dissabte, 8 de desembre del 2012

"NEM". Pala del Coll. Montroig.

Bonica via semiequipada acabada d'obrir fa poquet per rokers amb llarg bagatge a les seves esquenes.

La repetim amb en Nico, gaudint d'un dia barrejat de sol i boira, és una via ràpida, ideal per fer a l'hivern o per combinar-la amb altres vies.

La fissura del primer llarg és molt xula i estètica.

En general la via és xula, encara força terrossa, alerta amb l'últim llarg, més delicat i trencat.

Joc de camalots fins al tres i semàfor d'aliens pot ser suficient.

 "Ressenya feta per Joan Escuer agafada d'Escaladors/es de la noguera"

 Primer llarg


 Primer llarg


Tercer llarg
 
 


"Via del Salla". Pala alta. Montroig.

En Victor convida a en Victor a repetir la via acabadeta d'obrir a la Pala alta, just al costat dret de la via "Al jardin ke le den".

Bona via de concepció esportiva, amb la roca una mica justeta en alguns llocs però que sembla que amb repeticions s'anirà sanejant. De totes maneres està molt ben assegurada, només calen cintes exprés i és pot apretar sense patir de fer-se mal.

M'ho vaig passar força bé obrint tots els llargs i veient com en "Salla" feia baixar teles i microones avall fent palanca amb una pota de cabra del bazar xinés... interessant...

Penjo la ressenya feta pel Victor Sans, l'obridor i equipador de la via, i unes fotos que em va fer amb el mòvil.



 Primer llarg


Tercer llarg 


Quart llarg

dimarts, 13 de novembre del 2012

"Papisuca". Vilanova de Meia.

Enfilem amb l'Albert cap a Vilanova sense saber ben bé que fer, jo m'he adormit i encara no carburo gaire bé, l'Albert ja n'ha fet moltes a Vilanova.

Al final triem una ràpida que no hem fet cap dels dos, la Papisuca, al costat dret de la Passatgers del vent.

A mi se m'ha passat una mica sense pena ni gloria, via típica esportiva ochentera, plaques i bombos atléticos, roca sobada en els trams vermells i millor en els grisos. Està reequipada amb parabolts.

Els llargs més durs són el primer de 6c i el quart de 7a o más, el 6c molt polit i amb una regleta petita polida infernal, el 7a per a popeyes. Els altres llargs tampoc desmereixen cal tibar. Als punts difícils pots fer alguna trampeta.

Al baixar vàrem fer una via esportiva d'un llarg que hi ha baixant per la canal entre roca alta i roca dels arcs a la banda esquerra. És diu el sur también existe, equipada amb espits, és guapeta, 6b o 6b+ crec.


Ale la ressenya i alguna foto.

 
Peu de via

Segón llarg



 Segon llarg
 
 
 
Plaquis
 
 
Ressenya del 86 de J. Jover... per flipar, i la del llibre antic de vilanova encara la posa més fàcil.
 
Aveure si ens despertem

Els sur también existe
 
 
Escalant a Cambotja

Vaja dos friskyes

Amb la postura que hem caracteritza
 
 
 

dilluns, 12 de novembre del 2012

"Aresta de la Coma de Gelis". Sant Llorenç de Montgai


Després de sentir que el Jordi i el David li han fet una rentada de cara i un parell d'entrades noves a l'aresta reina de Sant Llorenç, i coincidint les ganes d'un grupet d'animats i animades que encara l'haurien de tastar, ens animem en diumenge ventós i gèlid a fer equilibris entre el vent el cel i l'aresta.

Per mi la segona vegada, incomparable amb la primera, quan amb 18 anyets i amb material rupestre agafat de "prestao" del camió de bombers d'Artesa on treballava a l'estiu. Sense saber que utilitzàvem una corda estàtica enlloc de dinàmica i utilitzant sovint candaus lince amb la seva clau enlloc de mosquetons.

El mateix material vàrem fer servir amb el company d'aventures de les dos ascensions, l'Eduard, quan vàrem encaramar-nos a la xemeneia Carles-Andrés del cilindre. Cordes estàtiques, bambes, barreja de candaus i mosquetons... i molt de valor.... o inconsciència i desconeixement. Quan l'Eduard és va quedar atrapat sense poder pujar des de la 2º reunió sota el sostre i vaig rapelar fent tot el flanqueig per sota el sostre per arribar des de el cim fins a ell i recollir tot el material... buf quin jare... i quines cordes... estàtiques i tacades d'oli...

Per l'Eva, la Marta, el Miki, i el Jordi, el seu primer cop a l'aresta i escalant amb tant de vent. Especialment content per l'Eva la meva parella, que després de nou mesos d'embaràs i deu més de criança d’en Roc, reprèn la via llarga començant en aquesta bonica aresta. La cordada "estira i arronsa" ha tornat!!

Jornada especialment divertida per mi, que lidero la primera cordada seguit per les dues mosses de segones, divertides, expressives, i una mica picantones!

En Miki i en Jordi se'n surten prou bé seguint-nos a una distància prudencial, són uns màquines, cada dia són més autònoms, ja els podem portar a tot arreu!

Penjo la ressenya que corre per la xarxa i un parell d’instantànies....




                                            "L'Eva en Miki i en Jordi in accion"




                                                            "L'Eva i la Marta reposant"

"Amb aquestes coleguis de cordada si fa falta obro tots els llargs...!"
 

"Cim"
 

                                                    
                                            "Mundialment famosa cordada estira i arronsa"

dijous, 11 d’octubre del 2012

"Mal tabaco". Montroig.

Amb en Jaume i el Mique Angel enfilem el camí de la cova del Tabac per fer aquesta vieta autèntica.
El camí de pujada cap a la cova és una delícia, ben fressat agradable i en un entorn i vistes espectaculars. Desde que m'hi vaig passar uns dies obrint la "Via del pare" que aquest raconet de la vessant més oriental del Montroig hem genera un carinyo especial.

La via és curiosa, mirant la ressenya sembla facileta i ràpida, i després veus que no és fàcileta i que hi has d'esmerçar temps i concentració per escalar amb cura i protegir-te bé. En alguns punts la roca és discreta, i té alguna sortideta que s'ha d'anar amb compte.

El primer llarg és molt xulo de diedre i fissures però bastant romot, t'hi has de moure bé i és pot protegir. El segón ja té alguna apretadeta i excursionetes, la part final amb roca d'anar amb compte. El tercer és on vam patir més, però crec que ens vam equivocar, sortint de la reunió de dos spits és molt fi i atlétic fins a caçar un spit llunya, cauré damunt la reunió fa força por, una vegada a dalt vaig veure que hi havia un clau una mica a l'esquerra i que no s'havia d'anar recte, tots ens vam endur un ensurt quan vaig arrencar el canto de la ma esquerra, sort que la dreta va aguantar... uff!

Per rapel·lar en aquesta zona penso que lo millor és fer-ho per la "Via del pare" on amb dos rapels de 50 metros arribarem al terra. Reunions amb parabolts i mallons.

La pròxima la Wins tack rut, i la Elsa Pataki!



                                                   "Del llibre de piades de Sant Llorenç"

"Suave es la noche". Montroig.

Vieta de la Pala Alta, que n'havia sentit parlar força, suposo que de sentir-ne bons comentaris n'esperava més. La del costat la Capitan veneno hem va agradar més.

Bona escalada d'autoprotecció, però amb força mates i un parell de punts de roca una mica xunga, destacant el pas del llarg dur on has de tibar si o si d'una punta que sobresurt i no sembla massa estable, això amb una repisa sota els peus. Molta sort, jo ja l'he tingut.


                "Ressenya i texte del llibre Escalades a la Noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer".

"Xemeneia Gutierrez - Ruiz i Via del Marc". Camarasa.

Dos creacions del companyero Juan Gutièrrez.

La primera més antiga, semiequipada que segueix diedres i xemeneies, en algún punt molt estreta, probable encallament, no portar motxilla, ho dic per experiència. La vaig fer sol i portava motxilla per ordenar la corda i ben bé que mi vaig estar mitja hora remenant-me sense poder anar amunt ni avall... quasi per trucar als pompiers. La via hem va agradar força.

La segona de tall modern, freaky, només cintetes, una mica molsosa i terrosa, algún llarg bó. El primer molt dur per fer-lo amb lliure i només començar. A mi no em va agradar massa.


                   "Ressenyes i texte del llibre Escalades a la noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer".


                                                  "Del llibre de piades de Sant Llorenç"