Altre cop triem fer una matinal al solet de llorenç, per mandra de voltar i amb vistes de no fer tard a casa que el peque i la no tan peque estan ben acostipats...
Anem amb el Jordi a fer l'Autopista, ell no la fet i li fa gràcia, jo trobo que és bona opció per tibar una mica i al sortir podem probar alguna de les vies noves esportives de la feixa que són ben dures. A més m'han dit que l'Autopista l'han reequipat amb parabolts.
Al plantar-nos a peu de paret veig que han obert una nova variant d'entrada amb tres parabolts nous... només faltava això amb el pupurri de principis de via i vies esportives que ja hi ha al mateix trocet de paret, només ens falta penjar-hi boles de colors per acabar d'adobar-ho... al meu parer fa força mal d'ulls tan de ferro en un pany de paret tant petit... però Montgay és para todos...
Pues buenu entrem per la nova variant (Comarcal al infiernillo!) i cap amunt, la via com la recordava, fina, técnica, i amb algunes apretades, potser el llarg més difícil l'últim que curiosament al llibre vell surt de quart.
Els parabolts donen molta seguretat i fa més ganes de picar-se-la... ens surt prou bé.
Quan arribem a la feixa ens decidim per probar la tercera via començant per l'esquerra, guapa i dura, un parell de vuelos me'ls emporto cap a casa... l'apretem un parell de cops però no encadenem ni de conya.
També es pot acabar arribant al cim desde la feixa escalant la fissura del final de la via de la balma que és ben bunica.
Él sectoret de la feixa, que diria que opta al nom de "Balcó de Sant Llorenç" és un racó idíl·lic per pujar-hi a escalar a l'hivern, veig que l'equipament va avançant, ja hi deu d'haver unes 10 o 12 vies, no és coneixen ressenyes ni graus, molaria veure algún croquis... intueixo que la majoria les està equipant el Juan Gutierrez, i la màquina del Cristian les deu estar probant... els hi hauré de pidolar unes ressenyetes...
Apa salut!
" Ressenya del web de onaclimb"
"2º llarg"
"2º llarg"
"Reunió velleta de la directa"
"4º llarg"
Coses i cosetes del món grimpaire compartides entre amics/gues...
viatgem al mirar-nos als ulls, vibrem quan compartim les paraules...
diumenge, 10 de febrer del 2013
divendres, 8 de febrer del 2013
Formigonera digital i los ilegales. Paret de la Formiguera.
Quedem amb l'Albert que improvitzarem algo per passar el matí i no fer gaire tard a dinar que hem de sumar punts. Li proposo aquestes vies i ell que no diu mai que no, tot i que la ilegales ja la fet i hem diu que hem regala el primer llarg... doncs fale...
La Formigonera... que direm d'una via que juga amb el nom de la paret i els quilos de formigó que li farien falta... és una via per jugar, per escalar sense manies amb parabolts aprop, i deixant a l'atzar si les pedres saltaran o no. No hi ha pràcticament cap moment que li tirem les pedres al cap al company. És com jugar al tetris... jo m'ho he passat bé, m'ha sortit tota i només he tirat dos lajes al primer llarg que per sort no m'han fet caure, el segón llarg le encadenat de segon i és el que té la roca més distessa, el tercer és molt xulo i amb bona roca...
A algúns galls devegades se'ls hi socarra la cresta i obren vies peculiars com aquesta... ull viu!
La ilegales l'he trobat molt bona, un primer llarg amb un parell de passos intensos, i un segón de continuïtat i passos finets.
Bon matí de cinc llarguets de 6b special...
Deixo les ressenyes
La Formigonera... que direm d'una via que juga amb el nom de la paret i els quilos de formigó que li farien falta... és una via per jugar, per escalar sense manies amb parabolts aprop, i deixant a l'atzar si les pedres saltaran o no. No hi ha pràcticament cap moment que li tirem les pedres al cap al company. És com jugar al tetris... jo m'ho he passat bé, m'ha sortit tota i només he tirat dos lajes al primer llarg que per sort no m'han fet caure, el segón llarg le encadenat de segon i és el que té la roca més distessa, el tercer és molt xulo i amb bona roca...
A algúns galls devegades se'ls hi socarra la cresta i obren vies peculiars com aquesta... ull viu!
La ilegales l'he trobat molt bona, un primer llarg amb un parell de passos intensos, i un segón de continuïtat i passos finets.
Bon matí de cinc llarguets de 6b special...
Deixo les ressenyes
dijous, 24 de gener del 2013
"Directa Bassi". Rentisclera de la Massana, paret del Tamok. Camarasa.
Enmig d'una setmana meteorològicament inestable, volem escalar, apropet de casa això si, matinem ho intentem, i l'encertem! Dia assolellat i una mica ventat... preciós.
Encigalo a en Miki (l'arma secreta) proposant-li el dia anterior després de sopar... mai diu que no... optimista i amb ganes de participar i apendre de tot.
Al meu parer una de les clàssiques bones de la zona, clar per anar-hi sense manies doncs hi podem trobar totes les varietats de roca desde pèssima fins a excel·lent en tant sols 120 metrets... directes, contundents, que reclament bona tècnica d'autoprotecció, delicadesa, i un cert punt de gosadia...
Quart llarg espectacular, fisura, of with, bavaresa, empotre mans, i al tanto sortida de la reu amb cop de gaaass! Per mi el millor. Nosaltres hem empalmat 1º amb 2º i 3º amb 4º, ojo però a dur prou material, per empalmar còmode aconsello repetir friends mitjans. També ens ha anat bé portar el camalot 4 que l'hem posat dos vegades. Falta un parell de claus que marca la ressenya, pèrò demoment és passa sense, tot i això dos claus sens han bellugat... si hi hagués de tornar m'emportaria dos o tres claus perqué si en salta un ja l'hem liat. Potser un pla llarg, un universal llarg i un de mitja, que no siguin massa rígids. Hi ha alguna P llarga que comença a bellugar...
Hem baixat per la canal sortint de la paret i anant cap a la dreta on hi ha la linia elèctrica, bona embardissada, important portar pantaló llarg.
"Arribada a reunió 2º"
Encigalo a en Miki (l'arma secreta) proposant-li el dia anterior després de sopar... mai diu que no... optimista i amb ganes de participar i apendre de tot.
Al meu parer una de les clàssiques bones de la zona, clar per anar-hi sense manies doncs hi podem trobar totes les varietats de roca desde pèssima fins a excel·lent en tant sols 120 metrets... directes, contundents, que reclament bona tècnica d'autoprotecció, delicadesa, i un cert punt de gosadia...
Quart llarg espectacular, fisura, of with, bavaresa, empotre mans, i al tanto sortida de la reu amb cop de gaaass! Per mi el millor. Nosaltres hem empalmat 1º amb 2º i 3º amb 4º, ojo però a dur prou material, per empalmar còmode aconsello repetir friends mitjans. També ens ha anat bé portar el camalot 4 que l'hem posat dos vegades. Falta un parell de claus que marca la ressenya, pèrò demoment és passa sense, tot i això dos claus sens han bellugat... si hi hagués de tornar m'emportaria dos o tres claus perqué si en salta un ja l'hem liat. Potser un pla llarg, un universal llarg i un de mitja, que no siguin massa rígids. Hi ha alguna P llarga que comença a bellugar...
Hem baixat per la canal sortint de la paret i anant cap a la dreta on hi ha la linia elèctrica, bona embardissada, important portar pantaló llarg.
"Ressenya fotografiada del llibre de ressenyes de Sant Llorenç"
"Fisura esquerra Directa Bassi i per la dreta la del Ravier Solei serche le futur o algo així"
"Llarg 1º"
"Reunió 2º"
"Tercer llarg tram A1"
"Llarg 4º vist desde la reunió 4ª damunt d'un piruli"
"Final de via i vistes serra Carbonera"
"Agraïts i per molts d'anys duri i durem"
divendres, 18 de gener del 2013
"La cosa nostra". Vilanova de Meia.
Dissabte passat quedem amb en Carles alies "Menjakintus"... fa dies que no ens veiem, estem lluny, i enfeinats. En Carles és pare novell d'una Abril molt majeta...
S'anima i baixa de Manlleu per retrobar-nos i fer una escaladeta, dia tranquil amb ritme pausat, esmorzem ens fiquem al dia i triem fer la cosa nostra, que ens n'han parlat bé i creiem que serà relaxada.
Anem pujant sense presa, comentant, rient, bufant... així sens va escolant el dia.
La via és ben xula i trobo que no se'n sent massa cosa. Per mi el llarg estrella és el tercer, 6a variat amb algun tram finet i d'altre de canto, amb seguros propers, El primer també és xulo, però amb una pas arribant a reunió que costa, polit i desagradable.
Alguna estona que s’ennuvola apreta la rasca...
Salut!
Tercer llarg, foto que hem va fer l'Edu de "Rocaineu" desde la Sangre azul
"Menjakintus"
"Roca alta"
"Tercer llarg"
dimecres, 12 de desembre del 2012
"Pol" Nova via a la Paret de lÓs. Sant Llorenç de Montgai.
Fruit de veure i reveure, pujar i repujar, les roques que envolten casa nostra; neix de la mà d'en Ramón, amb l'ajuda puntual d'en Miki i un servidor, la via "Pol" dedicada al primer fill d'en Ramon i la Mònica que ja esperen el segón que està apunt d'arribar... l'Ares.
La via encaixonada entre la Carnaval Rock i la Jordi Andreu, segueix un traçat directe, obligat i aeri, amb bona roca i certes dificultats. Sempre protegida o amb bones possibilitats de fer-ho.
Via força clàssica, amb dos passatges esportius amb certa dificultat però que permeten solucionar-los amb A0.
Fa poc vàrem fer la primera, i em va quedar bon gust de boca, certament al principi no m'atreia la
línea, la veia molt directa, massa difícil per fer-la sense molts parabolts, i massa propera a la Jordi Andreu amb la que comparteix uns metres. Crec que ha quedat força bé i amb estil bastant clàssic com a mi m'agrada... Sorprén que encara anem trobant rutes que valen la pena i amb estil en aquestes roques tan fressades.
Apa deixo la ressenya que ha fet en Ramon i aprofito per felicitar-te company!
Fent la primera repetició amb l'equip Ramón, Miki, Victor, varèm passar una bon matí de dissabte abans de la paella "Gall"... Gràcies amics!!
La via encaixonada entre la Carnaval Rock i la Jordi Andreu, segueix un traçat directe, obligat i aeri, amb bona roca i certes dificultats. Sempre protegida o amb bones possibilitats de fer-ho.
Via força clàssica, amb dos passatges esportius amb certa dificultat però que permeten solucionar-los amb A0.
Fa poc vàrem fer la primera, i em va quedar bon gust de boca, certament al principi no m'atreia la
línea, la veia molt directa, massa difícil per fer-la sense molts parabolts, i massa propera a la Jordi Andreu amb la que comparteix uns metres. Crec que ha quedat força bé i amb estil bastant clàssic com a mi m'agrada... Sorprén que encara anem trobant rutes que valen la pena i amb estil en aquestes roques tan fressades.
Apa deixo la ressenya que ha fet en Ramon i aprofito per felicitar-te company!
Fent la primera repetició amb l'equip Ramón, Miki, Victor, varèm passar una bon matí de dissabte abans de la paella "Gall"... Gràcies amics!!
dissabte, 8 de desembre del 2012
"NEM". Pala del Coll. Montroig.
Bonica via semiequipada acabada d'obrir fa poquet per rokers amb llarg bagatge a les seves esquenes.
La repetim amb en Nico, gaudint d'un dia barrejat de sol i boira, és una via ràpida, ideal per fer a l'hivern o per combinar-la amb altres vies.
La fissura del primer llarg és molt xula i estètica.
En general la via és xula, encara força terrossa, alerta amb l'últim llarg, més delicat i trencat.
Joc de camalots fins al tres i semàfor d'aliens pot ser suficient.
La repetim amb en Nico, gaudint d'un dia barrejat de sol i boira, és una via ràpida, ideal per fer a l'hivern o per combinar-la amb altres vies.
La fissura del primer llarg és molt xula i estètica.
En general la via és xula, encara força terrossa, alerta amb l'últim llarg, més delicat i trencat.
Joc de camalots fins al tres i semàfor d'aliens pot ser suficient.
"Ressenya feta per Joan Escuer agafada d'Escaladors/es de la noguera"
Primer llarg
Primer llarg
Tercer llarg
"Via del Salla". Pala alta. Montroig.
En Victor convida a en Victor a repetir la via acabadeta d'obrir a la Pala alta, just al costat dret de la via "Al jardin ke le den".
Bona via de concepció esportiva, amb la roca una mica justeta en alguns llocs però que sembla que amb repeticions s'anirà sanejant. De totes maneres està molt ben assegurada, només calen cintes exprés i és pot apretar sense patir de fer-se mal.
M'ho vaig passar força bé obrint tots els llargs i veient com en "Salla" feia baixar teles i microones avall fent palanca amb una pota de cabra del bazar xinés... interessant...
Penjo la ressenya feta pel Victor Sans, l'obridor i equipador de la via, i unes fotos que em va fer amb el mòvil.
Bona via de concepció esportiva, amb la roca una mica justeta en alguns llocs però que sembla que amb repeticions s'anirà sanejant. De totes maneres està molt ben assegurada, només calen cintes exprés i és pot apretar sense patir de fer-se mal.
M'ho vaig passar força bé obrint tots els llargs i veient com en "Salla" feia baixar teles i microones avall fent palanca amb una pota de cabra del bazar xinés... interessant...
Penjo la ressenya feta pel Victor Sans, l'obridor i equipador de la via, i unes fotos que em va fer amb el mòvil.
Primer llarg
Tercer llarg
Quart llarg
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















