dijous, 24 de gener del 2013

"Directa Bassi". Rentisclera de la Massana, paret del Tamok. Camarasa.

Enmig d'una setmana meteorològicament inestable, volem escalar, apropet de casa això si, matinem ho intentem, i l'encertem! Dia assolellat i una mica ventat... preciós.

Encigalo a en Miki (l'arma secreta) proposant-li el dia anterior després de sopar... mai diu que no... optimista i amb ganes de participar i apendre de tot.

Al meu parer una de les clàssiques bones de la zona, clar per anar-hi sense manies doncs hi podem trobar totes les varietats de roca desde pèssima fins a excel·lent en tant sols 120 metrets... directes, contundents, que reclament bona tècnica d'autoprotecció, delicadesa, i un cert punt de gosadia...

Quart llarg espectacular, fisura, of with, bavaresa, empotre mans, i al tanto sortida de la reu amb cop de gaaass! Per mi el millor. Nosaltres hem empalmat 1º amb 2º i 3º amb 4º, ojo però a dur prou material, per empalmar còmode aconsello repetir friends mitjans. També ens ha anat bé portar el camalot 4 que l'hem posat dos vegades. Falta un parell de claus que marca la ressenya, pèrò demoment és passa sense, tot i això dos claus sens han bellugat... si hi hagués de tornar m'emportaria dos o tres claus perqué si en salta un ja l'hem liat. Potser un pla llarg, un universal llarg i un de mitja, que no siguin massa rígids. Hi ha alguna P llarga que comença a bellugar...

Hem baixat per la canal sortint de la paret i anant cap a la dreta on hi ha la linia elèctrica, bona embardissada, important portar pantaló llarg.

 
"Ressenya fotografiada del llibre de ressenyes de Sant Llorenç"


"Fisura esquerra Directa Bassi i per la dreta la del Ravier Solei serche le futur o algo així"
 
 


"Llarg 1º"
 

"Reunió 2º"
                                               
 
                                                                "Arribada a reunió 2º"


"Tercer llarg tram A1"
 
 
"Llarg 4º vist desde la reunió 4ª damunt d'un piruli"
 

 
"Final de via i vistes serra Carbonera"
 
 

"Agraïts i per molts d'anys duri i durem"

divendres, 18 de gener del 2013

"La cosa nostra". Vilanova de Meia.


Dissabte passat quedem amb en Carles alies "Menjakintus"... fa dies que no ens veiem, estem lluny, i enfeinats. En Carles és pare novell d'una Abril molt majeta...

S'anima i baixa de Manlleu per retrobar-nos i fer una escaladeta, dia tranquil amb ritme pausat, esmorzem ens fiquem al dia i triem fer la cosa nostra, que ens n'han parlat bé i creiem que serà relaxada.

Anem pujant sense presa, comentant, rient, bufant... així sens va escolant el dia.

La via és ben xula i trobo que no se'n sent massa cosa. Per mi el llarg estrella és el tercer, 6a variat amb algun tram finet i d'altre de canto, amb seguros propers, El primer també és xulo, però amb una pas arribant a reunió que costa, polit i desagradable.

Alguna estona que s’ennuvola apreta la rasca...

Salut!


 
Tercer llarg, foto que hem va fer l'Edu de "Rocaineu" desde la Sangre azul
 
"Menjakintus"
 
 
"Roca alta"
 
"Tercer llarg"
 
 

dimecres, 12 de desembre del 2012

"Pol" Nova via a la Paret de lÓs. Sant Llorenç de Montgai.

Fruit de veure i reveure, pujar i repujar, les roques que envolten casa nostra; neix de la mà d'en Ramón, amb l'ajuda puntual d'en Miki i un servidor, la via "Pol" dedicada al primer fill d'en Ramon i la Mònica que ja esperen el segón que està apunt d'arribar... l'Ares.

La via encaixonada entre la Carnaval Rock i la Jordi Andreu, segueix un traçat directe, obligat i aeri, amb bona roca i certes dificultats. Sempre protegida o amb bones possibilitats de fer-ho.

Via força clàssica, amb dos passatges esportius amb certa dificultat però que permeten solucionar-los amb A0.

Fa poc vàrem fer la primera, i em va quedar bon gust de boca, certament al principi no m'atreia la
línea, la veia molt directa, massa difícil per fer-la sense molts parabolts, i massa propera a la Jordi Andreu amb la que comparteix uns metres. Crec que ha quedat força bé i amb estil bastant clàssic com a mi m'agrada... Sorprén que encara anem trobant rutes que valen la pena i amb estil en aquestes roques tan fressades.

Apa deixo la ressenya que ha fet en Ramon i aprofito per felicitar-te company!




Fent la primera repetició amb l'equip Ramón, Miki, Victor, varèm passar una bon matí de dissabte abans de la paella "Gall"... Gràcies amics!!

dissabte, 8 de desembre del 2012

"NEM". Pala del Coll. Montroig.

Bonica via semiequipada acabada d'obrir fa poquet per rokers amb llarg bagatge a les seves esquenes.

La repetim amb en Nico, gaudint d'un dia barrejat de sol i boira, és una via ràpida, ideal per fer a l'hivern o per combinar-la amb altres vies.

La fissura del primer llarg és molt xula i estètica.

En general la via és xula, encara força terrossa, alerta amb l'últim llarg, més delicat i trencat.

Joc de camalots fins al tres i semàfor d'aliens pot ser suficient.

 "Ressenya feta per Joan Escuer agafada d'Escaladors/es de la noguera"

 Primer llarg


 Primer llarg


Tercer llarg
 
 


"Via del Salla". Pala alta. Montroig.

En Victor convida a en Victor a repetir la via acabadeta d'obrir a la Pala alta, just al costat dret de la via "Al jardin ke le den".

Bona via de concepció esportiva, amb la roca una mica justeta en alguns llocs però que sembla que amb repeticions s'anirà sanejant. De totes maneres està molt ben assegurada, només calen cintes exprés i és pot apretar sense patir de fer-se mal.

M'ho vaig passar força bé obrint tots els llargs i veient com en "Salla" feia baixar teles i microones avall fent palanca amb una pota de cabra del bazar xinés... interessant...

Penjo la ressenya feta pel Victor Sans, l'obridor i equipador de la via, i unes fotos que em va fer amb el mòvil.



 Primer llarg


Tercer llarg 


Quart llarg

dimarts, 13 de novembre del 2012

"Papisuca". Vilanova de Meia.

Enfilem amb l'Albert cap a Vilanova sense saber ben bé que fer, jo m'he adormit i encara no carburo gaire bé, l'Albert ja n'ha fet moltes a Vilanova.

Al final triem una ràpida que no hem fet cap dels dos, la Papisuca, al costat dret de la Passatgers del vent.

A mi se m'ha passat una mica sense pena ni gloria, via típica esportiva ochentera, plaques i bombos atléticos, roca sobada en els trams vermells i millor en els grisos. Està reequipada amb parabolts.

Els llargs més durs són el primer de 6c i el quart de 7a o más, el 6c molt polit i amb una regleta petita polida infernal, el 7a per a popeyes. Els altres llargs tampoc desmereixen cal tibar. Als punts difícils pots fer alguna trampeta.

Al baixar vàrem fer una via esportiva d'un llarg que hi ha baixant per la canal entre roca alta i roca dels arcs a la banda esquerra. És diu el sur también existe, equipada amb espits, és guapeta, 6b o 6b+ crec.


Ale la ressenya i alguna foto.

 
Peu de via

Segón llarg



 Segon llarg
 
 
 
Plaquis
 
 
Ressenya del 86 de J. Jover... per flipar, i la del llibre antic de vilanova encara la posa més fàcil.
 
Aveure si ens despertem

Els sur también existe
 
 
Escalant a Cambotja

Vaja dos friskyes

Amb la postura que hem caracteritza
 
 
 

dilluns, 12 de novembre del 2012

"Aresta de la Coma de Gelis". Sant Llorenç de Montgai


Després de sentir que el Jordi i el David li han fet una rentada de cara i un parell d'entrades noves a l'aresta reina de Sant Llorenç, i coincidint les ganes d'un grupet d'animats i animades que encara l'haurien de tastar, ens animem en diumenge ventós i gèlid a fer equilibris entre el vent el cel i l'aresta.

Per mi la segona vegada, incomparable amb la primera, quan amb 18 anyets i amb material rupestre agafat de "prestao" del camió de bombers d'Artesa on treballava a l'estiu. Sense saber que utilitzàvem una corda estàtica enlloc de dinàmica i utilitzant sovint candaus lince amb la seva clau enlloc de mosquetons.

El mateix material vàrem fer servir amb el company d'aventures de les dos ascensions, l'Eduard, quan vàrem encaramar-nos a la xemeneia Carles-Andrés del cilindre. Cordes estàtiques, bambes, barreja de candaus i mosquetons... i molt de valor.... o inconsciència i desconeixement. Quan l'Eduard és va quedar atrapat sense poder pujar des de la 2º reunió sota el sostre i vaig rapelar fent tot el flanqueig per sota el sostre per arribar des de el cim fins a ell i recollir tot el material... buf quin jare... i quines cordes... estàtiques i tacades d'oli...

Per l'Eva, la Marta, el Miki, i el Jordi, el seu primer cop a l'aresta i escalant amb tant de vent. Especialment content per l'Eva la meva parella, que després de nou mesos d'embaràs i deu més de criança d’en Roc, reprèn la via llarga començant en aquesta bonica aresta. La cordada "estira i arronsa" ha tornat!!

Jornada especialment divertida per mi, que lidero la primera cordada seguit per les dues mosses de segones, divertides, expressives, i una mica picantones!

En Miki i en Jordi se'n surten prou bé seguint-nos a una distància prudencial, són uns màquines, cada dia són més autònoms, ja els podem portar a tot arreu!

Penjo la ressenya que corre per la xarxa i un parell d’instantànies....




                                            "L'Eva en Miki i en Jordi in accion"




                                                            "L'Eva i la Marta reposant"

"Amb aquestes coleguis de cordada si fa falta obro tots els llargs...!"
 

"Cim"
 

                                                    
                                            "Mundialment famosa cordada estira i arronsa"