TROBEM A FALTAR EL LLIBRE DE RESSENYES DEL BAR DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

Ja fa uns dies va desaparéixer el llibre de ressenyes de les parets de Sant Llorenç de Montgai que hi havia al bar. Durant uns dies vam otorgar el benefici del dubte pensant que algú l'hauria agafat per fotocopiar-lo, arreglar-lo, amb intenció de tornar-lo....etc

Ja fa força dies que algú se'l va emportar, qui, i per quin motiu no ho sabem. Espero que fos un despiste i que és pugui recuperar. Pensar que alguns escaladors l'agafessin per poder fer les seves escalades particulars, sense demanar-ne permís a ningú i a sobre sense preocupar-se de tornar-lo és si més no una falta de respecte molt gran cap a tot el col·lectiu d'escaladors, els administradors del bar, i tot el poble de Sant Llorenç en general.

En aquest llibre de ressenyes hi ha els originals de ressenyes que abarquen desde els anys 70 fins l'actualitat, d'algunes en tenim còpies però d'altres no. Qui l'hagi agafat està ficant en entrallat l'esforç i l'il·lusió de moltes persones que han culminat l'obertura d'una via nova amb una bona ressenya dipositada en aquest llibre.

Seria molt d'agraïr que si algú pot a portar alguna informació envers aquest tema ens la fes arribar:
ilerget@hotmail.com
609852486

A tu o vosaltres que us l'heu emportat: " Procureu retornar-lo al seu lloc, sinó és el cas, tingueu present que força persones estem enfadats amb la vostra actitut i acció envers el col·lectiu, no sereu ben rebuts en molt llocs, i els vostres actes poden ser motiu de conflicte i motivadors de denúncia." per dir-ho d'una manera fina.

Salut!

"El cau del sioux". Montrebei Paret de Catalunya.

Animat's per la bona crítica provem sort en aquesta via amb en Carles i el Jonathan. Ens ha agradat força però el temps no ens acompanya gaire, hem sortit ben ventats.

La via per ser Montrebei és força amable, ja que es troba força equipada en les zones difícils i té bones erres rapelables. D'apretar i podrem apretar al gust, amb 6a/A1 mes o menys es va passant però si anem forts podrem apretar entre 6a i 7b en diferents passatges.

Anant a l'idea surt ràpid els dos primer és poden empalmar i algún més.
A l'últim llarg comença amb un passet de bloc que sembla estava protegit per un parell de claus que no hi són. Sort que algún alma caritativa havia deixat un cordino llarg des d'un parabolt i ens hi hem columpiat... però aix si es trenca! quina culada...

Apa la ressenya

                                                       D'en Luichy "La noche del loro"

"Que bonica boira". Montroig Paret de l'extrem.

Bona via nova que ens regalen els companys de Tàrrega, membres de l'AEU Agrupació Excursionista de l'Urgell.

Bona línia entre la Oscar Lafotet i la Novembre negre, amb bona roca i força asseguradeta. La vaig fer junt amb el Canito i el Marc el dissabte de la trobada del Montroig. Merci nanus.

Deixo la ressenya.

Colorantes Permitidos + Chaci Piruli. Montserrat.

Estem a tope ja les fem de dos en dos...

Com cada any per aquestes dates retrobada amb els nostres malsons... les plaques montserratines... Com sempre bon humor i mentalitat positiva... aquest any si pujarem passejant-nos i sense pensa que hi ha molta distància entre seguros... disfrutarem i no passarem gens de por... total màxim 6a i tot equipat segur serà escalada plaisir...

Despertat hòstia!! PLACA-PLACA!!... Vols fer el favor de concentrar-te encara et faràs mal tant puja-baixa-puja-baixa...
- Esque tinc por i m'estic aprenent el camí... segur que algún parabolt s'ha fugat a missa mentres no miravem... Vinga banzaaaiii amunt amunt i fora!! Por tutatiiiiiiis!!!

Bé petit resum de les nostres escalades en placa per Montserrat... no serem mai montserratins... però l'any que bé hi tornarem, la triarem ben xunga, i pensarem que ens hi passejarem i que anirem sobrats... de moment aquest any ja hem fet la penitència... a partir d'ara que venen les caloretes ja només ens hi veuran per la cara nord a Montserrat, ben entaforats en diedres fissures i xemeneies infernals... nosaltres de fins no en tenim res... però de jabalins un rato!

Però bé tp cal queixar-se tant que ens en hem sortit prou bé... amb alguna tremolada de neurones per part meva sobretot... però prou bé. Les dos vies són xules, equipades amb alejillos, com més fàcil més llargs, a la chachi encara pots ficar algún alien, a l'altra m'ha semblat que no... si no penses massa es pugen prou ràpid. Bona opció per fer-les les dos en un dia. Algún llarg és pot empalmar però no m'enrecordo quin, tots són semblants, el fet de no poder-hi distingir formacions geològiques diverses fa que només recordi mars de códols, que si me´ls miro massa hem marejo fent infinitat de combinacions per pujar a cada qual peor... Ja ho diu el Carles (millor plaquero montserrati que jo): no miris la ressenya, no pensis, agafa carrerilla, no et paris, i amunt amunt i fora.... a i no miris cap abaix continuament hóstia no vas amunt?

Haig de dir que vaig disfrutar... i sentir missa mentres escales a 150 metres del terra i 10 o 12 de la xapa és molt reconfortant per l'esperit... gràcies mossen...

Apa uns dibuixets:

"Les dues de'n Luichy, bones com sempre"

"Inventus per minimitzar els factors..."

 "De fer el jabali si que en sabem..."

"Memòries d'Africa..."

"Detritus" al cilindre. Sant Llorenç de Montgai.

Històrica via oberta el 1978 per dos grans i prolífics escaladors de Lleida, en J.Muñoz i J.Godoi... manolos dels 70's.

Fa força temps que en sentia de tant en tant comentaris d'aquesta via, sempre dolents, roca terrorífica, sense assegurances, perillosa, lletja... suposo que tants afalacs hem van anar despertant la curiositat, de fet ja força cops havia contemplat l'idea d'anar a jutjar-la per mi mateix... quan ho suggeria als possibles interessats sempre rebia llargues, i fins i tot havia contemplat l'idea de ficar-m'hi en solitari, menys mal que no ho vaig fer.

Tot i això els qualificatius que he anat sentint de la via hem tenien mosca i ja havia decidit anar-hi amb força material i amb la condició de substituir les reunions. Va faltar que el Roger "comepiedras" digues que si embarcava i que havia comentat al Sr. Godoi l'intenció de substituir les reus, i vinga engeguem la maquinària.

La veritat és que ens ha costat força i hem tingut alguns "altercados", per acabar-la i hem tingut que anar tres dies i fitxar una nova incorporació al equipo, en "Miki" que clavava i desclavava per primer cop però com un poses.

El primer dia el vam prendre amb en Roger com una toma de contacto, i vam tenir la mala sort que ell va caure al segon llarg fent-se mal a un dit, llavors vam retirar deixant una corda a la segona erre.

Al segon tiento en Roger no va venir ja que el dit no el tenia bé, amb en Miki jumars i cap amunt, vam obrir el tercer i el quart, amb caiguda amb estil, d'un servidor arrencant tres claus del llarg d'artificial. Després del curro i el susto, i havent entrat una mica tard ja anàvem justos de temps i els crits d'en Juan observant-nos des de baix: "Nens bajaros ya que que os va a pillar el negro... venga que aún os vais a hacer daño!!" ens van persuadir quan ja tenia convençut al Miki pq comences a desmuntar l'artificial amb la maceta de paleta que li havia deixat...

I bé la tercera és la vençuda, en Miki amb martell més proporcionat a la seva mida en mano desmunta l'artifo, obro l'últim i escalador previsor vale por dos... brindem amb un parell de cervezetes dalt del Cilindre.

La via per mi és espectacular, hem faig creus de com vam pujar per allà al 78, un any abans de néixer jo, ja vaig fer l'holocausto i vaig flipar, i amb aquesta encara me quedat més admirat... Realment som uns tirilles que diuen alguns...

Pues res com sempre els comentaris poden tenir algo de raó però són exagerats, ni tan trencada, ni tan, exposada, ni tan lletja, ni tan terrible... ara si una mica més exposada, una mica més trencada, força envellida, però entranyable, una línia vertical i feréstega molt ben trobada, una sorpresa de com és pot anar pujant per allà, i una aventura assegurada. Això si al meu parer millor anar-hi amb cap, temps, i habilitat per assegurar-se amb condicions.

Ara les reus són renovades amb dos parabolts, i tb hem canviat dos burils de via que estaven fets caldo, tb se'ns ha quedat un tasconet empotrat a l'artifo; no hem tocat res més, o sigui que encara hi ha força peces que tenen 33 anyets, tracteu-les bé que no estan para muchos achaques.

Material utilitzat: joc camalots fins al 3, semàfor aliens, + o - 15 claus (força uves i universals i un bong), i un bon joc de fisures.

Al meu parer el llarg més exposat és el tercer, i el més laboriós el quart, tot i això tots tenen lo seu, no n'hi ha cap que ens hagi sortit ràpid i sense patir gens. Penúltima erre molt penjada... nervis a controlar... Sortides de les erres quasi totes amb risc de caure sobre reunió, montar-s'ho bé per si de cas.

Merci al Roger i al Miki per embarcar-si amb mi, i fer-se un fart de currar mentres jo els estressava per l'horari i hem queia quan estaven relaxats...

Deixo senzilla ressenya actualitzada i unes quantes instantànies verticals.

                                                          "T'hi hauràs de penjar..."

                                                               "Llarg d'artifo"

                                                            "Les reunions us esperen..."

                                                                 "Llarg d'artifo"

                                                                    "L'arma secreta"

                                                                          "Últim llarg"

                                                                          "Cim"


M'agradaria saber quantes vegades s'ha repetit aquesta via, jo només tinc constància segons el llibre "Escalades a la noguera" de dos repeticions fins al 1996, una de V.Gómez i J.Massana als 80's, i una altra crec als 90's per J.Marmolejo, J.Tolosa, Maria?. Potser m'equivoco, si teniu més informació d'altres ascensions o m'he equivocat en les que fico feu-m'ho saber que així recordarem una mica d'història.

"Sang de crack". Collegats.

De tant en tant toca rependre les 100 millors d'en Soldevila... cada vegada en falten menys... però encara en falten encara...
Ja fa uns mesos varem plantejar la sang de crack, en millor època i millor temperatura, però coses de la logística varem anar a petar a Montserrat... i és el que té escalar amb companys que estem repartits per la geografia catalana, quasi en tots els extrems del pais. Trobar un lloc que ens ajunti a tots costa.

Doncs res, de la via ja en corre molta informació, vam passar un fred que deunidó, encara tinc obertes les clivelles per on sortia la sang de pseudocrack. La via la vaig trobar molt bona, no és difícil si et saps bellugar en fisures, diedres, xemeneies... a mi m'encanten... encanvi, m'aterren les plaques fines i exposades... sera el fet de pertanyer a l'espècie d'escaladors que procedeixen dels hipopótams de cames exprimaxades...

Doncs res unes fotos on el protagonista és en Carles que se li gelaven les mans i no hem volia fer fotos, li haig d'agraïr el gest de deixar-me fruir de tots els llargs de 6e i ajudar-me apendre a rescalfar-me els dits amb la ment.

Apa el pròxim dia al solete!!

Bona ressenya d'en Luichy d'onaclimb.

En Carles arribant a r1 amb la seva "aura" especial...

Ara ja hem sento els peus tiu...

Tri-dragons i Patxanga. Serra del Montroig.

Primera sortida després de l'aterratge del Roc a ca nostra... tot sembla que encara vagi més depressa. Tinc la sensació que a mesura que avança la vida, almenys la meva, tot hem passa més ràpid, el temps dura menys, la consciència del moment present i de planeja i governar les regnes dela vida escapen del meu abast, fent-se presents només en moments puntuals a vegades buscats amb exercissis de ralentització.
De vegades sento vertigen, i espero pacient la possible patacada que sol seguir a l'augment de velocitat... val a dir que els últims temps en vaig colmat de patacades...

Després de ser maquiavèl·lic i enredar a ma mare "la padrina" per passar el diumenge amb el seu net, doncs amb en Ramon i l'Albert hem pogut gaudir de dues vietes a corre cuita al solet del Montroig, amb solet i amb bona companyia. Les dos super recomanables, val a dir que són molt esportives, hiperequipades, i que serveixen per apretar una mica fort i no passar por ni fer-se mal. És fan molt ràpid ja que les dos és poden fer empalmant els llargs de dos en dos. Una del Juan "el guti" i l'altra del Jordi "el Marmo"... i sabeu que... les dos s'assemblen...

Deixo unes fotos i les ressenyes.

                                            "Ressenya del blog d'en Lluís (Romàntic Guerrer)"

                                          "Ressenya del blog de l'Edu (Rocaineu)"

                                           Primer i segon llarg tri dragons

                                           Tercer tridragons 6c+ molt intens pot ser més

                                           Primer patxanga, poquet lliure molt Ae, ambientillo

Quart patxanga, tot en lliure potser 7a/7a+?

                                             Ramon a pel RP!

                                                  L'Equipillo