

 

 

 

Tot plegat molt sensual...

 

"Caballo loco". Paret dels Heretges, Camarasa.

Ahir ens animem d'horeta amb en Jaume, tot i començar cap a les 8:30 des de bon principi ja anem deixant un rastre de suor per la via com si fóssim cargols bavosos... molta calor.

La via per la col·lecció, de rostolls, bé no se li pot treure el mèrit de ser una via amb caràcter per ser tota neta de ferros, "clean" que se li diu ara, i tenir diversos passatges finets i apretadets. S'ha d'anar alerta amb un parell de passets de placa brutots i amb roca cutrilla i alguna que altra fissura i diedre amb blocs bons i alguns paranys.

No m'hi vaig fixar al principi, la via és de L. Marin i A. Pifarré, els mateixos obridors de la "Pau Ranger" i la via per l'estil... campi qui pugui... ens va anar sortint amb algun ai ai ai, i altre ui ui ui, puja baixa puja baixa calor i esgarrinxades.

Apa deixo la ressenya del llibre "Escalades a la noguera". La via està força abandonada i només té alguns pons de roca podrits però que tenen espai per anar-los enfilant, conserven el cordino vell per marcar.

La via va molt a tocar i comparteix algun tram amb la tropicana, la qual si que sembla una bona selva, obligat mono i ulleres de busseig... aquesta crec que no la faré.

Salut!

                                                   "Extret del llibre Escalades a la noguera"

"Via dels Esllomats". Penya Montañesa.

                                                  " Ressenya del blog Perspectiva Vertical"


Diuen que qui té un amic... té un tresor...

Últimament hem dona que pensar... si són més d'un tens molts tresors... llavors ets ric... llavors estas molt content i no et cal treballar gaire... llavors... són escaladors... llavors estant tots com un llum... llavors obren vies i diuen llarg guapo al llarg més dur... i escalada sincera i austera a l'escalada exposada i sense equipament... llavors s'han de repetir les vies dels amics per allò del tresor... 
Resultat = Pilles continuament... de perdidos al rio.

Vaig fer la via ahir i encara tinc les neurones descentrades no hi puc fer més.

És una via salvatge dura i exposada, per mi que hi vaig anar amb nivell massa just per disfrutar-la.
Però bé ara feta està, amb en Ramón, compartint penes i treballs, carros de friends i tascons, i amb un horari impresentable que no fico perque hem fa vergonya.

Via alpina que combina plaques i fissures i zones de blocs i puzzles, molt poquet equipada... i amb un grauet que comença a ser interessant i força ajustadet.

Contar un bon grapat d'horetes entre pujar, escalar, baixar i tot plegat, per nosaltres primera incursió a Penya Montanyesa, en el dia i amb logística improvisada.

Quin muntanyot, paisatge espectacular, boscos i prats de conte, i els poblets del voltant molt xulos i la gent acollidora.

I si vam acabar esllomats...

                                                              " Primer llarg"

                                                       "Flanqueig 5º llarg"

                                                              "Sisé llarg"

                                                               "Sisé llarg"

"75 Aniversari". Paret de les Gralles. Camarasa.

Enmig d'aquest dies de canícula que ens han sobrevingut, ens calcem el tanga i les xancletes i ens montem unes vacances ràpides a la selva venezolana que tenim més propera... la Serra Carbonera, concretament a la paret de les Gralles. Si on hi ha la "Terra lliure" que surt a les 100 millors d'en Soldevila. Resulta que hi han més vies, tot i que força desconegudes i oblidades.

Pel cas triem la "75 aniversari" que varen obrir uns clàssics del SEAM de Lleida, la secció d'escalada del centre excursinista de Lleida per celebrar el 75 aniversari del centre. Això va ser al 1980 concretament fa uns 32 anys. La via està tal qual la varen obrir, amb escarpies casolanes, reunions velletes i molts blocs per caure.

"Ressenya del llibre escalades a la noguera"

Val a dir que ens va agradar, potser comencem a ser una mica rarets, però no vam tirar cap bloc que fos més gran que un microones... Ja anavem avisats pel Jordi "Marmo" que els dos primers llargs eren cuidadin cuidadin a escollir bé les peces del puzzle, però a apartir d'aquí disfrutariem. Així va ser, dos primers llargs delicats on no val a badar però que mantenint la calma no son tan dramàtics, i deprés diedres i fisures xules, assequibles, i de bon protegir, sempre amb una mica d'ull amb la roca.
La primera reunió un abre, la segona un pont de roca immens, i les altres un clau cutre però fàcils de reforçar. Als llargs força claus antics, en vam contar entre 15 o 20...

A qui li agradi l'exhuberància de l'entorn de la paret de les gralles i ella mateixa li aconsello, sempre amb cura, i amb un bon joc de friens, aliens i tascons es passa força bé. Portavem tres o quatre claus però no van ser necessaris. S'empalment bé el 3 i 4 llarg, i s'empalment fatal el 5 i el 6 no ho feu o suareu tinta com vaig fer jo, quin patir...

"Tetris o no tetris"

                                                             "La selva més propera"




És una via ràpida, entre aprox per ermita de Sant Jordi, via, i retorn, varem estar unes 5 o 6 horetes.

Apa ens va quedar bon sabor de boca, regust clàssic, afruitat amb tot amb lliure sense claus...

La vam compartir amb en Ramon en un bon matí d'estiu.

PD: Val la pena entrar pel primer llarg de la terra lliure, un  pel més difícil però menys precari i exposat, llavors flanquejar una mica fins fer reunió a la figuera.

                                                     "Primer llarg"

"Segona reu"

"Voltor feliç"

"Tercer llarg"

"Sin Perdón". Paret de les Xinxetes, Sant Llorenç de Montgai.

Perseguint l'ombra un ratet per la tarde a Sant Llorenç provem aquesta curteta però intensa via dels Pardinyes free als 90s.

Enredo al Ramón que últimament porta les piles carregades i després d'apretar les dents al primer llarg i no se perdonats dos vuelos dels bons, no se qui passa més por si ell volant o jo assegurant, sortim per dalt amb les orelles plenes de molsa i herbetes del segon llarg, 6a+ amb roca delicada.

Ressenya del llibre escalades a la noguera:

Bona via, millor escalfar amb algo facilet abans de començar, apretar les dents, i no pensar massa...

TROBEM A FALTAR EL LLIBRE DE RESSENYES DEL BAR DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

Ja fa uns dies va desaparéixer el llibre de ressenyes de les parets de Sant Llorenç de Montgai que hi havia al bar. Durant uns dies vam otorgar el benefici del dubte pensant que algú l'hauria agafat per fotocopiar-lo, arreglar-lo, amb intenció de tornar-lo....etc

Ja fa força dies que algú se'l va emportar, qui, i per quin motiu no ho sabem. Espero que fos un despiste i que és pugui recuperar. Pensar que alguns escaladors l'agafessin per poder fer les seves escalades particulars, sense demanar-ne permís a ningú i a sobre sense preocupar-se de tornar-lo és si més no una falta de respecte molt gran cap a tot el col·lectiu d'escaladors, els administradors del bar, i tot el poble de Sant Llorenç en general.

En aquest llibre de ressenyes hi ha els originals de ressenyes que abarquen desde els anys 70 fins l'actualitat, d'algunes en tenim còpies però d'altres no. Qui l'hagi agafat està ficant en entrallat l'esforç i l'il·lusió de moltes persones que han culminat l'obertura d'una via nova amb una bona ressenya dipositada en aquest llibre.

Seria molt d'agraïr que si algú pot a portar alguna informació envers aquest tema ens la fes arribar:
ilerget@hotmail.com
609852486

A tu o vosaltres que us l'heu emportat: " Procureu retornar-lo al seu lloc, sinó és el cas, tingueu present que força persones estem enfadats amb la vostra actitut i acció envers el col·lectiu, no sereu ben rebuts en molt llocs, i els vostres actes poden ser motiu de conflicte i motivadors de denúncia." per dir-ho d'una manera fina.

Salut!

"El cau del sioux". Montrebei Paret de Catalunya.

Animat's per la bona crítica provem sort en aquesta via amb en Carles i el Jonathan. Ens ha agradat força però el temps no ens acompanya gaire, hem sortit ben ventats.

La via per ser Montrebei és força amable, ja que es troba força equipada en les zones difícils i té bones erres rapelables. D'apretar i podrem apretar al gust, amb 6a/A1 mes o menys es va passant però si anem forts podrem apretar entre 6a i 7b en diferents passatges.

Anant a l'idea surt ràpid els dos primer és poden empalmar i algún més.
A l'últim llarg comença amb un passet de bloc que sembla estava protegit per un parell de claus que no hi són. Sort que algún alma caritativa havia deixat un cordino llarg des d'un parabolt i ens hi hem columpiat... però aix si es trenca! quina culada...

Apa la ressenya

                                                       D'en Luichy "La noche del loro"